Així, per a nosaltres, l’Eucaristia no és opcional, és vital, capital. Ho creiem això?
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 8,2-3.14b-16a)
Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,16-17)
Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)
En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»
Homilia:
Avui celebrem la segona de les solemnitats abans de reprendre els diumenges ordinaris de durant l’any, aquells diumenges de color verd. I com la festa de diumenge passat, la Trinitat, també la d’avui, Corpus, podria semblar una mica supèrflua, ja que sempre cada celebració dominical és sempre una proclamació de la Santa Trinitat i és també una celebració de l’Eucaristia.
En el seu camí a través del desert, el poble d’Israel ha viscut experiències úniques, ha descobert que era un poble, i un poble objecte de l’amor especial de Déu. Només caldrà que ho recordi en els moments de dificultat i de desànim. D’aquí l’exhortació: “Recorda’t...” que ha repetit Moisés.
Recordar és un acte fonamental, doncs, per al poble. Recordar el passat per actualitzar en el present i mantenir l’esperança en el futur. I això que ho diem pel poble d’Israel, ho podem dir, i amb molt més motiu i amb molta més propietat, de l’Església, el nou poble de Déu; que vivint en el desert del món s’alimenta, fent camí cap a la terra promesa, no del mannà, sinó del mateix cos de Crist. “Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no tindreu vida en vosaltres”. Així, per a nosaltres, l’Eucaristia no és opcional, és vital, capital. Ho creiem això?.
Sense Eucaristia no tenim vida. Sense Eucaristia continuarem tenint la nostra vida biològica certament, però no tenim la vida de Déu, la vida de batejats, ja que “Qui menja la meva carn i beu la meva sang és el que estar en mi i jo estic en ell, i tindrà vida eterna”.
Ara podem entendre que la missa dominical no té només un caràcter legal d’un manament que hem de complir. Sinó que és una necessitat vital per a tothom que vulgui ser cristià de debò. La missa dominical és imprescindible per viure com a cristians de fets, no només de nom. És aquí a la celebració de l’Eucaristia que es viu i es manifesta la comunió, la unió comú, entre Jesús i els membres del seu poble. L’Església fa l’Eucaristia, nosaltres fem Eucaristia i l’Eucaristia ens fa a nosaltres!. Vet aquí el pa del cel que l’home cal que mengi per esdevenir poble de Déu.
En la solemnitat d’avui, festa del Cos i la sang de Crist, recordem també nosaltres, el nou poble de Déu que fa camí per aquest món que passa, l’objecte de la nostra fe: recordem la gesta de Déu, iniciada en el desert i duta a terme en la Nova Aliança, aliment per a tothom. Aquest sí que és el pa de la llibertat que ens enforteix en el pas del desert per la vida. Pelegrins cap a la pàtria de veritat.
Però en aquesta festa d’avui repetim les paraules de Moisés en el Deuteronomi: “Recorda’t..” Recorda’t de l’amor de Déu; no el guardis arxivat com una cosa passada, antiga, molt valuosa, però passada de moda. Recorda, agraeix, celebra!. “Els qui mengin d’aquest pa viuran per a sempre.” Recorda, agraeix, celebra, mengen i viu!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada