Homilia Diumenge VI de Pasqua

La comunitat que neix del Darrer Sopar, la comunitat que es reuneix cada diumenge per celebrar el Darrer Sopar, deu ser molt semblant a la que ens ha descrit la carta de sant Pere.

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 8,5-8.14-17)

En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt.
Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,15-18)

Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,15-21)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»

Homilia:

Continuem llegint a l’Evangeli fragments del discurs de comiat de Jesús després de la Cena. I aquí, a la nostra celebració dominical, les paraules de Jesús ressonen amb una força especial: “Si algú m’estima guardarà les meves paraules. I el  meu Pare l’estimarà”.

L’evangelista Joan que al llarg de tota la seva vida va anar rumiant, conservant vives, aquestes paraules pronunciades per Jesús en el Darrer Sopar, ara han arribat a nosaltres i donen ple sentit a la nostra trobada dominical. Escoltades abans de la Passió eren paraules de comiat (“Me’n vaig al Pare”). Ara, proclamades a la celebració dominical, ens confirmen la presència del Senyor en aquesta celebració (“Però tornaré a vosaltres”).

El cristià, bàsicament, per damunt de tot, és aquell que estima Jesús. I és conscient que Jesús l’estima. El cristià, doncs, ras i curt, és el que estima Jesús. Ja està tot dit!. Jesús demana els seus que l’estimin. Paraules plenes d’emotivitat en llavis del mestre, si voleu de l’amic, que busca comprensió i suport davant de la Passió. Paraules, per altra part, d’una gran profunditat teològica. “Estimar Déu” és el Primer Manament, i és el més important; i ho sabem tots!. Jesús, a l’hora de demanar ser estimat, és posa al nivell de Déu: “El Pare i jo som u”. Així nosaltres podem estimar Jesús perquè Ell ha estat el primer en estimar-nos. I quan demana ser estimat no ho fa des de l’egoisme, més o menys camuflat, com ho podríem fer nosaltres, sinó des d’una comunicació plena de vida i d’amor absolut. L’amor de veritat no és mai una amor cec, l’amor de veritat sempre és una amor clarivident, molt clarivident!.

Que estimar d’aquesta manera és difícil!... possiblement, o potser certament, però difícil no vol dir impossible, si fem cas d’aquelles paraules “si m’estimeu el Pare us donarà l’Esperit de veritat per a que estigui amb vosaltres per sempre”. I aquest esperit Joan l’anomena l’Esperit de la veritat. I potser per això, perquè és l’Esperit de veritat, Jesús dirà que el món no el pot conèixer, per tant no el pot rebre.

La mentida, algunes vegades, és més bonica que la veritat. Eh que sí!. I és tan fàcil deixar-nos emportar per allò que és més bonic. Quan una societat de la mentida en diu astúcia, o mà esquerra, de l’engany en diu un negoci rodó, de la irresponsabilitat en diu tolerància, de la injustícia ordre establert, de la sensualitat en diu amor, de la arbitrarietat llibertat, de la falta de respecte en diu sinceritat... aquí l’Esperit de la veritat no hi cap, l’Esperit de la veritat no hi és. Però és tant bonica la mentida!.

La comunitat que neix del Darrer Sopar, la comunitat que es reuneix cada diumenge per celebrar el Darrer Sopar, deu ser molt semblant a la que ens ha descrit la carta de sant Pere que hem llegit a la segona lectura; una comunitat amb dificultats per raó de la incomprensió o de les persecucions. Però amb dificultats no vol dir una comunitat amb por, ni una comunitat acovardida, sinó ben al contrari: que confia en l’Esperit de la veritat, en la força de l’Esperit que l’aguanta; una comunitat, dirà sant Pere, que sempre està a punt per donar raó del què creu i del què espera, a donar raó de l’esperança de l’amor. “Aquell que m’estima és el que guarda els meus manaments. El meu Pare l’estimarà; jo també l’estimaré i me li faré conèixer del tot”.

No podem demanar res més!. I sabem que allò el que el Senyor ens ha dit és veritat.