Lectures i homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor

L’interès en conèixer és el primer motiu que ens ha de portar a descobrir la realitat de Déu. 

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Homilia:

El temps de Nadal que estem celebrant gira entorn de dues festes: Nadal i l’Epifania. La història dels Mags que apareix a l’evangeli de Mateu ens indica que l’Evangeli traspassa les fronteres del món jueu, té una dimensió universal. La manifestació de Déu en Jesús és per a tothom, per a tots els pobles; per tant, també per a nosaltres; ningú no en té l’exclusiva. El profeta Isaïes ja ens ho ha dit: “Els pobles s’acosten a la seva llum”. Per això la festa d’avui és coneguda amb el nom d’Epifania, que vol dir manifestació. Per això la tradició, amb molt bon encert, ha pintat els Mags un de blanc, un de ros i un de negre.

Sant Pau recomana el caràcter universal del misteri de Nadal quan diu “Per una revelació he conegut el secret... des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles tenen la mateixa herència”. Doncs nosaltres també. El que no sé si valorem prou aquesta revelació.

Hem trobat sempre com a molt normal l’adoració dels Mags. Deixeu-me dir mags i no pas reis. No només ens és ja normal; ens assembla que havia de ser així. Ells pregunten pel rei i els indiquen un estable. Hi van... i troben el què buscaven. Això que avui trobem tan normal no ho és gens! El rei dels jueus en un estable! Les coses de Déu sempre són sorprenents; Déu sempre serà sorprenent.

Els Mags volien conèixer, volien saber. Per això no tenen cap dubte en posar-se en camí. No tenen dubtes a preguntar “On és el rei dels jueus que acaba de néixer?”. L’interès en conèixer és el primer motiu que ens ha de portar a descobrir la realitat de Déu. Cal superar tots els obstacles. Quan arribarem a l’encontre personal d’aquell que busquem, també nosaltres podem dir, com els Mags, “la nostra alegria és immensa”. I li podem presentar, també, el nostre homenatge.

I, finalment, un punt molt important: “Se’n tornaren per un altre camí”. La fe, l’encontre amb la veritat, sempre ens fa agafar un altre camí. Cal trobar noves rutes.

De l’evangeli d’avui, amb la narració dels Mags, se’n poden treure molts suggeriments que hem de portar a la vida pràctica. Els Mags, convençuts que Déu es manifesta sense tancar les portes del cel, prenen una actitud de recerca, quan veuen un senyal són capaços d’emprendre un camí, tenen la humilitat de preguntar; potser sí que ens perdem per no preguntar. Sempre hi ha dubtes, per tant, davant del dubte, preguntem.

I no ens escandalitzem perquè Déu es manifesta en la senzillesa de Betlem; enlloc de fer-ho al palau, sembla que li tocava així, del rei Herodes... si és que era rei. Potser sí que a Déu l’hem de buscar en la petitesa, en la senzillesa. El troben, l’adoren i li ofereixen els seus presents. Li ofereixen l’or com a rei, l’encens com a Déu, i la mirra com a home.

La fe sempre serà la capacitat d’anar més enllà de les aparences externes... serà superar tots els dubtes, tots els obstacles. Quan arriben a l’encontre d’aquell que buscaven, l’Evangeli ens diu “la seva alegria va ser immensa”. La fe sempre serà una alegria immensa.

Que els Reis ens portin, sempre acostumen a portar allò que més necessitem... ens portin el do d’una fe capaç de superar tots els entrebancs del camí de la vida. Només la fe ens farà trobar amb seguretat, farà que trobem aquell camí. És Jesús que dirà “Jo sóc el camí”.

Lectures i homilia del diumenge II després de Nadal

Som fills de Déu! Nadal ens fa descobrir què vol dir i què comporta ser fills de Déu. 

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)

La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.” »M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.15-18)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota maena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.

Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Homilia:

Avui celebrem un diumenge, diem, ordinari, sense cap títol propi, que pot passar desapercebut dins de les grans festes nadalenques. Bon dia per contemplar l’abaixament de Déu en l’encarnació de l’infant de Betlem. Quan pensem en Déu acostumem a mirar cap a munt. Doncs resulta ara que Déu s’ha fet home i ha plantat entre nosaltres la seva estada.

L’evangeli comença amb dues introduccions, una de teològica, el pròleg de Joan; una altra d’històrica, el testimoni del Baptista. La primera avala Jesús des del cel, la segona des de la terra.

Les nostres paraules no tenen sempre la mateixa força a l’hora de dir allò que som o allò que sentim. Per això moltes vegades les paraules se les emporta el vent. L’evangeli de Joan ens diu que la Paraula no és un concepte, una idea només; és una persona, i ha plantat entre nosaltres el seu tabernacle. Sant Pau ens dirà “Demano que Déu us concedeixi el do d’una comprensió profunda per a que conegueu a quina esperança us ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades”. L’evangeli ens afegeix altra vegada el pròleg de Joan; el subjecte del text és Jesús; si Jesús és paraula de Déu, a nosaltres ens toca també ser paraula per als germans; si Crist és llum, també nosaltres hem de ser llum per als germans. Sigueu com vulgueu, però sigueu de veritat imatge de Déu. La fe és una experiència personal que ens mou a conèixer Déu com a Pare, i a viure com a fills seus. Aquesta és la nostra tasca i aquesta és la nostra glòria.

Avui, aquesta eucaristia ens dóna el que podríem anomenar la nadala de sant Pau quan diu: “Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. Demano al Déu nostre Senyor Jesucrist que us concedeixi el do d’una comprensió profunda per a que pugueu conèixer qui és Ell. Demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor per a que conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades”.

A l’evangeli veiem que hi ha una gran oposició entre les tenebres i la llum. “Ha vingut al món, el món que li deu l’existència i el món no l’ha reconegut”. Però a aquells que l’han reconegut, nosaltres, ens ha concedit poder ser fills de Déu. Això ho diem tranquil·lament, ho hem sentit tantes vegades que potser n’hem perdut el significat ple i total.

Gosem dir, ens atrevim a dir: Som fills de Déu! Nadal ens fa descobrir què vol dir i què comporta ser fills de Déu. Vés si ara serem com aquell que treu la grossa i ara no recorda d’on ha deixat la butlleta del número premiat! Fills de Déu ja en som, cal que ho recordem, cal que en siguem conscients i en visquem.

Nadal és celebrar que el Déu etern s’ha fet home en el temps. És celebrar que, nosaltres que hem nascut en el temps, tenim la penyora d’una vida eterna. Déu n’hi do. No podíem demanar més!

Lectures i homilia de la Festivitat de Santa Maria, Mare de Déu.

Aquest Any Sant de la Misericòrdia, Maria ens ensenya que les actituds i els gestos de misericòrdia es donen a l’interior de les persones.

Perquè la pau és possible si som homes i dones de bona voluntat! 

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)

Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

Homilia:

Avui celebrem Cap d’Any. Ai! No, que Cap d’Any no és una festa religiosa. Avui celebrem Santa Maria, Mare de Déu! Desitjos també per a un any nou. I ho faig amb les paraules del salm: “Que Déu s’apiadi de nosaltres, ens beneeixi i ens faci veure la claror de la seva mirada, i ens doni la seva pau”.

Aquesta data del primer de gener és dedicada litúrgicament a la figura de Maria, gran protagonista d’aquestes festes. I ho fem aquí, al santuari de la Mare de Déu. Per això l’Evangeli ens presenta una de les afirmacions més sorprenents que els evangelis donen a la figura de Maria: “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”.

Aquest Any Sant de la Misericòrdia, Maria ens ensenya que les actituds i els gestos de misericòrdia es donen a l’interior de les persones.

El llibre dels Nombres, de la primera lectura, dóna peu a felicitar-nos l’any nou: “Que el Senyor et beneeixi, et guardi, et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu”.

La pau és un do que hem de demanar a Déu. Com un do l’hem de demanar i com un do, a l’hora, l’hem de treballar. No és un do gratuït. Per això el Papa ens anima a superar una de les pitjors actituds del nostre temps: la indiferència; aquell per a molts és problema teu. El papa Joan XXIII en la seva encíclica Pau a la Terra va escriure que els 4 principis fonamentals per acollir la pau són la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat.

Jesús, el fill de Déu fet home, és anunciat així: “Pau a la terra als homes que Déu estima”. Aquestes paraules les hem sentit tantes vegades que ja potser no ens fan ni fred ni calor, però per a aquells a qui foren adreçades per primer cop foren una Bona Nova. A la terra.. pau!

Comencem un any nou demanant a Maria, reina de la pau, que ens ajudi a trobar-la i a mantenir-la sempre, sobretot en el nostre cor. I aquesta pau al cor contribueixi a fer cada dia més possible la pau a la terra anunciada als pastors. Identifiquem-nos amb els pastors perquè ells van creure l’anunci de l’àngel i es van posar en camí per veure el misteri. I després van compartir l’experiència; tot ho van trobar tal com els ho havien dit. Aquesta ha de ser, hauria de ser, la nostra experiència si hem viscut des de la fe el misteri de Nadal.

Sant Pau ens diu quina és aquesta experiència. Hem obtingut la condició de fills, hem estat alliberats de tot esclavatge; i, a la vegada que som fills, som hereus per voluntat de Déu. Què voleu més? De Déu podem esperar moltes coses, però esperar ser fills seus no ens ho podíem ni pensar!

Hi ha coses que de tan sabudes ja no ens fan ni fred ni calor. Som fills de Déu! I això és tan extraordinari que no ens ho hauríem d’acabar mai.

Comencem un any nou demanant a Maria, reina de la pau, que ens ajudi a trobar-la i a mantenir-la sempre. I aquesta pau del cor contribueixi a fer cada cop més possible la pau a les famílies i a tothom que ens envolta. Perquè la pau és possible si som homes i dones de bona voluntat!

Homilia de la missa de l’aparició. Festivitat dels Sant Innocents

Josep, una vegada més, escolta el que li diu l’àngel i ho fa: prengué de nit el nen i la seva mare, i fugí. I aquesta escena evangèlica no queda només en un record del passat, encara avui continua: milions de nens innocents continuen morint per la fam, per les malalties... 

Mn. A. Roquer

Homilia:

La festa d’avui porta un cert to que trenca amb les festes de Nadal: la matança dels innocents. Però potser no es tracta només d’aquells innocents que moriren a conseqüència del decret d’Herodes, d’una por infundada d’Herodes. Perquè el rei del jueus que acaba de néixer no li prendrà el reialme. Si enlloc d’intentar eliminar-lo, l’hagués cregut, hi hauríem guanyats tots.

La reforma litúrgica de l’any 1960 va accentuar el caràcter joiós de la festa d’avui, més enllà de la nota de plany que té aquesta celebració. Encara no parlen i ja confessen el Crist. Encara no són capaços d’afrontar la lluita i ja tenen una victòria. I Herodes s’ha guanyat la fama, la mala fama, de l’infanticida més popularment conegut.

Josep, una vegada més, escolta el que li diu l’àngel i ho fa: prengué de nit el nen i la seva mare, i fugí. I aquesta escena evangèlica no queda només en un record del passat, encara avui continua: milions de nens innocents continuen morint per la fam, per les malalties... Els innocents de Betlem ens fan pensar en els innocents, avui, dels països de la fam. I avui no ho podem carregar contra el dolent Herodes!

Avui són molts els innocents que moren a causa de la fam, de les malalties... i només Herodes continua sent el dolent. La festa d’avui té moltes lectures. També avui, sense cap rei Herodes, moren molts innocents. I només Herodes és la personificació de la tragèdia. Aquesta pàgina de l’Evangeli no queda relegada al passat; avui encara molts infants moren de fam.

Calen homes i dones que escoltin l’àngel del Senyor i salvin tantes vides!

La reforma litúrgica de l’any 1960 va canviar el sentit i el color de la festa d’avui, i la va posar de color vermell. Són els primers màrtirs. Matar la innocència és pot fer de moltes maneres, però la mort d’un innocent sempre serà de color vermell. I persisteix sense resposta la pregunta: Només Herodes va matar innocents? O li hem carregat els neulers només a Herodes?

La societat del benestar sempre eliminarà tot allò que li porti un malestar; millor dir, tot allò que no li porti un benefici. Un naixement, vés qui ho diria, a vegades pot resultar un malestar.

Al darrera de la mort dels innocents sempre hi haurà uns herodes. I els herodes d’avui mai seran innocents, com no ho fou el primer. Però, pitjor, no tindrem un Herodes per culpable!