Lectures i homilia del diumenge 3r d’Advent

Jesucrist, com cada diumenge, ens comunica la veritable alegria i ens convida a viure l’Eucaristia com un bon moment per gaudir de la presència del Senyor, per transformar de veritat la nostra vida. 

Mn. A. Roquer. 

Lectura de la profecia de Sofonies (So 3,14-18a)

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,4-7)

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.» La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Homilia:

Cada any, aquest tercer diumenge d’Advent fa una crida a la joia, a l’alegria. L’important és saber on tenim la font de la veritable alegria. La Litúrgia ens dirà “El Senyor és a prop”. També el profeta Sofonies: “Alegra’t, celebra-ho de tot cor... el Senyor ens renova el seu amor”.

Ja que la Litúrgia ens convida avui a l’alegria, ens anirà bé saber de quina alegria parlem. Hi ha tres conceptes que a vegades es confonen: el plaer, la joia i la felicitat. El plaer és una experiència concreta que experimentem amb els sentits. L’alegria, la veritable alegria, la que avui se’ns anuncia, és l’alegria d’haver aconseguit allò que esperàvem amb ànsia. Per tant, per a que sigui alegria el posseir cal que abans esperem, amb il·lusió, amb ganes. És la recerca de l’alegria la que porta la gent a preguntar a Joan Baptista “Què hem de fer?”

L’Advent el vam començar fent una mirada al món; on, malgrat tot, hi veiem una petjada de Déu. I ens posàvem en marxa cap aquest Déu, i ens disposàvem a acollir-lo. El dia de la Immaculada contemplàvem el camí de Maria amb aquella salutació de l’àngel (“Alegra’t Maria”).

Aquest diumenge fem un pas més. I el profeta Sofonies ens diu “Alegra’t”. Per això, avui, podem fer una pregunta, i ens dirà “El Senyor és a prop”. Per tant la nostra alegria no és simplement una sensació positiva fruit d’un temperament optimista. El fonament de la nostra alegria és en el Senyor.

La vinguda de Déu, la seva presència en nosaltres ens dóna pau, ens dóna alegria; coses que el món, normalment, no ens dóna. Ens ho ha dit sant Pau: “La pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els nostres cors en Jesucrist”. I per això, aquest tercer diumenge d’Advent podem ben dir: “La pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els nostres cors en la pau de Jesucrist”.

Déu, des d’aquell primer Nadal, ha capgirat totes les coses. I el món no va cap per avall perquè el regne de Déu és d’amor, de llibertat, de veritat, de justícia, de pau. I aquest regne ja ha començat.

Jesucrist, com cada diumenge, ens comunica la veritable alegria i ens convida a viure l’Eucaristia com un bon moment per gaudir de la presència del Senyor, per transformar de veritat la nostra vida. A l’hora que ens vol ajudar a descobrir què hem de fer, tot fent llum al nostre cor, per a que trobem la resposta a tantes preguntes que el món ens fa.

L’Advent cada any ens anuncia l’arribada d’aquell que volem i potser ni esperem. Esperem tantes coses. I a lo millor, quan vingui el Senyor, no trobarem aquell que esperàvem. Això ja va passar en temps de Joan Baptista, no és nou. L’Advent és un senyal, una llum, una petita llum en mig de la foscor.

Volem alegrar-nos amb l’arribada d’aquell que és la llum del món, en un món tan ple de llumetes de colors, tant enlluernadores; i en mig de tantes llums Ell ens dirà, només Ell ens pot dir, “Jo sóc la llum del món”.