Homilia diumenge II de Pasqua

 I potser també és el primer que necessitem, avui, nosaltres; una pau que cicatritzi totes les ferides de la por

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,42-47)

Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles.
Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.
Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1,3-9)

Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Homilia:

Hem dit a l’Evangeli: “8 dies... 8 dies més tard...”, o sigui avui. El Senyor Ressuscitat ha triat aquest dia de la setmana per trobar-se amb els seus. Doncs, aquest dia rep amb tota propietat el nom de Dia del Senyor (diumenge). I el qui presideix la celebració cada diumenge aquí, davant de tots nosaltres, comença quan estem reunits amb aquestes paraules justament “Que el Senyor sigui amb vosaltres”.

“8 dies més tard...”. I hauríem pogut anar dient i afegint i 8 dies més tard, i 8 dies més tard, i 8 dies més tard... fins arribar a avui. I és per això que som aquí, com cada 7 dies després del dia de la Resurrecció del Senyor: el dia que el Senyor és entre els seus. “Perquè quan dos o més es reuneixen en nom meu, diu Jesús, jo sóc enmig d’ells”.

40 dies dura la Quaresma, 40 anys a través del desert fins arribar a la terra promesa. Un temps molt llarg aquest 40, en dies o en anys. Però la Pasqua en dura 50!; és que això de la resurrecció no ens ho sabem acabar!. I a més a més el 50 és la xifra que va més enllà del temps, empalma amb l’eternitat, quan ja no hi ha més temps.

Jesús obre la porta del sepulcre, i els apòstols havien tancat en pany i forrellat la porta de casa -que no entri ningú-. Aquell primer diumenge de la història és un dia ple de sobresalts, de por, de contratemps i d’emocions fortes. De mica en mica el grup passa de l’esglai al sepulcre buit; i a la pregunta prèvia a la fe, l’avantsala de la fe: Què ha passat?. I de la fe a la constatació que el Ressuscitat és el Crucificat: “Mira’m les mans, mira’m els peus, porta la ma i posa-la dins la ferida del costat, sóc jo mateix”. Es nota un interès de Joan i de la primera comunitat en deixar clar que el Ressuscitat és el que van crucificar; el gest de Tomàs, si voleu la tossuderia de Tomàs, expressa millor que qualsevol explicació la identitat de qui és aquell personatge que s’ha presentat havent-hi les portes tancades. També serà Joan qui dirà “És el Senyor”. El qui creu no pregunta res; només pregunta aquell qui dubta, qui no té res clar; el qui ho te tot clar què ha de preguntar?.

La presència del Ressuscitat ho trasbalsa tot. Aquell grup dels apòstols, decebuts, espantats, (“Ara vindran per nosaltres”), se senten fracassats. I la salutació de Jesús Ressuscitat serà sempre la mateixa: “Pau a vosaltres”. I potser també és el primer que necessitem, avui, nosaltres; una pau que cicatritzi totes les ferides de la por; el Ressuscitat és qui ens pot treure les nostres pors, les nostres covardies; no podem viure tancats contemplant els nostres problemes; no podem entretenir-nos discutint entre estira-i-arronsa. Si la resurrecció de Crist no és capaç de capgirar-ho tot, què ho capgirarà? Digueu-me!. Si la resurrecció de Jesucrist no és prou forta per anar al fons de les coses de la vida, què hi anirà?.

El primer dia de la setmana, el Ressuscitat ens porta a tots l’alegria. “S’alegraren de veure el Senyor”. Unes comunitats cristianes mancades d’alegria, excessivament tancades en els seus propis problemes, o sigui amb aquelles portes tancades per por de no sé què, necessiten abans que res una alegria, perquè si Crist ha ressuscitat tenim esperança, tenim horitzons. Sempre que sigui així ens delirem per a que arribi aquest dia, el diumenge, per trobar-nos amb el Senyor, per viure la gran alegria que Ell comunica els seus; i Ell ens tornarà a dir “Feliços els qui creuran sense haver vist”. I aquesta felicitat, que tothom busca desesperadament, la tenim més a prop del què ens pensem, si la sabem trobar.