Homilia missa de l'aparició

 El cristià ha d’entendre que l’Amor va de cara als germans,

Mn. Roquer

Homilia:

Les narracions dels evangelis sobre el Ressuscitat, sobretot en Joan, són, sobretot, important, una catequesi. A través d’un gest, a través d’una paraula, d’una petita insinuació, ens vol descriure una nova realitat, indescriptible per a nosaltres, com és un home ressuscitat.

Avui en tenim un bon exemple a l’aparició a Maria Magdalena. S’han dit moltes coses de Maria Magdalena, és un personatge que fàcilment es pot treure de context, i a vegades va bé per crear les nostres imaginacions. El cert és que és un personatge que no deixa indiferent a ningú. I en el fons tots l’encerten en una cosa: Maria estima entranyablement a Jesús, el seu mestre!. Estimava Jesús però, d’aquell mestre, hi havia una cosa que encara no l’havia entès, i que no és gens fàcil d’entendre tot i que l’hem escoltat moltes vegades: No hi ha amor més gran que donar la vida per aquells que s’estimen. El cristià, i això és el què ha d’entendre Maria Magdalena un cop Jesús ha ressuscitat, nosaltres els cristians d’ara és això el què hem d’entendre un cop Crist ha ressuscitat, que és que l’Amor va de cara als germans, que són la representació vivent del Crist. I els cristians quan estimem no fem res més que pagar amb la mateixa moneda en que ens ha pagat Jesucrist. I per amor és com nosaltres sabrem que som deixebles de Jesucrist: “Per l’amor que us tindreu coneixeran que sou dels meus deixebles”. Més clar impossible.

I és per l’amor que ens tindrem que serem també testimonis del Ressuscitat, per això de “Estimeu-vos com jo us he estimat”. Que ja sembla una mica la cançó de l’enfadós: ho hem sentit tantes vegades que ja no ens fa ni fred ni calor (Ah, sí, és allò..). I és, en paraules de Jesús, el senyal d’identitat dels qui creuen en Crist; sobretot en el Crist ressuscitat. Pregunteu-ho sinó a la samaritana, pregunteu-ho al cec de naixement, pregunteu-ho als 10 leprosos, pregunteu-ho a Zequeu, i a tants i tants d’altres. Ells són els testimonis i nosaltres també. I el testimoni és aquell que no es pot quedar, només, per a ell allò que sap; és una veritat que no es pot guardar al pap, l’ha de dir!; ha de dir allò que ha vist: que la misericòrdia del Senyor es vessi damunt de tots nosaltres per a que visquem de veritat la Pasqua de tal manera que siguem autèntics testimonis del Ressuscitat, més en fets que en paraules.