Lectures i homilia de la festivitat de Nadal 2015

Allò que ens diu el pròleg de l’evangeli de Joan és que la Paraula de Déu s’ha fet entenedora. Nadal és, doncs, la celebració joiosa de la decisió de Déu d’esdevenir humà, en un infant, a Betlem.

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)

En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Homilia:

L’anunci fet als pastors aquesta nit porta un doble pensament: Déu es manifesta als senzills; Déu se’ns presenta en la feblesa d’un infant acabat de néixer, i  nascut en un estable. És que Déu fa unes coses que només Déu és capaç de fer!

Quan tanta gent es pregunta on podem trobar Déu?, sant Joan ens dirà, i ell sap què diu perquè el va trobar... sant Joan ens dirà una sola cosa “Aquells que l’han rebut els concedeix poder ser fills de Déu. Com més visquem el Nadal, més consciència tindrem de ser fills de Déu. Fills estimats de Déu.

El pròleg de l’evangeli de Joan és un text fonamental en el pensament cristià. La Paraula, que en un principi creava el món, s’ha fet home en Jesús de Natzaret, i en un estable, en un poble que ningú sabia ni on t’era, a Betlem.

Nadal, per un cantó, ens fa veure la immensa distància que hi ha entre Déu i nosaltres. I ens demana que posem el nostre enteniment en la seva consideració.

És un acte gratuït, inesperat, el que fa Déu. Nosaltres no ho hauríem fet. Els que busquen Déu a les estrelles el poden trobar més a prop. S’ha fet paraula entenedora. Déu se’ns ha manifestat en un acte gratuït, inesperat, immerescut. Allò que ens diu el pròleg de l’evangeli de Joan és que la Paraula de Déu s’ha fet entenedora. Nadal és, doncs, la celebració joiosa de la decisió de Déu d’esdevenir humà, en un infant, a Betlem.

No és que Déu no l’entenem; és que ja ni mirem d’entendre’l. No l’entenem, justament, perquè mirem massa amunt... i és molt avall!.

Allò que ens vol dir Joan en el pròleg sobre Jesús de Natzaret, que és paraula de Déu... en diu que el món era seu, Ell l’havia creat. Però Ell ha estat rebutjat d’aquest món. Joan ens diu que la fe no es fonamenta en les evidències. No és una veritat demostrable. És un amor poc comprès, que és pitjor! Però el rebuig no és pas tota la història. Hi va haver persones que hi van creure. I per la fe, ells també van esdevenir fills de Déu. Un conjunt de persones ben estranyes; uns pastors que vetllaven els ramats a la nit, uns mags que venien de l’altre món, una dona samaritana, dotze pescadors de Galilea, un oficial romà que no sabem ni com se deia, un home que era cec de naixement i recobra la vista... i nosaltres mateixos cridats a esdevenir la comunitat nascuda de la fe alimentada de la seva vida, del pa de la vida eterna. “Feliços els qui creuaran sense haver vist”: nosaltres! Quina pena ser feliços sense saber que en som.

El poema de Nadal ens dirà: És l’alegria, la gran alegria, de poder escanyar amb les mans l’horrible sornegueria de tots els respectes humans. De ser igual que la mula i el bou. De ser de fang, com les figures que no es mouen ni se’n van; ni els importa res de fora perquè tenen al davant la pell nua d’un infant que plora. I només aquesta mica de cançó, aquesta música estranya, té la força enlluernant que no té tot l’or del temple. I vol sentir-los molt més a la vora. Ben aplegats al voltant dels pastors. I vol sentir a la pell les nostres ànimes com l’alè de la mula i del bou.

Visquem, doncs, amb senzillesa i amb il·lusió aquest Nadal que ens obre una nova manera d’entendre la vida.

Lectures i homilia del diumenge 4t d’Advent

Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir.

Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i tot la pròpia vida.

Mn. A. Roquer.

Lectura de la profecia de Miquees (Mi 5,1-4a)

Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,5-10)

Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.» Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-45)

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»

Homilia:

Nadal és a prop, i tot ens recorda aquesta proximitat: els llums dels carrers, la televisió, els aparadors... Però sembla que tenim pressa, no sabem esperar; hem perdut la capacitat, rica, de l’espera. Amb tot, no hem de perdre el sentit d’aquestes celebracions del temps d’Advent, amb tot el que suposen de sentiments i de coneixement.

Una mica carrinclona pot semblar de vegades alguna celebració del Nadal. I em penso que ho és. Nadal és més. Nadal és molt més!

Per apropar-nos-hi, avui, l’evangeli ens recorda la figura de Maria que visita la seva cosina Elisabet. Aquest gest de Maria la fa semblant ja al seu fill. Maria, plena de fe, es fa serventa del Senyor, disposada a que es faci la seva voluntat (“Sóc l’esclava del Senyor”). Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir. Visitar és una manera d’estimar i és, també, una  manera de trobar-nos personalment. En la seva visita no va només a visitar, hi va també a ajudar; hi va a compartir una mateixa fe, una mateixa esperança.

Avui tenim més facilitat per desplaçar-nos, però tenim poc temps per compartir. Maria dedica un temps a la seva cosina Elisabet. I el temps comença quan es posa a caminar. Maria començà el camí amb esperança i amb alegria després de l’anunci de l’àngel. I nosaltres, per què sortim de casa? Per fugir de la soledat? Per avocar allò que ens pesa en un altre? O pel goig de compartir? L’evangeli revela la qualitat de la relació entre Maria i Elisabet. Nadal és cada vegada més a prop. Diu el profeta: “Betlem, petita per figurar entre les famílies de Judà, de tu en sortirà aquell que regirà Israel”.

Els grans esdeveniments de la salvació surten sempre de la senzillesa. Avui té lloc la primera benaurança: “Feliç tu que has cregut”. Maria prepara el seu Nadal fent un acte de servei, d’estimació. Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i tot la pròpia vida. Maria és exemple i model de com hem de preparar i de com hem de viure la festa de Nadal.

I en aquest Any Sant de Misericòrdia cal assenyalar l’actitud de Maria com la mare de misericòrdia. I els de Reus sabem perquè! Maria va ser objecte de la misericòrdia de Déu en ser exclosa del pecat, i dóna testimoni que aquesta misericòrdia no té límits; arriba a tothom, “de generació en generació”. Una misericòrdia que “exalça els humils i omple de bens els pobres”.

Que Maria, aquest Nadal, enguany, ens ensenyi a tots, especialment als cristians de Reus, què volen dir aquelles paraules del profeta: “Vull misericòrdia, no sacrificis”. Que Maria ens sigui el model a imitar per preparar com cal aquest misteri que estem a punt de celebrar. Que el Nadal no ens sorprengui!

Lectures i homilia del diumenge 3r d’Advent

Jesucrist, com cada diumenge, ens comunica la veritable alegria i ens convida a viure l’Eucaristia com un bon moment per gaudir de la presència del Senyor, per transformar de veritat la nostra vida. 

Mn. A. Roquer. 

Lectura de la profecia de Sofonies (So 3,14-18a)

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,4-7)

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.» La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Homilia:

Cada any, aquest tercer diumenge d’Advent fa una crida a la joia, a l’alegria. L’important és saber on tenim la font de la veritable alegria. La Litúrgia ens dirà “El Senyor és a prop”. També el profeta Sofonies: “Alegra’t, celebra-ho de tot cor... el Senyor ens renova el seu amor”.

Ja que la Litúrgia ens convida avui a l’alegria, ens anirà bé saber de quina alegria parlem. Hi ha tres conceptes que a vegades es confonen: el plaer, la joia i la felicitat. El plaer és una experiència concreta que experimentem amb els sentits. L’alegria, la veritable alegria, la que avui se’ns anuncia, és l’alegria d’haver aconseguit allò que esperàvem amb ànsia. Per tant, per a que sigui alegria el posseir cal que abans esperem, amb il·lusió, amb ganes. És la recerca de l’alegria la que porta la gent a preguntar a Joan Baptista “Què hem de fer?”

L’Advent el vam començar fent una mirada al món; on, malgrat tot, hi veiem una petjada de Déu. I ens posàvem en marxa cap aquest Déu, i ens disposàvem a acollir-lo. El dia de la Immaculada contemplàvem el camí de Maria amb aquella salutació de l’àngel (“Alegra’t Maria”).

Aquest diumenge fem un pas més. I el profeta Sofonies ens diu “Alegra’t”. Per això, avui, podem fer una pregunta, i ens dirà “El Senyor és a prop”. Per tant la nostra alegria no és simplement una sensació positiva fruit d’un temperament optimista. El fonament de la nostra alegria és en el Senyor.

La vinguda de Déu, la seva presència en nosaltres ens dóna pau, ens dóna alegria; coses que el món, normalment, no ens dóna. Ens ho ha dit sant Pau: “La pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els nostres cors en Jesucrist”. I per això, aquest tercer diumenge d’Advent podem ben dir: “La pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els nostres cors en la pau de Jesucrist”.

Déu, des d’aquell primer Nadal, ha capgirat totes les coses. I el món no va cap per avall perquè el regne de Déu és d’amor, de llibertat, de veritat, de justícia, de pau. I aquest regne ja ha començat.

Jesucrist, com cada diumenge, ens comunica la veritable alegria i ens convida a viure l’Eucaristia com un bon moment per gaudir de la presència del Senyor, per transformar de veritat la nostra vida. A l’hora que ens vol ajudar a descobrir què hem de fer, tot fent llum al nostre cor, per a que trobem la resposta a tantes preguntes que el món ens fa.

L’Advent cada any ens anuncia l’arribada d’aquell que volem i potser ni esperem. Esperem tantes coses. I a lo millor, quan vingui el Senyor, no trobarem aquell que esperàvem. Això ja va passar en temps de Joan Baptista, no és nou. L’Advent és un senyal, una llum, una petita llum en mig de la foscor.

Volem alegrar-nos amb l’arribada d’aquell que és la llum del món, en un món tan ple de llumetes de colors, tant enlluernadores; i en mig de tantes llums Ell ens dirà, només Ell ens pot dir, “Jo sóc la llum del món”.

Lectures i homila de la festivitat de la Immaculada Concepció.

El sí de Maria és sinònim d’obediència plena i de confiança total en Déu. El pecat, en canvi, és sinònim de supèrbia, de rebel·lia...

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.» L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

Homilia:

En plena preparació de les festes de Nadal, com cada any, aquesta festa, una festa especial dedicada a la Mare de Déu, ens hi prepara degudament. D’altra banda, enguany es caracteritza per un esdeveniment especial: avui el papa Francesc, quan es compleixen 50 anys de la cloenda del concili Vaticà II, obre la porta de la basílica vaticana i proclama un any jubilar dedicat a la misericòrdia.

Avui celebrem un privilegi únic concedit a Maria. Aquella que havia de ser mare del Crist, va ser preservada ja en la seva concepció de tot pecat. L’argument que avala aquest fet és ben senzill: Déu ho podia fer, Déu ho volia fer, Déu ho va fer!

El sí de Maria és sinònim d’obediència plena i de confiança total en Déu. El pecat, en canvi, és sinònim de supèrbia, de rebel·lia... Déu escollí Maria i la preservà del pecat, no pas com a privilegi per a ella, sinó per complir una missió que se li encomanava: mare del fill de Déu. La festa d’avui, en ple temps d’Advent, ens ha d’ajudar a rebre “el que ve per treure el pecat del món”.

La primera lectura del Gènesi expressa d’una manera poètica i popular les conseqüències del pecat, que ha fet perdre a tota la humanitat l’equilibri i harmonia inicials. Déu no tanca la porta i anuncia la salvació que vindrà pel fill d’una dona, Jesús. Maria, “la plena de gràcia”, és per a nosaltres un exemple i un estímul. Com ella, també nosaltres necessitem avui d’una disponibilitat al voler de Déu... i sense por.

Aprofitant l’inici de l’Any Sant de la Misericòrdia, escoltem les paraules del papa Francesc: “Que la dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest any sant per a que tots puguem descobrir l’alegria de la tendresa de Déu”. Ningú com Maria no ha conegut la profunditat i la tendresa de Déu. Tota la seva vida va ser plasmada per la presència de la misericòrdia feta carn. La mare del crucificat va entrar en el santuari de la misericòrdia divina perquè va participar íntimament del misteri de l’amor de Déu. Maria va custodiar en el seu cor la divina misericòrdia amb perfecte sintonia amb el seu fill Jesús. El seu cant de lloança, al visitar la seva cosina Elisabet, va estar dedicat a la misericòrdia de Déu que “s’entén de generació en generació”.

I el Papa afegeix: “Maria és el testimoni que la misericòrdia del fill de Déu no coneix límits i arriba a tothom sense excloure a ningú”.

Li adrecem l’antiga, i sempre nova, pregària de la Salve Regina per a que mai no es cansi de girar vers nosaltres els seus ulls plens de misericòrdia i ens faci dignes de contemplar el rostre ple de misericòrdia del seu fill.

Que Maria ens ajudi a viure personalment i comunitàriament el projecte que Déu ha pensat per a tots nosaltres.