I una vegada més també escoltarem la proposta de Maria: “Feu tot el que Ell us digui”. I el vi, o la vida, el que sigui, es canviarà, es transformarà, en una cosa molt millor.
Mn. Roquer
Homilia:
M’ha semblat be celebrar el 25 de maig la missa emotiva, perquè no hi cap sant especial, de Santa Maria Auxili dels Cristians, senzillament per la proximitat d’aquesta celebració, que era ahir, dia 24.
Tot i que sovint, i des de sempre, el poble cristià ha experimentat l’auxili de Maria en les seves necessitats, no fou fins l’any 1814 que s’establí aquesta festa. El motiu és ben singular. El papa, llavors, Pius VII fou foragitat del Vaticà per la força de les armes i es trobava pres. L’Església demana l’auxili de Maria pel seu alliberament; el papa és retornat a Roma el 24 de maig del mateix 1814, i és llavors que s’estableix per tal dia com aquest la festa de Maria Auxili dels Cristians. Aquest dia també és molt celebrat per la congregació dels Salesians fundats per sant Joan Bosco, ja que sota aquest títol la tenen per patrona de la seva congregació, a Maria Auxiliadora.
La lectura de l’evangeli, tant conegut, de les noces de Cannà ens mostra d’una manera ben clara l’auxili de Maria cap a aquella parella de nuvis quan els falta el vi. És ella que demana l’auxili del seu Fill per remeiar el problema del banquet de casament sense vi, per tant sense brindis!. I amb l’auxili de Jesús el vi de Canà esdevé el millor de tots els vins. I no pel miracle, el metre diu que aquell és el millor vi que mai no ha catat. És que Jesús quan fa les coses les fa be!, fins i tot el vi.
Tots, qui més qui menys, dels qui som aquí hem experimentat en un moment o altre l’auxili de Maria en alguna circumstància concreta, en la nostra vida. Cadascú sap la seva història, i sempre tenim racons en el cor que només nosaltres sabem, i que omplen aquest raconet amb aquesta devoció a Santa Maria, aquest Auxili del Poble de Déu.
Reus ha atribuït sempre en Maria l’auxili en la circumstància malastruga d’una pesta, i per això som aquí cada dia 25. I la trobem sempre, fidels, cada dia en aquest lloc i ben segur que respon el mateix. Serà vi o el què calgui, però per desgràcia són tantes les coses que de vegades ens falten per viure una vida simplement normal i satisfactòria.
Que es realitzin aquelles il·lusions de vida i esperances que hem posat a la vida. I que, potser fins i tot, la vida té dret a donar-nos. I és aquí que nosaltres, com un dia a Canà, escoltem en boca de Maria aquella petició: “No tenen vi”; no tenen ... vés a saber què!. Es poden demanar tantes coses. Ens falten tantes coses a vegades.
I una vegada més també escoltarem la proposta de Maria: “Feu tot el que Ell us digui”. I el vi, o la vida, el que sigui, es canviarà, es transformarà, en una cosa molt millor.
Que així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada