Homilia Diumenge 7 de durant l'any.

 Acceptar la possibilitat d’estimar els enemics no és res més que admetre la possibilitat de que nosaltres siguem estimats per Déu.Un món diferent és possible; amb el Sermó de la Muntanya com a base, certament, és possible!

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre del Levític (Lv 19,1-2.17-18)

El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.
»No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 3,16-23)

Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància. L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys.» I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum.» Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,38-48)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.
»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
»Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»

Homilia:

Continuem, com heu vist, amb el fragment d’Evangeli del diumenge passat: el Sermó de la Muntanya. Recordem la manera tan original que té Jesús d’exposar la qüestió: “Ja sabeu que, als antics, els van dir... Doncs jo us dic”.

Ben mirat això va més enllà d’una originalitat de discurs. Dir “als antics, els van dir” equival a dir Déu ha dit, i afegeix “Doncs jo us dic...”. I Jesús esmena la plana de Déu. No és estrany que sigui titllat i acusat de blasfem. Millor dit, o bé és blasfem o bé és Déu mateix.

Les imatges emprades, potser, sonen a quelcom molt exagerat; o potser pretenen que amb aquesta exageració ens quedin més ben gravades. Allò de “Ull per ull, dent per dent”... és molt gros això!. Aquesta llei anomenada llei del Talió tenia per objecte, no altre, sinó que evitar la venjança personal, que sempre va més enllà del què es pot; o bé evitar el linxament. Només que posant-hi, com element, un òrgan (l’ull, una dent...) sembla exagerada; però diguem-ho d’una altra manera, valorant les coses amb un altre preu, posem-hi euros: aquell qui ha robat 100 euros ha de tornar 100 euros. Això ho trobeu exagerat?. Fins i tot diria que és el més just!.

Amb tot, la nova Llei que proposa Jesús va més enllà i és molt clara: No pagueu amb la mateixa moneda; no respongueu violentament a la violència. Interpretaríem malament l’ensenyament de Jesús si ho veiéssim com una resposta a comportar-nos com a macells. Més aviat hem d’entendre que es tracta de plantar cara al malvat no amb maldat sinó amb bondat. Això fora la violència activa.

Si el Sermó de la Muntanya no va més enllà de les resolucions de la justícia humana no té res de nou, ni té res d’extraordinari. Estimar els enemics sí que és una novetat; però això, a més a més de ser una novetat, és possible?. Si som perfectes com ho és el Pare del cel, sí!. Acceptar la possibilitat d’estimar els enemics no és res més que admetre la possibilitat de que nosaltres siguem estimats per Déu. L’amor no pot quedar reduït només a estimar a aquells qui ens estimen, saludar només aquells qui ens saluden... Però, em direu, toquem de peus a terra, siguem realistes, no siguem tan utòpics!. Això no és possible, això és quimèric!. Per tant Jesús és utòpic?. Jesús és quimèric?. Ell ho ha fet, som nosaltres qui no ho fem!. I qui ho fa malament, doncs, qui és?, Ell o nosaltres?. Més d’un pot pensar: l’Evangeli no és possible. Si això fos veritat no serviria de res l’Evangeli. L’Evangeli ja no serveix per a que els problemes es resolguin d’una altra manera, els problemes no es resolen estimant, i menys els enemics!. Crec que si fos veritat avui evolucionaríem cap per avall. La Ciència ens diu que venim del mico; l’experiència em diu que, si anem per aquest camí, anem cap al mico.

L’amor segons Jesús no pot quedar reduït, només, a un amor recíproc (estimo a aquell qui m’estima), això també ho fan aquells qui no creuen en Déu. Déu fa sortir el sol al jardí de les clarisses i a l’hort de l’ateu més recalcitrant. Per a Ell no hi ha fronteres, nosaltres n’hi hem posat!. Jesús proposa un amor sense fronteres, no un amor simplement d’afecte sensible, sinó un amor de caritat. Si Jesús manés tenir un afecte sensible als enemics, sí que manaria una cosa impossible. Estimar en canvi els enemics amb un amor de caritat és possible; Ell ho ha fet!.

Allò d'estimar els enemics no m’agrada gens, però sí que m’agrada que Jesús ho hagi dit. Això d’estimar els enemics no m’agrada gens, però sí que m’agrada que ho tinguem com a consigna els cristians. No m’agrada estimar i perdonar; tant que m’agrada que m’estimin i em perdonin!.

Diem que l’Evangeli és complicat. No podria ser que els complicats fóssim nosaltres?. Jesús sap què demana, però potser no sap exactament a qui ho demana. Un món diferent és possible; amb el Sermó de la Muntanya com a base, certament, és possible!; altrament... tinc els meus dubtes.