La vida de Jesús, lliurada fins a la mort i per amor, és un fet redemptor que salva.
Mn. A. Roquer
Homilia:
Després d’escoltar una descripció, una vegada més, de la Passió de Jesús no m’estendré massa avui en el meu comentari sobre aquesta lectura evangèlica, no només per raó del temps, perquè és més llarga del normal, sinó perquè ja està tot dit; no hi puc afegir res més, més aviat, encara, tens la por d’espatllar la Paraula de Déu.
En la narració d’enguany, que és de l’evangelista Mateu, hi batega molt viva la fe d’aquella comunitat primera de l’evangelista. La lectura de la Passió també nosaltres l’hem d’escoltar des de la fe.
Fins que en la Passió i mort de Jesús no hi contemplem l’amor de Déu, un amor de Déu que s’ha manifestat fins el màxim (no hi ha amor més gran que donar la pròpia vida), no haurem entès res. Allò que ens commou no és tant el seu dolor com el seu amor. El dolor és digne de compassió, l’amor és de seguiment.
El seu dolor és un fet passat, el seu amor és present. Continuem essent, encara, objecte de l’amor de Déu, i continua essent un misteri aquelles paraules de Jesús, a les dones de Jerusalem, camí del Calvari, quan el planyent: “No ploreu per mi, ploreu per vosaltres, ploreu pels vostres fills”.
Plorar avui per Jesús, la seva Passió, és un plor inútil. Però queda bé. Ens consola a nosaltres, però no ens serveix de res, ni ens eximeix de la nostra responsabilitat en el dolor del món d’avui, que no és aquell dolor que llegim a les notícies o veiem a la televisió, ni és el dolor que sabem real en països molt llunyans. És el dolor que tenim a prop.
Per a un cristià la creu no és un esdeveniment passat que es perd en el temps. Menys encara una celebració religiosa capaç de commoure el cor més endurit. La vida de Jesús, lliurada fins a la mort i per amor, és un fet redemptor que salva. Si ho veiem així aquesta setmana serà una setmana santa. Només si ho veiem així serà una Setmana Santa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada