Homilia de Diumenge de Pasqua

Si Crist ha ressuscitat, és viu!. I si és viu és aquí, amb nosaltres, perquè avui és el seu dia, el dia del Senyor.

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a. 37-43):

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint- lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant- lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4):
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9):

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Homilia:

La darrera part de l’evangeli de Joan, ho acabem de sentir, comença així: “El primer dia de la setmana...”. En canvi el què hem escoltat avui quan hem proclamat l’Evangeli no ha estat aquesta expressió sinó que hem sentit aquesta paraula “el diumenge...”. Està molt mal posada perquè la paraula diumenge vindria molts segles després, com a primer dia de la setmana. I és molt més autèntic dir això: “El primer dia de la setmana...”. Perquè amb la resurrecció de Jesús comença un nou calendari, comença un nou món; no només una nova setmana, i ens ho dirà ben clar sant Pau. I com en la Primera Creació avui, també, és el dia en que ha actuat el Senyor; la seva Paraula ha creat una nova humanitat; no ve d’Adam, ja caduc. El dia que Jesús, passant de la mort a la vida, ens ha alliberat a tots i ens acompanya com un nou Moisés cap a la terra promesa. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen.

El Nou Testament és un sol diumenge, un dia sense posta. Quan Jesús, alçant-se del sepulcre, ha obert un nou horitzó ple de joia i d’esperança. El relat del sepulcre, avui, no és per sí sol una prova irrefutable de la resurrecció. També ho diu Maria Magdalena: “S’han endut el meu Senyor del sepulcre i no sabem on l’han posat”. Com cap dels nostres raonaments racionals pot ser una prova definitiva i contundent de l’existència de Déu. El Senyor sempre va més enllà dels nostres raonaments, dels nostres mètodes científics, de l’experiència dels sentits. Pot deixar senyals del seu pas, i amb això en tenim prou: veuen aplanat el llençol d’amortallar... Signes que nosaltres hem de ser capaços de saber llegir... si sabem llegir, que aquest és el nostre problema!. La fe no és cega, la fe té una altra manera de veure les coses; la meva fe en el Ressuscitat és la fe de Pere i la fe de Joan, la fe dels Apòstols, és la fe de l’Església. La fe comença en plena nit quan nosaltres anem al sepulcre a veure un mort, i el missatger ens diu: “Perquè busqueu entre els morts aquell que viu?. No és aquí”.

El fet de la resurrecció de Jesús és un misteri de fe, només a través de la fe podem llegir i entendre els signes que ens ho indiquen, la pista que ens hi porta. I la fe és un do de Déu que ens arriba per la paraula dels testimonis: “Hem vist el Senyor”. T’ho pots creure o no, però nosaltres hem vist el Senyor!.

Joan, en el seu evangeli, recull l’experiència irrepetible de Pere i de Joan, i de Maria Magdalena, que és també una experiència inoblidable dels Apòstols. I des d’aquesta experiència inoblidable en neix la proclamació, la predicació: “Nosaltres que hem menjat i hem begut amb Ell, després que hagués ressuscitat d’entre els morts”.

Germanes i germans, si Crist ha ressuscitat s’ha obert un esvoranc definitiu en la humanitat. S’ha obert la porta de l’esperança definitiva. Si Crist ha ressuscitat s’ha esvaït tota por, si Crist ha ressuscitat tenim motius per l’alegria com no els té ningú, si Crist ha ressuscitat, és viu!. I si és viu és aquí, amb nosaltres, perquè avui és el seu dia, el dia del Senyor. Perquè Crist ha ressuscitat la matinada del primer dia de la setmana, serà sempre el seu dia. I ens aplegarem aquí, el primer dia de la setmana, diumenge, per estar amb el Senyor ressuscitat. I tots els diumenges seran, per aquest motiu, la nostra festa.

Creieu-me: podem creure en el Ressuscitat, i és la cosa millor que ens podria passar a la vida. És per això que no podem amagar... no podem silenciar la nostra fe. Creiem amb convicció, creiem sense vergonya, creiem sense complexos, sense por; no som triomfalistes, no!, però sí que som triomfadors. I el triomfador no cal que sigui triomfalista.

Ara la garantia de la resurrecció, en el nostre món d’avui, som nosaltres; és la nostra manera de viure, la nostra manera de parlar, tot i que les paraules a vegades no convencen, però sí que convencen els fets; i els fets, a més a més de convèncer, captiven!.