Homilia diumenge 14 de durant l'any

Ens fa molt de bé escoltar avui aquesta proposta: Veniu a mi, apreneu de mi, accepteu el meu jou, tindreu el repòs que tant desitjàveu!

Mn. A. Roquer

Lectura de la profecia de Zacaries (Za 9,9-10.13,1)

El Senyor diu: «Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,9.11-13)

Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l’esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 11,25-30)

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.»

Homilia:

Avui, com veieu pel color verd de la casulla, hem retornat altra vegada a l’evangeli ordinari de cada diumenge, i enguany ens toca llegir l’evangeli de Mateu. El varem deixar aparcat al començar la Quaresma i ara el tornem a reprendre i l’anirem llegint fins a la fi de l’any.

I el fragment que acabem de llegir, jo... és una opinió personal, crec que és dels més bonics i a l’hora dels més densos de tot l’evangeli de Mateu. D’entrada l’evangelista ens presenta Jesús pregant i ens diu què deia, interessant!, quan pregava. I, una vegada més, Jesús ens sorprèn; millor dit: ens desconcerta!. És que l’Evangeli és ben bé el món al revés.

Jesús ha trobat una fe més petita que un gra de mostassa, perquè si fos com un gra de mostassa, Déu faria miracles. Si fos com un gra de mostassa ja fora molt!. Ha trobat molt poca fe en la gent del seu poble, tant a Galilea com a Jerusalem. Pels rics, Jesús és massa pobre; pels savis és massa senzill; pels piadosos és massa lliure... L’Evangeli topa amb el menyspreu d’uns i amb la còmoda instal·lació d’uns altres. Topa amb el menyspreu, o amb l’oposició i, fins i tot al final, amb la calumnia.

Certament, això demostra una vegada més que els camins de Déu no són els nostres camins. Un advertiment seriós a l’Església de tots els temps; mentre els savis i els entesos busquen Déu en els llibres, en la ciència, en l’extrapolació filosòfica... topen amb un misteri que no hi comptaven: el Pare, que li ha plagut donar-se a conèixer en els pobres i en els senzills, vés per on!. Un Déu ben estrany. L’evangeli d’avui és, doncs, una gran revelació de qui és el nostre Déu. I resulta que el Déu de Jesús ara és benèvol i humil de cor.

Quan diem que Déu és omnipotentl’ no vol dir que és prepotent; de vegades és tan fàcil donar a Déu uns atributs que voldríem per a nosaltres!. Déu és potent però no és prepotent. Tan potent que és capaç d’assumir la nostra fragilitat humana en Jesús de Nazaret. Neix pobre, miserable, en una cova a Betlem. Aquest és el nostre Déu. Fa 30 anys de fuster i ve a salvar el món! (quina manera de perdre’ls!), i es fa batejar com un més a la cua dels pecadors allà al Jordà. Un Déu ben estrany. I mor ajusticiat, clavat en una creu com un malfactor. Doncs mireu, justament per a sant Pau aquí és un radica la veritable força de Déu.

“Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra”; aquesta pregària típicament jueva era coneguda com la Veraqa (la Benedicció). Però mirem la diferència, mirem la novetat. No diu us beneeixo Pare, Senyor del cel i de la terra, pels grans miracles, en el pas del mar Roig, ni pel mannà que ens alimentà pel desert, ni l’aigua que sortia de la roca, ni per les victòries sota el pendó del rei David, ni per la gran saviesa del rei Salomó,... No!: “Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills això que heu amagat als savis i als entesos”. Nosaltres hem traduït per senzills el mot grec nepioi, que vol dir nen petit (aquells que, tot i ser grans, són nets de cor com un infant). Per això hi haurà també, en Mateu, una Benaurança que dirà: “Feliços els nets de cors, perquè ells veuran Déu, ells entendran Déu”, perquè és benèvol com ells i humil de cor com ells.

Aquest Déu ens resulta més misteriós del què ens pensàvem. Ens resulta molt més difícil d’acceptar del què voldríem. Sabeu per què? Doncs, perquè ens toca el vora viu. Posa el dit a la llaga, i ens fa mal. On és la llaga?: el nostre orgull, el nostre afany de possessió, de domini. Voldríem un Déu orgullós i així nosaltres podríem ser orgullosos com Déu. Doncs, ho sento molt!, el nostre Déu, el de Jesucrist, és benèvol i humil de cor.

També nosaltres entenem moltes coses des d’aquesta perspectiva, perquè aquí nosaltres estem una mica cansats de moltes coses, si voleu indignats per moltes coses. I ens fa molt de bé escoltar avui aquesta proposta: Veniu a mi, apreneu de mi, accepteu el meu jou, tindreu el repòs que tant desitjàveu!