Actes del Temps de Nadal 2024-25 al Santuari

Actes del Temps de Nadal 2024-25 al Santuari


diumenge, 13 de febrer del 2011

Homilia Diumenge 6 de durant l'any


 En el moment que de l’Evangeli en suprimim la radicalitat n’escapcem la novetat. La proposta de l’Evangeli és dura de pelar, i qui no ho digui així us enganya.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jesús Fill de Sira (Sir 15,15-20)
Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,6-10)
Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,17-37)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
»Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et portar al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.]
»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.
»També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.]
»També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»
Homilia:
Potser sí que alguna vegada hem pensat això: I d’això (sigui el tema que sigui) que en diria Jesús?. I ara, vés per on!, acabem d’escoltar i repetir tres vegades, i diumenge hi tornarem, “Doncs, jo us dic”. I per si algú encara no es dóna per entès, ha dit Jesús “Us ho dic amb tota veritat”. Sent així, doncs, jo us dic, i que Jesús em perdoni: Si de veritat volem fer les coses com cal i tal com diu Jesús, en primer lloc cal que escoltem què diu, i segon, si trobem que és una mica dur, lliguem-nos ben fort els cordons de les sabates.

Ara bé, també us he de dir que si, de tot allò que Jesús diu, només hi sabem veure la dificultat que comporta, la renúncia, el contratemps que ens proporciona... ens podem assemblar a aquell, com diu el Poema de Nadal, que vol la glòria de l’eixida estant.

El Sermó de la Muntanya només l’entén aquell qui és capaç de renunciar a alguna cosa per poder tenir el tot. Però nosaltres som gent del 2 i 2 fan 4. Som la gent del blat al sac i ben lligat. O potser com aquells que diem com el Tenorio: Quan largo me lo fias. El mateix moment que de l’Evangeli en suprimim la sal, no té gust de res. Recordeu el diumenge passat, l’Evangeli. En el moment que de l’Evangeli en suprimim la radicalitat n’escapcem la novetat; no diu res que valgui la pena.

L’Evangeli serà sempre una Bona Notícia quan vagi més enllà del programa de vida que ens fabriquem interessadament nosaltres mateixos. Que equival a dir: “als antics (hem sentit) se’ls van manar...”, que és com dir Tothom diu.... “Doncs jo us dic...”. Jesús sempre va un pas més enllà. “No matis. Doncs jo us dic no insultis al teu germà...”. “Ja sabeu que està manat no cometis adulteri. Doncs jo us dic mirar amb desig és adulteri en cor...”. “ No trenquis als manaments. Doncs jo us dic amb sí quan és sí i amb un no quan és no ja n’hi ha prou (amb gent honrada que sap mantenir la paraula)”.

Després d’això jo penso: I com és que Jesús, dient aquestes coses, tenia deixebles?. Què hi heu pensat mai?. Com és que algú el seguia, si posava els punts sobre les is d’aquesta manera?. Com és que el seguia una multitud?. Què trobaven que no hi trobem nosaltres?. Què entenien aquella gent?. Potser més del que hi entenem nosaltres!.

Jesús és exigent. La proposta de l’Evangeli és dura de pelar, i qui no ho digui així us enganya. Les seves paraules ens haurien d’interpel·lar o, al menys, de sorprendre, si més no. Ens les empassem tranquil·lament com una merenga, i són dures de pelar i de pair com un codony. I avui més que mai perquè estem tots submergits dins l’àmbit de la llei del mínim esforç: No t’hi cansis, no pateixis, no t’hi amoïnis... Hem de fer allò que ens agrada i prou!. Fàcil és una cosa, bo n’és una altra; fàcil és una cosa, útil n’és una altra.

Avui, i potser és cosa de sempre, ens agrada aplaudir i tenir per bona persona aquell qui ens diu allò que ens agrada sentir. No perdem de vista una cosa, i molt important, tant que ho explica tot: Jesús és exigent, ben cert, però és exigent des de l’estimació, no ho perdem de vista. Com l’exigència del pare o de la mare, o de l’educador, que ho és!, perquè estima, perquè vol que el fill o l’alumne tregui el millor que porta dintre. Això és estimar. Més endavant l’evangeli de Mateu ens dirà “Tots els manaments vénen d’aquests dos: estimar Déu i estimar els altres”. Vet aquí la clau i el per què de tot el que hem escoltat a l’evangeli d’avui sobre el compliment de la Llei.

El qui estima no es queda mai a mig camí, no fa les coses de qualsevol manera, ni per quedar bé, ni perquè sí; arriba al final. No resta, suma. No cal el “no mataràs” si tenim un cor que cova odis, que cova ressentiments; no cal el “no cometis adulteri”. El què cal és tenir un cor nét que valora degudament l’amor.

Germans, amb el bon pretext de facilitar les coses no aigualim l’Evangeli que no tindrem Evangeli. Tindrem altres coses que en agradaren molt, que ens plauran molt; però mireu el què ens ha dit sant Pau: “Als qui tenen una fe prou madura els ensenyem una saviesa que no és la d’aquest món present, ni la dels dirigents d’aquest món, sinó que és la saviesa de Déu. Si l’haguessin coneguda mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la Glòria”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada