Homilia Diumenge V de Quaresma

 Per a nosaltres, els creients, la mort corporal té el mateix pes de negativitat que té per a tothom, però deixa de ser el mur infranquejable que barra el pas a la vida.

Mn. A. Roquer

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 37,12-14)

Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert.» Diu el Senyor Déu.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,8-11)

Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 11,1-45)

En aquell temps, [caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.]
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt.» Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat.» Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea.»
[Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?» Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror.» Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo.» Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.» Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi.» Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell.»] Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
[Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.]
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu.» Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia.» Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?» Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.»
[Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida.» Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort.» Quan] Jesús [veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada,] es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:
«On l’heu posat?» Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.» Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa.» Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.» Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?» Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat.» Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora.» I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.»
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.

Homilia:

En aquest tram ja final del temps de la Quaresma, diumenge que ve obrirem la Setmana Santa amb el Diumenge de Rams, se’ns presenta, avui, la tercera catequesi sobre aquells qui havien de rebre el Baptisme la nit de Pasqua. Començàvem amb el diàleg de Jesús i la samaritana, amb el tema de l’aigua; diumenge passat el tema de la llum amb la curació del cec de naixement; i avui acaba amb el tema de la vida nova que rep aquell qui és batejat.

Amb la resurrecció de Llàtzer nosaltres hi trobem tota una explicació del fet de ser cristià. Amb la mort del seu amic Llàtzer, Jesús mostra el seu costat més humà: plora la mort de l’amic; però també manifesta el seu poder diví: li retorna la vida. I això el dóna peu a fer aquesta gran afirmació: “Tots els qui viuen i creuen en mi no moren per a sempre”. Doncs avui és un dia per parlar de la vida, tot i que allò que ens aclapara i ens preocupa, o que ens obsessiona, és el fet de la mort. Amb aquesta tendència a mirar sempre la mitja ampolla buida, arribem al Divendres Sant i ben segur que, també, ens colpirà més la mort de Jesús que no pas quan arribi la mitja ampolla plena amb la vida abundant, i per a sempre, de la Pasqua.

¿Per què nosaltres tenim aquesta mania, sempre, de ser més partidaris del que és negatiu que del que és positiu?. Deu ser el mateix de sempre: allò de la mitja ampolla. Jesús mira en positiu; ben al revés de nosaltres.

“Aquesta malaltia no és per morir”. I la resposta de Marta: “Si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort”. Allò el que encara no sap Marta és que aquell qui ha vingut a donar-nos la vida, els homes el portarem a la mort. Aquest és el drama incomprensible de la humanitat. Per a nosaltres, els creients, la mort corporal té el mateix pes de negativitat que té per a tothom, però deixa de ser el mur infranquejable que barra el pas a la vida. Aquest mur ha estat enderrocat per Jesucrist. “Jo sóc la resurrecció i la vida”. No només ho ha dit, ho ha fet!: “Llàtzer vine a fora”. A veure si així entenem que la seva paraula és veritat.

Però no tot s’acaba aquí. Quan nosaltres llegim aquest evangeli no ho fem com aquells que van a veure la Passió d’Esparreguera i davant del fet de la resurrecció de Llàtzer es posen a aplaudir. Quan nosaltres escoltem l’evangeli de la resurrecció de Llàtzer posem un bon fonament per a la nostra fe. Quan Jesús afirma “Jo sóc la vida” no és una frase bonica, és una afirmació que ho capgira tot!. I confirma aquesta paraula amb la resurrecció del seu amic. Dir “Jo sóc la vida” ho pot dir tothom, ressuscitar morts no!.

“Tots els qui viuen i creuen en mi, encara que morin, viuran. Ho creus això?”, li pregunta a Marta. Millor dit: ens pregunta avui a tots nosaltres!. I podem donar una resposta afirmativa des de la fe, només des de la fe!; perquè tots, encara, els qui som aquí, estem subjectes a la mort, i de moment no podem donar un pas més enllà per nosaltres mateixos.

Només podem dir com sant Pau: “Aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre el morts donarà la vida nova als vostres cors mortals”.