El sí de Maria és sinònim d’obediència plena i de confiança total en Déu. El pecat, en canvi, és sinònim de supèrbia, de rebel·lia...
Mn. A.
Roquer.
Lectura del
llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)
|
Després que l’home hagué menjat el fruit de
l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He
sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he
amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que
has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li
digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he
menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li
respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja
que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els
animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la
vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella.
Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. |
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)
|
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor
Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals
dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per
Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa
dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)
|
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un
poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia
era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de
gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i
pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por,
Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de
Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà
el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el
seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo
no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el
poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que
naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha
concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba
al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc
l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
|
Homilia:
En plena
preparació de les festes de Nadal, com cada any, aquesta festa, una festa
especial dedicada a la Mare de Déu, ens hi prepara degudament. D’altra banda,
enguany es caracteritza per un esdeveniment especial: avui el papa Francesc,
quan es compleixen 50 anys de la cloenda del concili Vaticà II, obre la porta
de la basílica vaticana i proclama un any jubilar dedicat a la misericòrdia.
Avui
celebrem un privilegi únic concedit a Maria. Aquella que havia de ser mare del
Crist, va ser preservada ja en la seva concepció de tot pecat. L’argument que
avala aquest fet és ben senzill: Déu ho podia fer, Déu ho volia fer, Déu ho va
fer!
El sí de Maria és sinònim d’obediència
plena i de confiança total en Déu. El pecat, en canvi, és sinònim de supèrbia,
de rebel·lia... Déu
escollí Maria i la preservà del pecat, no pas com a privilegi per a ella, sinó
per complir una missió que se li encomanava: mare del fill de Déu. La festa
d’avui, en ple temps d’Advent, ens ha d’ajudar a rebre “el que ve per treure el
pecat del món”.
La primera
lectura del Gènesi expressa d’una manera poètica i popular les conseqüències
del pecat, que ha fet perdre a tota la humanitat l’equilibri i harmonia
inicials. Déu no tanca la porta i anuncia la salvació que vindrà pel fill d’una
dona, Jesús. Maria, “la plena de gràcia”, és per a nosaltres un exemple i un
estímul. Com ella, també nosaltres necessitem avui d’una disponibilitat al
voler de Déu... i sense por.
Aprofitant l’inici
de l’Any Sant de la Misericòrdia, escoltem les paraules del papa Francesc: “Que
la dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest any sant per a que tots puguem
descobrir l’alegria de la tendresa de Déu”. Ningú com Maria no ha conegut la
profunditat i la tendresa de Déu. Tota la seva vida va ser plasmada per la
presència de la misericòrdia feta carn. La mare del crucificat va entrar en el
santuari de la misericòrdia divina perquè va participar íntimament del misteri
de l’amor de Déu. Maria va custodiar en el seu cor la divina misericòrdia amb
perfecte sintonia amb el seu fill Jesús. El seu cant de lloança, al visitar la
seva cosina Elisabet, va estar dedicat a la misericòrdia de Déu que “s’entén de
generació en generació”.
I el Papa
afegeix: “Maria és el testimoni que la misericòrdia del fill de Déu no coneix
límits i arriba a tothom sense excloure a ningú”.
Li adrecem l’antiga,
i sempre nova, pregària de la Salve Regina per a que mai no es cansi de girar
vers nosaltres els seus ulls plens de misericòrdia i ens faci dignes de
contemplar el rostre ple de misericòrdia del seu fill.
Que Maria
ens ajudi a viure personalment i comunitàriament el projecte que Déu ha pensat per
a tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada