Homilia del Diumenge de Pasqua

Crist ha ressuscitat! Per tant s’ha obert de bat a bat la porta de la vida! 

Som profetes d’esperança en un món que massa sovint viu d’esquena a la veritable vida.

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4)

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.
Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Homilia:

Crist ha ressuscitat! Ja no cal dir res més. Certament hi ha el perill de que les paraules, les meves paraules!, no hi poden afegir res millor. Millor dit encara, les paraules no calen o, fins i tot, poden arribar a fer nosa.

Aquesta és la gran Bona Notícia, no avui, la gran Bona Notícia per a tota la humanitat, per a tota la història, que avui ens omple a tots de goig i també d’esperança. Joia i esperança!: això és la Pasqua. És la victòria sobre el mal, el pecat i la mort. La llum pot més que la foscor, la vida pot més que la mort, l’amor pot més que l’odi, el bé més que el mal. El mal, l’odi, la mort només poden eliminar allò que és caduc, moridor, i es pensen que han vençut; però la victòria és aparent. L’amor, la vida, el bé són patrimoni de l’Esperit i no moren mai. “On és -dirà el Pare de l’Església- oh mort!, la teva victòria?”. La mort de Jesús a la creu ens diu fins on podem arribar els homes. La resurrecció ens diu fins on pot arribar Déu.

Nosaltres que pel baptisme hem nascut a una vida nova. Ens ho ha dit St. Pau: “Busqueu allò que és de dalt, estimeu allò que és de dalt, valoreu allò que és de dalt”.

Avui la Pasqua serà el pas (la paraula pasqua vol dir pas)... el pas d’allò que és caduc i moridor a allò que és etern, d’allò que és material a allò que és espiritual, d’allò que és mort a allò que és Vida (en majúscula).

Entra Maria Magdalena al sepulcre, el troba buit i s’esglaia: “On l’han posat?”. Entra Pere al Sepulcre i no s’explica què ha pogut passar. Entra Joan... i creu!!. La fe no necessita veure i tocar per creure. La fe té uns altres ulls i en té prou amb allò que ha dit Jesús. No és només una pedra que tancava el sepulcre, hi havia una altra pedra, i molt més grossa encara, molt difícil de moure, que era la pedra que tancava el cor, o que tanca el cor encara avui. I qui ens farà rodolar aquesta pedra que ens barra el pas de la fe?.

Crist ressuscitat, però, on és? Així s’ho preguntava Maria Magdalena: “On és el Ressuscitat?”. El jove vestit de blanc, que vetlla el sepulcre, diu “No és aquí, ha ressuscitat”. Jo hi afegiria, i que em perdoni el personatge: doncs si ha ressuscitat és aquí!; no al sepulcre, que és el lloc de la mort, sinó on hi ha la vida, aquí on som nosaltres avui!. On el van trobar els apòstols?. El van trobar camí d’Emaús, el van trobar, fins i tot, anant a pescar al llac de Tiberiades, o quan estaven reunits en pregària. I aquí el trobarem nosaltres cada diumenge. Nosaltres aquí, cada diumenge, i diumenge vol dir dia del Senyor, ens trobarem amb el Crist ressuscitat. Com Joan no calen els ulls del cor, calen els ulls de la fe. Deixem el sepulcre buit i siguem testimonis de la Resurrecció per als que no tenen esma de creure, per als que no hi veuen més enllà del nas, per als que només senten paraules que els elogien o que els afalaguen o que els agrada sentir. On hi hagi tristesa posem-hi alegria, en tenim motiu; on hi hagi por posem-hi fortalesa, en tenim motiu; on hi hagi egoisme posem-hi generositat; on hi hagi dubte posem-hi fe; on hi hagi cansament posem-hi esperança, en tenim motius sobrats.

Avui i sempre, però sobretot avui, se’ns ha de notar, sense cap ombra de dubte, quina és la nostra fe, fins on arriba la nostra fe. Pasqua és el nucli central de la fe cristiana. Pasqua fa que Jesús sigui molt més que un personatge important que ha passat per la història. Així tampoc nosaltres no fórem el què som si no poguéssim creure en Jesús ressuscitat.

Ja hi hem passat de mort a vida perquè nosaltres, ja el mateix Esperit, el rebíem el dia del baptisme. Pasqua ens fa mirar cap el futur amb esperança; per Pasqua sabem que el nostre futur està en mans del Senyor, no en mans de la mort. Som profetes d’esperança en un món que massa sovint viu d’esquena a la veritable vida.

Germans i germanes... repeteixo el què he dit al començament: Crist ha ressuscitat! Per tant s’ha obert de bat a bat la porta de la vida!