Aquells que es deixen portar per l’Esperit són una nova creació. Germans i germanes: som una nova creació!.
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
La primera lectura d’avui, dels Fets dels Apòstols, i l’evangeli de Joan, que acabem d’escoltar, comencen pràcticament igual. Però hi ha una notable diferència. Avui, dia de la Pentecosta, hem escoltat a la primera lectura que es trobaven, els deixebles, reunits tots junts en un mateix lloc. I l’evangeli, que és del dia de la Resurrecció, també diu que estaven reunits tots els apòstols en un mateix lloc, però amb una particularitat; el dia de la Resurrecció diu: “amb les portes tancades per por dels jueus”. Què ha passat entre la primera pasqua i la segona pasqua?: s’han trobat amb el Ressuscitat!, i el Ressuscitat els hi ha dit “Pau a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant”. L’esperit de Jesús els ha dut la força necessària per crear una nova comunitat d’homes i dones ressuscitats, redimits, convertits.
A Jerusalem neix un grup d’homes i dones que viuen una mateixa experiència, una extraordinària experiència!; una única i irrepetible experiència!: el Crucificat ha ressuscitat!. I neix una comunitat nova que ho proclama, i diu allò que creu i allò que ha vist. I aquí, podem dir, s’ha realitzat el certificat de naixement de la primera Església, la nova comunitat, el nou Poble de Déu.
Pentecostès és avui, doncs, per a nosaltres una festa que té un començament perquè té un final: el Senyor no serà més amb nosaltres físicament present, però comença una nova experiència guiats pel mateix esperit de Jesús. El misteri total de Jesús no es tanca amb l’Ascensió, sinó que continuarà fins a la fi del temps quan Ell tornarà; i per això diem Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús. Ara és l’Església guiada per l’Esperit, el mateix Esperit que guiava Jesús, que continuarà la seva mateixa obra fins a la fi dels temps. La Pentecosta jueva serà, doncs, una anticipació profètica de la Pentecosta cristiana.
Els antics, a l’Antic Testament, celebraven avui la festa de la collita, la festa dels primers fruits; i nosaltres també en diem encara la festa granada. El fruit que ha madurat, ha madurat a l’escalfor de l’Esperit Sant. Nosaltres sí que podem proclamar amb tota propietat una nova collita, els primers fruits. La Pentecosta ja no serà només la festa de l’acció de gràcies pels primers fruits de la collita; serà el dia en el qual “parts (ho hem sentit així), medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Capadòcia, de l’Àsia, de Egipte, de Pamfília”.... Aquesta és la nova collita, la multitud dels creients en Jesús.
Per a nosaltres què suposa aquesta Pentecosta?. No es tracta de fer memòria, de recordar un fet passat; com per exemple quan celebrem el 12 d’octubre que fem un record del descubrimiento de América. La celebració de la Pentecosta avui no és gens diferent de la primera Pentecosta a Jerusalem: també avui podem dir estaven reunits, els seguidors de Jesús, tots, en un mateix lloc, com hi som nosaltres; gaudim dels mateixos fruits, dels mateixos dons de l’Esperit. Permeteu-me un petit suggeriment: els fruits de l’Esperit són molts, però un d’ells és el consol, i bona falta que ens fa de vegades. Com necessiten les nostres comunitats que algú les consoli!, en uns moments que es veuen massa minsos els fruits de la Pastoral; com trobem a faltar moviments parroquials, nombrosos, atrevits, sòlids, agosarats, units...; uns cristians que aconsegueixin fecundar la nova cultura amb esperit d’Evangeli!. Que som pocs?... la primera Pentecosta només eren 11, i van fer molta feina. Què ens falta?.
L’evangeli deixa clar com els apòstols s’alegraren de veure el Senyor. Abans havien fet notar la por que els havia reclòs en el cenacle. Per això diu: “S’alegraren”. L’alegria és un fruit de l’Esperit. Sense el do de l’alegria no es pot viure la Resurrecció. Tot aquell que ha nascut de l’aigua i de l’Esperit té el do de la pau, i la pau porta alegria.
Jesús ressuscitat és per a nosaltres un alè de vida; una guspira, només, d’aquesta alegria que només nosaltres podem entendre. La nova Església, la minúscula Església, nascuda de l’Esperit Sant aquella Pentecosta tingué prou força creadora per canviar tot el món.
Aquells que es deixen portar per l’Esperit són una nova creació. Germans i germanes: som una nova creació!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada