Homilia de la missa de l’aparició

 Nosaltres també, com Judit, i més que Judit, podem ben dir: Tu, i només tu ets l‘honor del nostre poble!.

Mn. Roquer

Homilia:

Pròpiament la festa de l’Immaculat Cor de Maria se celebra cada any l’endemà de la festa del Sagrat Cor de Jesús. Enguany, per tant, hauríem vingut dissabte que ve. Però sí que vuit dies abans, per nosaltres el dia 25, podem ben bé anticipar una festa celebrant aquesta missa com a missa votiva de l’Immaculat Cor de Maria, en aquest Santuari.

Tant la festa d’avui com la del Sagrat Cor no es van escapar del Romanticisme; més o menys l’època en què es van crear aquestes festivitats. Amb tot, si ho interpretem en un sentit bíblic, i fins i tot també en un sentit popular, tenen un altre sentit: el cor designa la persona, la manera de ser de la persona, el més íntim de la persona, el centre de la vida interior!. Així d’una bona persona en diem una persona de bon cor. I és en aquest sentit que hem d’entendre la devoció del Cor Immaculat de Maria; i així podríem parlar del cor de Maria com a testimoni exemplar i únic de l’amor de Déu. El mateix amor amb el qual ella estima Déu, estima també tots els fills de Déu, com a mare.

L’evangeli d’avui, sobretot en sant Lluc, ens mostra com batega aquest cor en els diferents moments de la vida del seu Fill, i ho sabem per l’Evangeli, tant a Natzaret, en la Visitació, a Betlem i, sobretot, al peu de la creu, al Calvari. D’aquí ve que la Litúrgia l’anomeni un cor net, immaculat; un cor senzill, ferm, dòcil, atent... Comptat i debatut: un cor de mare! Oi mares?.

I aquí, nosaltres, encara hi podem afegir, no ho traiem de la Paraula de Déu però sí de l’experiència d’un poble, el cor immaculat de Maria per Reus. Quina mare no serà sensible a la misèria dels fills?. Reus passa el tràngol de la pesta, la misèria de la pesta, i atribueix a Maria veure-se’n lliure. I és això com li donen el títol i ben guanyat, de Mare... diem de Misericòrdia, potser hauríem de dir de Mare en la Misericòrdia.

I si be és cert que podem haver canviat en algunes coses (poden haver canviat evidentment els símptomes que manifesten una pesta concreta, i ara es poden tenir uns altres símptomes, unes altres pestes) no ha canviat el sentiment del cor d’una mare, sempre amatent de la pregària dels fills. Ni tampoc, és cert, ha canviat el sentiment dels fills per la Mare, i vosaltres sou els testimonis. Perquè allò de l’amor amb amor es paga.

L’amor, moltes vegades, s’ha de saber entendre, fins i tot l’amor de mare. Déu parlar també com un amor de mare, i a vegades parla entre línies, i s’ha de saber llegir. A l’evangeli hem dit: “Més feliços són encara els que escolten la Paraula de Déu i la guarden”.

Nosaltres també, com Judit, i més que Judit, podem ben dir: Tu, i només tu ets l‘honor del nostre poble!.