Som fills de Déu! Nadal ens fa descobrir què vol dir i què comporta ser fills de Déu.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)
|
La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria
enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria
davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa
en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre
els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una
ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué:
“Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous
plançons entre els meus elegits.” »M’ha creat abans del temps, des del
principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al
temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que
ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un
poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré
per sempre en la reunió dels sants.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.15-18)
|
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor
Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota maena de benediccions
espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè
fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills
seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la
grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que
he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor
per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us
recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist,
el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió
profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell:
demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè
conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té
reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.
|
Evangeli
segons sant Joan (Jn 1,1-18)
|
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La
Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi
ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes.
La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu
envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de
la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum;
venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la
que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món
que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa
seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui
creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts
per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de
Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el
seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill
únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan
cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat
davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva
plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la
donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és
qui l’ha revelat.]
|
Homilia:
Avui
celebrem un diumenge, diem, ordinari, sense cap títol propi, que pot passar
desapercebut dins de les grans festes nadalenques. Bon dia per contemplar
l’abaixament de Déu en l’encarnació de l’infant de Betlem. Quan pensem en Déu
acostumem a mirar cap a munt. Doncs resulta ara que Déu s’ha fet home i ha
plantat entre nosaltres la seva estada.
L’evangeli
comença amb dues introduccions, una de teològica, el pròleg de Joan; una altra
d’històrica, el testimoni del Baptista. La primera avala Jesús des del cel, la
segona des de la terra.
Les nostres
paraules no tenen sempre la mateixa força a l’hora de dir allò que som o allò
que sentim. Per això moltes vegades les paraules se les emporta el vent.
L’evangeli de Joan ens diu que la Paraula no és un concepte, una idea només; és
una persona, i ha plantat entre nosaltres el seu tabernacle. Sant Pau ens dirà
“Demano que Déu us concedeixi el do d’una comprensió profunda per a que
conegueu a quina esperança us ha cridat, quines riqueses de glòria us té
reservades”. L’evangeli ens afegeix altra vegada el pròleg de Joan; el subjecte
del text és Jesús; si Jesús és paraula de Déu, a nosaltres ens toca també ser
paraula per als germans; si Crist és llum, també nosaltres hem de ser llum per als
germans. Sigueu com vulgueu, però sigueu de veritat imatge de Déu. La fe és una
experiència personal que ens mou a conèixer Déu com a Pare, i a viure com a
fills seus. Aquesta és la nostra tasca i aquesta és la nostra glòria.
Avui,
aquesta eucaristia ens dóna el que podríem anomenar la nadala de sant Pau quan
diu: “Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. Demano al Déu nostre
Senyor Jesucrist que us concedeixi el do d’una comprensió profunda per a que
pugueu conèixer qui és Ell. Demano que il·lumini la mirada interior del vostre
cor per a que conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de
glòria ens té reservades”.
A
l’evangeli veiem que hi ha una gran oposició entre les tenebres i la llum. “Ha
vingut al món, el món que li deu l’existència i el món no l’ha reconegut”. Però
a aquells que l’han reconegut, nosaltres, ens ha concedit poder ser fills de
Déu. Això ho diem tranquil·lament, ho hem sentit tantes vegades que potser
n’hem perdut el significat ple i total.
Gosem dir,
ens atrevim a dir: Som fills de Déu!
Nadal ens fa descobrir què vol dir i què comporta ser fills de Déu. Vés si
ara serem com aquell que treu la grossa i ara no recorda d’on ha deixat la
butlleta del número premiat! Fills de Déu ja en som, cal que ho recordem, cal
que en siguem conscients i en visquem.
Nadal és
celebrar que el Déu etern s’ha fet home en el temps. És celebrar que, nosaltres
que hem nascut en el temps, tenim la penyora d’una vida eterna. Déu n’hi do. No
podíem demanar més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada