Lectures i homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor

L’interès en conèixer és el primer motiu que ens ha de portar a descobrir la realitat de Déu. 

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Homilia:

El temps de Nadal que estem celebrant gira entorn de dues festes: Nadal i l’Epifania. La història dels Mags que apareix a l’evangeli de Mateu ens indica que l’Evangeli traspassa les fronteres del món jueu, té una dimensió universal. La manifestació de Déu en Jesús és per a tothom, per a tots els pobles; per tant, també per a nosaltres; ningú no en té l’exclusiva. El profeta Isaïes ja ens ho ha dit: “Els pobles s’acosten a la seva llum”. Per això la festa d’avui és coneguda amb el nom d’Epifania, que vol dir manifestació. Per això la tradició, amb molt bon encert, ha pintat els Mags un de blanc, un de ros i un de negre.

Sant Pau recomana el caràcter universal del misteri de Nadal quan diu “Per una revelació he conegut el secret... des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles tenen la mateixa herència”. Doncs nosaltres també. El que no sé si valorem prou aquesta revelació.

Hem trobat sempre com a molt normal l’adoració dels Mags. Deixeu-me dir mags i no pas reis. No només ens és ja normal; ens assembla que havia de ser així. Ells pregunten pel rei i els indiquen un estable. Hi van... i troben el què buscaven. Això que avui trobem tan normal no ho és gens! El rei dels jueus en un estable! Les coses de Déu sempre són sorprenents; Déu sempre serà sorprenent.

Els Mags volien conèixer, volien saber. Per això no tenen cap dubte en posar-se en camí. No tenen dubtes a preguntar “On és el rei dels jueus que acaba de néixer?”. L’interès en conèixer és el primer motiu que ens ha de portar a descobrir la realitat de Déu. Cal superar tots els obstacles. Quan arribarem a l’encontre personal d’aquell que busquem, també nosaltres podem dir, com els Mags, “la nostra alegria és immensa”. I li podem presentar, també, el nostre homenatge.

I, finalment, un punt molt important: “Se’n tornaren per un altre camí”. La fe, l’encontre amb la veritat, sempre ens fa agafar un altre camí. Cal trobar noves rutes.

De l’evangeli d’avui, amb la narració dels Mags, se’n poden treure molts suggeriments que hem de portar a la vida pràctica. Els Mags, convençuts que Déu es manifesta sense tancar les portes del cel, prenen una actitud de recerca, quan veuen un senyal són capaços d’emprendre un camí, tenen la humilitat de preguntar; potser sí que ens perdem per no preguntar. Sempre hi ha dubtes, per tant, davant del dubte, preguntem.

I no ens escandalitzem perquè Déu es manifesta en la senzillesa de Betlem; enlloc de fer-ho al palau, sembla que li tocava així, del rei Herodes... si és que era rei. Potser sí que a Déu l’hem de buscar en la petitesa, en la senzillesa. El troben, l’adoren i li ofereixen els seus presents. Li ofereixen l’or com a rei, l’encens com a Déu, i la mirra com a home.

La fe sempre serà la capacitat d’anar més enllà de les aparences externes... serà superar tots els dubtes, tots els obstacles. Quan arriben a l’encontre d’aquell que buscaven, l’Evangeli ens diu “la seva alegria va ser immensa”. La fe sempre serà una alegria immensa.

Que els Reis ens portin, sempre acostumen a portar allò que més necessitem... ens portin el do d’una fe capaç de superar tots els entrebancs del camí de la vida. Només la fe ens farà trobar amb seguretat, farà que trobem aquell camí. És Jesús que dirà “Jo sóc el camí”.