Homilia diumenge IV de Quaresma

Crist és la llum.

“Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i Crist t’il·luminarà”.

 Mn. A. Roquer

Lectura del primer llibre de Samuel (1 Sa 16,1.6-7.10-13a)

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.» Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a bascar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí.» Jesè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell.» Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,8-14)

Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 9,1-41)

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. [Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?» Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentres sóc en el món sóc la llum del món.»
Dit això] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que el sóc.»
[Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?» Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.» Li digueren: «On és?» Respongué: «No ho sé.»]
Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.»
[Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?» Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.» Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador.» Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig.» Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.» Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?» Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és.» L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res.»]
Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.
[Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs.» Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?» Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»]

Homilia:

Aquest evangeli és una mica més llarg que de costum, però si hem de seguir la norma que tenim de que la Quaresma és un temps apropiat per escoltar detingudament la Paraula de Déu, benvingut sigui l’Evangeli. Ni que sigui llarg és la Paraula de Déu.

En aquesta Quaresma d’enguany, la primera lectura va sempre pel seu cantó, i va fent un repàs dels moments cabdals de la història d’Israel: avui hem escoltat el rei David. En canvi la segona lectura i l’evangeli tenen una mateixa temàtica; avui sant Pau ens ha dit a tots nosaltres, els batejats: “Ara que sou fills de la llum visqueu com el què sou: fills de la llum”. I a l’evangeli, que acabem d’escoltar, la curació del cec de naixement. La llum. Per tant un tema central en el Baptisme que es realitzarà la nit de Pasqua, justament la nit de Pasqua. Antigament del Baptisme se’n deia la Il·luminació. I la Vetlla Pasqual és l’entrada solemne a la Pasqua i la iniciem amb l’encesa del ciri pasqual. Crist és la llum. El ciri pasqual és signe de Crist ressuscitat que ens il·lumina amb la seva llum, i ens dóna vida amb la seva vida, com ho veurem diumenge. Això és la Pasqua: el pas de la foscor a la llum, que es realitza en tot batejat. I després, amb la llum del ciri pasqual, encendrem les nostres candeles; i la nostra llum vindrà de la seva llum; com la nostra vida vindrà de la seva vida.

Però mentre uns, en Jesucrist, hi veuen la llum que porta nous horitzons o una plenitud de vida, per a altres resulta tot el contrari: és motiu que es trobin cecs, i esdevé una tenebra impenetrable. Podríem dir que els fariseus també hi creuen en Jesús, per això el volen eliminar; hi creuen en negatiu: els fa nosa. La temptació és sempre la mateixa: o Déu o jo!.

Aquest evangeli ens fa veure el drama de la lluita entre la llum i les tenebres que es viu en el cor de tota persona. La narració del miracle de la il·luminació del cec de naixement és d’una sobrietat sorprenent. No hi sobra ni hi falta res, tot està al seu lloc!. I la pregunta que centra el diàleg és la mateixa que es fa a tots aquells que vol rebre el Baptisme: “Hi creus en Jesucrist?, creus en el Fill de l’home?”.

Si el Baptisme és una nova vida, si de l’aigua del Baptisme, com dèiem diumenge passat, en neix una nova humanitat, és ben alliçonadora, i no és un simple detall, la manera com Jesús guareix el cec de naixement: per donar la vista al cec, ho hem sentit, Jesús fa un gest ben original (és a dir, va a l’origen de tot!). A la creació de l’home, tal com llegim al Gènesi... Això és el què fa Jesús. Jesús, hem escoltat a l’evangeli, escopí a terra, va fer una mica de fang i el posar als ulls del cec. Això ens recorda la imatge del Déu creador que al començament del món amb fang crea l’home. Jesús fa una nova creació!. I per acabar-ho d’arrodonir, li diu que es renti a la piscina de Siloè: l’aigua, el Baptisme, la il·luminació.

Aquest sagrament que varem rebre en la nostra infantesa convé que el revisquem ara, que som adults; i que, com el cec de naixement, proclamem la nostra fe en aquell: “Hi crec, Senyor”.

El camí quaresmal ens ha de portar fins a la nit, que no és nit, és nit lluminosa, de la Pasqua. Ens ho ha dit avui l’apòstol Pau: “Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i Crist t’il·luminarà”.