Homillia del diumenge III de Pasqua

La lògica de l’home és desbaratada per l’amor de Déu, que sempre va més enllà

 Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 3,13-15,17-19)

En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d’Abraham, d’Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l’havia de deixar lliure. Ell era l’innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 2,1-5a)

Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 24,35-48)

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»

Homilia:

Ja ho sabem (però no serà endebades recordar-ho una vegada més): durant el temps de Pasqua la primera lectura que llegim no és pas de l’Antic Testament sinó dels Fets dels Apòstols. Es tracta de veure com va ser el testimoni de la Resurrecció d’aquella primera comunitat cristiana, model de tota comunitat cristiana de tots els temps.

Avui, doncs, hem escoltat la predicació de Pere a Jerusalem. Pere ja no té por!. Parla, per altra part, sense embuts, parla clar i... hebreu, i posa els punts sobre les is: “El Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha glorificat”. Més clar, impossible; més esfereïdor, tampoc!. Alerta poble amb el què fas i per quina manera i per quines passions et mous!. Cal tenir els ulls molt oberts i no deixar-se seduir pel pecat del món que capgira, vés a saber per quins interessos... capgira els valors mentre elimina l’innocent i demana la llibertat de l’assassí, Barrabàs.

Déu, fins i tot pels camins del mal, pot fer el bé. Del pecat en treu la salvació, de la mort en treu la vida. El pecat obre la porta a la mort i barra el pas a qui porta la vida. La conclusió lògica és que s’ha destruït tota esperança. Però la lògica de l’home és desbaratada per l’amor de Déu, que sempre va més enllà: “Però Déu l’ha ressuscitat”.

La primera comunitat cristiana acaba de dir-nos la seva fe. Si creiem en el Ressuscitat fins la mort té un sentit. Podem ben dir com sant Pau “On és, mort, la teva victòria?”. Ens fa por que la mort sigui una pèrdua, quan per Jesús i amb Jesús, el Ressuscitat, és un guany. Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor dóna poc fruit; però si mor neix una espiga. Per al que creu no calen ferides de claus, ni aparicions; això és per aquells que no creuen, en tot cas. La Resurrecció és difícil d’entendre, és que és l’altra cara de la moneda i no la veiem!. Difícil d’entendre sobretot a partir de les nostres categories, de les nostres experiències.

El creient sempre es debat entre la fe i la sorpresa: “No teniu aquí res per menjar”. Jesús ressuscitat es fa trobadís, no pas entre llamps i trons, com el Déu del Sinaí, sinó de la manera més inesperada, més senzilla, més casolana, diria: en un esmorzar a la platja. Només cal tenir prou coratge per veure que és Ell.

Els apòstols no podien quedar bloquejats per la por que els barrava el pas al futur. Allò que havien viscut pels camins de Palestina, amb el seu mestre, no era una història passada, era un història que tot just acabava de començar: Ara, a partir d’aquest moment, ja podeu ser testimonis de tot allò que heu viscut, sobretot allò que heu vist. Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, especialment cada diumenge quan partirem el pa.