Homilia Diumenge III de Quaresma

La finalitat primera de la Quaresma és conèixer qui és Jesús, per tant què vol dir ser cristià.

“Si sabessis què vol donar-te Déu”: potser sí que la Quaresma no és res més que un temps per descobrir què vol donar-nos Déu.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 17,3-7)

En aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisès: «Per què ens has fet pujar d’Egipte! Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?» Moisès s’exclamà al Senyor: «Què puc fer per aquest poble? Una mica més i m’apedregaran.» El Senyor li respongué: «Passa al davant del poble i emporta’t alguns ancians d’Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa’t en camí. Jo estaré allà davant teu dalt la roca, a l’Horeb. Tu dóna un cop a la roca i en sortirà aigua, i tot el poble podrà beure.» Moisès ho va fer així davant els ancians d’Israel.
I donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-2.5-8)

Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. I l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Adoneu-vos bé d’això: Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 4,5-42)

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua.

Jesús li diu: «Dóna’m aigua.» Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana?» Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada.» Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?» Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna.» Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou.» [Ell li diu: «Vés a cridar el teu marit i torna.» La dona li contesta: «No en tinc, de marit.» Li diu Jesús: «Tens raó: n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: “No en tinc, de marit”, és veritat.» Ella li diu:] «Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.»

Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat.» Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.» Ell li respon: «El Messies sóc jo, que parlo amb tu.» [Llavors mateix arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n’anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?» La gent sortí del poble i anà a trobar-lo. Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí.» Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu.» Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?» Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: “Quatre mesos més i ja serem a la sega.” Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s’alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet.»] Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell [per la paraula de la dona que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»] Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món.»

Homilia:

Un evangeli una mica llarg avui, però sap greu de retallar-ne algun fragment perquè és molt bonic. I avui és diumenge, és un temps escoltar l’evangeli sencer i és capital!.

Al leccionari d’enguany hi ha tres diumenges que són capitals: avui, tercer; diumenge que ve, quart; i l’altre, el cinquè. En els tres llegirem textos de l’evangelista Joan: la samaritana, el cec de naixement i la resurrecció de Llàtzer. Són tres magnífiques catequesis destinades a aquells que es preparaven per rebre el Baptisme la nit santa de Pasqua. Ja veieu que els elements són claus: la samaritana, l’aigua; el cec de naixement, la llum; la resurrecció de Llàtzer, la vida nova del Baptista.

Avui  posem en relleu una de les finalitats de la Quaresma. Que com podeu suposar, avui no són ni els dejunis ni les abstinències que han quedat reduïts a una mínima expressió.  És capital. L’evangeli que acabem d’escoltar és una de les pàgines més  emotivament belles de l’evangeli de Joan; però hi ha una mena de misteri que jo no acabo de treure’n l’entrellat: Jesús, assegut bonament al bancal del pou, diu que té set; el veurem el divendres sant, penjat a la creu, que diu “Tinc set”. De què té set?. No crec que es tracti, podríem dir, d’un simple malentès. Jesús parla des d’una dimensió espiritual; la dona només ho pot entendre des de la seva dimensió material: Que no hagi de tornar mai més a treure aigua d’aquest pou!. Doneu-me d’aquesta aigua que dieu... “Si sabessis què vol donar-te Déu”. Si sabéssim que vol donar-nos Déu!. Evidentment que no parla de l’aigua, ni de la Coca-Cola que encara fa més set. I aquesta expressió, avui, no s’ha dit a cap dona samaritana al pou de Sicar, sinó a nosaltres.

L’escena es desenvolupa al pou de Jacob, a la calma xafogosa de migdia, únicament Jesús i la dona samaritana. Jesús enceta el diàleg, i trenca la tradició, el costum, de parlar amb una dona samaritana (“Dóna’m aigua”). La dona aprofita la set del jueu per humiliar-lo (“Vós em demaneu aigua a mi que sóc una dona i samaritana”). I Jesús desafia l’orgull de la dona (“Si sabessis qui soc, tu m’hauries demanat aigua a mi”).

Certament l’existència de qualsevol esser viu està lligada amb l’aigua. On hi ha aigua hi ha vida. Jesús ens parla d’un altra aigua, d’una altra vida (Si sabessis que Déu és un do, un regal, tot canviaria, fins i tot la teva set insaciable de vida). Assedegada vols beure, vols viure la vida a tope i beure un aigua que no et fa passar la set. Això ho sap aquell qui està preparant-se conscientment per rebre l’aigua del Baptisme la nit de Pasqua; i ho sabem nosaltres, ja batejats, i podem afirmar, com els samaritans, que és aquí on hem d’anar: “Sabem que aquest home és de debò el Salvador del món”.

Arribar a Pasqua no és qüestió de calendari. Si em pregunteu quan és enguany Pasqua, si cau alta o cau baixa, un diré, com cada any, Pasqua cau el dia que nosaltres hem descobert el do de Déu, el dia que nosaltres hem begut l’aigua de la vida; aquella aigua que el qui en veu ja no té més set; el dia que, de cor, reconeixerem en Jesús el Salvador del món. Aquell dia és Pasqua.

Per descobrir el do de Déu primer, això sí, cal que el busquem. I em fa molta por que tots plegats anem massa tips de tot!.

Preparem la Pasqua, preparem-nos per a la Pasqua!. Que sigui de debò una renovació del do del Baptista; una nova vida, aquella que només Déu pot donar, aquella que Déu vol donar!. Té set per donar-nos-en però cal que també nosaltres tinguem set.