Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 15 de maig de 2016

Lectures i homilia de la festivitat de la Pentecosta.

Potser no agraïm gaire el do de la diversitat, que és una riquesa si crea unitat. Diversitat de cultes, de llengües... que són obra de la creació.
L’esperit d’amor fa possible la unitat en la diversitat.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1C 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
La litúrgia de la festa de la Pentecosta ens parla, és clar, de l’Esperit Sant; però només ho pot fer amb imatges. Només les imatges poden fer entendre alguna cosa del que és l’Esperit de Déu.

La imatge més comuna és la del vent. Que hi és, certament el notem, però no el veiem. Aire i vent són elements imprescindibles per altra part per a la vida humana, com ho és l’Esperit. L’Esperit és l’alè de Déu sobre nosaltres. I també la imatge del foc: “L’Esperit vingué sobre els apòstols en forma –diu– de llengües de foc”. El foc símbol de força. L’Esperit és llum, en oposició a l’esperit del mal que és la foscor. Aquesta llum ens dóna la força transformadora que ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens fa anunciar l’Evangeli amb la nostra manera de viure.

La Pasqua de l’Esperit Sant, la festa del naixement de l’Església. “Tots quedaran plens de l’Esperit Sant”. El color vermell de la litúrgia vol expressar aquesta força. Pentecosta: 50 dies després de la Pasqua.

Els apòstols, aplegats en un mateix lloc, però encara indecisos i temorosos, tots reben l’Esperit Sant; i es veuen amb cor de proclamar tot allò que han vist, tot allò que han viscut. “Com el Pare m’ha enviat a mi, ara jo també us envio a vosaltres”. Tots nosaltres som enviats, tots hem rebuts uns dons que són per donar. Quin goig poder dir amb el salmista “Beneeix el Senyor, ànima meva; que en són de grans les teves obres”. Ho diu molt bé sant Pau: “Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol”.

Corint era una ciutat grega amb una riquesa de dons extraordinària. Nosaltres també, com aquells cristians de Corint, ens deixem emportar per un esperit, a vegades, que no és l’esperit de Déu. No agraïm gaire el do de la diversitat. L’Esperit Sant és el do de la diversitat en la unitat. Els dons de l’Esperit Sant són diversos però l’Esperit és un de sol. I a vegades la diversitat crea divisió. L’Esperit Sant és esperit d’amor i fa possible la unitat en aquesta diversitat. No ens estimem perquè som iguals, ens estimem perquè ens mou un Esperit. Les manifestacions de l’Esperit són en bé de tots. A tots ens enriqueixen.

“Què ens diu l’Esperit Sant? –pregunta el papa Francesc– Déu estima, Déu t’estima, Déu vol el teu bé. Deixem-li que ens parli al cor i en digui això: Déu és amor i ens estima de veritat”. Això ja ho sabem però cal que ens ho diem sovint.

Tots nosaltres som enviats també. Rebem els dons per donar-los. Quin goig saber que “Déu és amb nosaltres; Beneeix el Senyor ànima meva; Senyor Déu meu, que en sou de gran; Que en són de variades les vostres obres”; i entre elles hi som nosaltres, amb defectes, certament, però també amb qualitats.

Nosaltres també, com aquella comunitat de Corint, ens deixem endur per altres déus però som conscients que el que ens mou és l’Esperit Sant.

Potser no agraïm gaire el do de la diversitat, que és una riquesa si crea unitat. Diversitat de cultes, de llengües... que són obra de la creació. L’esperit d’amor fa possible la unitat en la diversitat.


La Pentecosta és l’últim dia de la Pasqua. El ciri pasqual que ha presidit les nostres celebracions serà apagat. Ara amb el do de l’Esperit tenim una altra llum. Amb la Pasqua de l’Esperit comença una nova vida, un nou jorn. Quin goig, quina alegria saber que Déu és amb nosaltres: “Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Això ja ho sabem, només cal que ho visquem; sobretot quan no totes ens ponen, quan no tot ens ve de cara. Tant si totes les coses ens agraden com si no ens agraden, l’Esperit del Senyor és amb nosaltres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada