Homilia diumenge 27 de durant l’any

Déu vol la salvació perquè estima el seu poble, la seva vinya. Però serà també una història d’amor, de perdició (“Ells ho han volgut així”)

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 5,1-7)

Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dóna raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja.
La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,6-9)

Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 21,33-43)

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»

Homilia:

Tornem altra vegada a agafar, com a tema de les paràboles, la vinya, els vinyaters, la verema; un tema adequat per a la tardor; un tema que, encara que estiguem en un temps de veremar, ens queda potser una mica distant. Vull dir que qui en pot treure tot l’entrellat, tot el suc d’aquesta paràbola és el pagès, ell coneix el tema, està enamorat de la vinya, i ningú com ell n’està enamorat perquè és seva; la seva vinya ha estat objecte de molts neguits, de molts treballs, de molta dedicació...; se l’estima, n’està gelós, i en té motius. “Cant de l’enamorat a la seva vinya”; amor apassionat, amor no correspost; amor, per tant, dramàtic. L’amor apassionat de Déu es trobarà, toparà, amb la fredor, la indiferència, l’oportunisme... o la feblesa del seu poble. Li donarà agrassots, raïms agres.

La paràbola s’acaba aquí. I els oients què fan?, fan preguntes?. No! Els oients callen!, cosa que vol dir que ho han entès molt bé. Aquest és el seu drama. “Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem la vinya, serem els amos nosaltres". “L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.” I això té una referència claríssima amb Jesucrist que el treuen fora de la ciutat de Jerusalem per clavar-lo a la creu.

Déu vol la salvació perquè estima el seu poble, la seva vinya. Però serà també una història d’amor, de perdició (“Ells ho han volgut així”). I així la sinagoga es convertirà en l’Església; els serà presa la vinya i donada a uns altres que la facin fructificar; ara s’ha obert la porta al món pagà. Aquesta és la conversió veritable de sant Pau.

El moment culminat de la paràbola és l'assassinat del fill. Els cristians de la comunitat de Mateu formen part, vénen del món pagà majoritàriament; i ho han entès molt bé!. La paràbola és una profecia, serà veritat. Quan ells l’escolten saben ben bé què és el que en realitat passarà.El moment culminat de la paràbola és l’assassinat del fill.

Els protagonistes de més relleu són, sense dubte, els vinyaters que tenen la vinya arrendada i en volen ser els amos. La seva actuació és sinistre. Ben al contrari de l’actitud amorosa de l’amo. No accepten el senyor de la vinya, volen ser ells els amos de la vinya i l’únic camí que els queda és matar l’hereu. Tràgic!. Com tràgica serà la mort de Jesús. Que farà l’amo de la vinya?. Els la prendrà, i la donarà a uns altres que li donin el terç, que és el que li toca a l’amo quan arribi el temps de veremar.

La conclusió de la paràbola és clara, però és tràgica: “El Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar”. Si ho hem escoltat i ho hem entès ens han de tremolar les cames!, sinó no hem entès res. “El Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar”. A partir de la destrucció de Jerusalem, l’any 70, la paràbola esdevindrà una realitat. Passarà de ser una paràbola a un esdeveniment dramàtic.

Però no la podem interpretar com si el nou poble de Déu fos només l’Església. El Regne de Déu no és només l’Església, no és la jerarquia; perquè Déu vol que donem fruits tots. La pitjor tragèdia que ens pot passar és que ens creiem amb el dret d’eliminar qui sigui com si nosaltres fóssim els amos de la vinya. És la vinya del Senyor!

Si l’Església, que som tots, no responem a les esperances que el Senyor ha posat en nosaltres (esperances que Ell té dret a veure’n una resposta), Déu obrirà uns nous camins; ho ha fet altres vegades. Hi pot haver altres pobles, potser al tercer món, que donin el fruit que cal.

A l’Església hi caben tots els pobles, hi caben totes les persones... això sí: que siguin capaços de donar fruit, no només ombra. De fer útil, en una paraula, la mort en creu, que és l’amor de l’enamorat a la seva vinya.