Homilia de la festivitat de la Santíssima Trinitat

 La Trinitat no és un jeroglífic, és la font de la vida. I és la font de l’amor. És gràcies al Fill, que moguts per l’Esperit Sant, a Déu li podem dir Pare.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 34,4b-6.8-9)

En aquells dies, Moisès es llevà a la matinada i pujà a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat. Portava a les mans les dues tauletes de pedra. El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d’ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor.» Moisès es prosternà tot seguit, l’adorà amb el front fins a terra, i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat.»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 13,11-13)

Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant.
Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 3,16-18)

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.
Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Homilia:

La tècnica quan va bé és perfecta, però estem lligats per un fil. I quan ens falla la tècnica... Avui la megafonia, no sabem per què, no funciona... tot són problemes. Farem el què podrem.

Celebrem, com sabeu, la festa de la Santíssima Trinitat, un cop acomplertes ja les festes pasquals. Dit altrament: després de que hem celebrat el misteri de Déu Pare, que ha enviat el seu Fill, mort i ressuscitat per nosaltres, ens envia, per completar la seva obra en el món, l’Esperit Sant.

Moltes vegades només sentint el nom de Trinitat ens ve al cap la imatge d’una mena de jeroglífic teològic: tres persones, però no són tres Déus, sinó un sol Déu... No és qüestió de conceptes i d’idees estranyes. Tres persones que no són tres déus...

Parlar de la Trinitat no és parlar del resultat d’un esforç intel·lectual, sinó que és fruit d’una manera d’entendre Déu. I el nostre Déu és Trinitat. La història de Déu i la història de la humanitat han estat sempre molt lligades; que no vol dir amb un lligam fàcil, perquè és el lligam de l’amor. I els lligams de l’amor no ho són mai fàcils.

L’exemple l’hem sentit a la primera lectura. Déu dóna la Llei a Moisés, al Sinaí. I quan Moisés baixa de la muntanya veu que el poble s’ha prostituït, s’ha oblidat d’aquest Déu que l’ha tret de l’esclavatge d’Egipte; ha abandonat el Déu que l’allibera per adorar, vés per on!, un animal de fossa, però això sí: un bou d’or; un déu fet per ells mateixos. Aquesta és la gran temptació de sempre: fer-nos un déu a la nostra vida, que vol dir als nostres gustos, per no dir al nostres capricis. Però aquest déu ens esclavitza, no ens allibera.

I com reacciona Déu davant de l’infidelitat del poble?. Sorprenent!: Jo sóc un Déu de compassió; sóc benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. Gràcies!. Això ahir i avui. Déu, al Sinaí, mostra els trets amb els quals se l’ha de conèixer i se li ha de relacionar. Un Déu que el sabem comprensiu i benigne, que ens obre el cor per a que hi puguem entrar sense temor, sinó amb plena confiança.

“La gràcia de Jesucrist, l’amor de Déu Pare i el do de l’Esperit Sant...” saludem així a l’assemblea al començar les celebracions. Això no és una salutació! És un programa de vida. L’amor entre les persones de la Santíssima Trinitat no és res que més que una imatge, en aquest cas perfecta!, de l’amor. En nosaltres, imperfecta perquè som humans. Això ens fa veure què vol dir ser persona. Només podrem arribar a la nostra perfecció personal si ens deixem guiar per l’amor, i això només s’aconsegueix del tot si estem en comunió amb Déu Pare, Fill i Esperit. Si és així, certament, Déu és per a nosaltres un misteri, però un misteri d’amor. I aquest és el nostre drama humà: estem fets per a l’amor i ens costa tant d’estimar; estem fets per a l’amor i no l’abastem mai, no arribem a la plenitud.

L’amor s’aconsegueix entrant en comunió amb el Pare, el Fill i amb l’Esperit. L’eucaristia que anem a celebrar ara, com cada diumenge, es fa dins d’una atmosfera trinitària: comencem persignant-nos en el nom de la Trinitat, acollirem l’assemblea en mom de la Trinitat i, també, en l’acabament de la gran benedicció, diem aquestes paraules solemnes: “Per Ell (el Fill), amb Ell i en Ell. A vós, Déu Pare, en la unitat de l’Esperit Sant. Tot honor i tota glòria per a sempre.”

La Trinitat no és un jeroglífic, és la font de la vida. I és la font de l’amor. És gràcies al Fill, que moguts per l’Esperit Sant, a Déu li podem dir Pare.