Homilia Diumenge 5 de durant l’any

Jesús no diu que som nosaltres els qui hem de posar la sal, diu que nosaltres hem de ser sal. Nosaltres hem estat cridats a donar gust a la vida.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 58,7-10)

Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens.» Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,1-5)

Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,13-16)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»

Homilia:

Quan Jesús, per fer-se entendre, emprava en les seves paràboles o en les seves al·legories, imatges quotidianes que tothom coneixia, que tothom vivia, es feia entendre... que era el seu objectiu. Però quan avui emprem les mateixes imatges, ens hem de preguntar si encara ho podem entendre.

El nostre context és molt diferent del què vivien la gent del temps de Jesús; del qual, Ell, en treia aquestes imatges que eren adients per parlar del Regne de Déu. Avui ja no sé si ho són tant. Sense anar més lluny: les dues al·legories d’avui, la sal i la llum. Mira! La sal encara, perquè forma part de la nostra vida quotidiana (si la salut ens ho permet); però això de la llum que es posa en lloc ben elevat, que no es pot posar sota la mesura... això ja ens sobrepassa una mica;  perquè el concepte de llum i de claror que il·lumini tots els de la casa és molt diferent el d’aquell temps i el d’ara.

Però, tot i amb això, si ho aprofundiu una mica veurem que tenen molt de sentit aquestes dues al·legories. D’entrada diria que es tracta de dues coses que, per una part, les tenim fàcilment a l’abast: sal i llum; i, per altra part, són molt i molt necessàries. Necessàries com la sal si volem que el menjar tingui un gust, o diem-ho així: que la vida tingui un gust, un sabor. I també es necessària la llum si no volem anar a les palpentes, i és tan fàcil avui anar les palpentes!.

La importància de la sal i de la llum del sol no és d’ara; era tinguda com una cosa de molt valor al món antic. L’escriptor Plini el Vell diu a la seva Història Natural: No hi ha res tan útil i important com la sal i la llum del sol.

Jesús no diu que som nosaltres els qui hem de posar la sal, diu que nosaltres hem de ser sal. Nosaltres hem estat cridats a donar gust a la vida. I fa un advertiment, que hem de tenir molt clar i és molt seriós: si la sal perd el gust, perd la salabror, no serveix per a res, perquè la sal sala i prou; i si és així ja la podem llençar. Si els cristians no som la sal no servim per a res. Salar, això sí, amb la mesura justa; que no en falti i que no en sobri; perquè, tant en un cas com en l’altre, no es pot menjar; val més pecar per poc i en tot cas ja ho refarem de sal.

Potser sí que, amb cert sentit de l’humor, Jesús té una sortida per dir als seus seguidors amb to, jo diria, simpàtic!, que potser l’hem oblidat una mica nosaltres: ser sal i ser llum. És bonic!. I potser sí que per raons de seriositat sabem fer millor de pa de llums que no pas de llum.

Algú ha dit que el món occidental ha guanyat en moltes coses, però ha perdut ànima. Ha creat prosperitat, però el preu és car. Hi ha un cansament, s’està de tornada de motes coses. Ja no hi ha res que tingui ni solta ni volta. Són el nostre pa de cada dia en molts ambients. La societat industrial ens ha fet més treballadors, més organitzats, més responsables de complir uns horaris prefixats; però també ens està fent menys festius, menys alegres; i la vida sense l’alegria és com el menjar sense sal. Ens hem incapacitat per gaudir de la vida d’una manera senzilla, i joiosa i festiva a l’hora.

I nosaltres, els creients, som una bona notícia avui?. Interessa l’Evangeli?. L’hem fet, a l’Evangeli, atractiu, captivador?. ¿Som capaços d’aportar al nostre món d’avui quelcom que doni gust a la vida, quelcom que engresqui, que entusiasmi?. No serà que la fe se’ns ha dessalat?. També cal oferir al nostre món d’avui un pessic de sal, una mica de llum, quelcom que busca alegria en la tristesa.

Certament que ens fa falta, com el pa que mengem potser, un nou sant Francesc d’Assis que en digui, i veient com viu, La perfecta alegria, com diu ell. Aquest polset de sal que ho alegra tot.

Em sembla que al pas que anem, si no ens espavilem una mica, farem salat. En aquest cas vull dir que si no espavilem arribarem tard!.