Lectures i homilia del diumenge 4t d’Advent

Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir.

Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i tot la pròpia vida.

Mn. A. Roquer.

Lectura de la profecia de Miquees (Mi 5,1-4a)

Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,5-10)

Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.» Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-45)

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»

Homilia:

Nadal és a prop, i tot ens recorda aquesta proximitat: els llums dels carrers, la televisió, els aparadors... Però sembla que tenim pressa, no sabem esperar; hem perdut la capacitat, rica, de l’espera. Amb tot, no hem de perdre el sentit d’aquestes celebracions del temps d’Advent, amb tot el que suposen de sentiments i de coneixement.

Una mica carrinclona pot semblar de vegades alguna celebració del Nadal. I em penso que ho és. Nadal és més. Nadal és molt més!

Per apropar-nos-hi, avui, l’evangeli ens recorda la figura de Maria que visita la seva cosina Elisabet. Aquest gest de Maria la fa semblant ja al seu fill. Maria, plena de fe, es fa serventa del Senyor, disposada a que es faci la seva voluntat (“Sóc l’esclava del Senyor”). Maria, viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ajudar i per servir. Visitar és una manera d’estimar i és, també, una  manera de trobar-nos personalment. En la seva visita no va només a visitar, hi va també a ajudar; hi va a compartir una mateixa fe, una mateixa esperança.

Avui tenim més facilitat per desplaçar-nos, però tenim poc temps per compartir. Maria dedica un temps a la seva cosina Elisabet. I el temps comença quan es posa a caminar. Maria començà el camí amb esperança i amb alegria després de l’anunci de l’àngel. I nosaltres, per què sortim de casa? Per fugir de la soledat? Per avocar allò que ens pesa en un altre? O pel goig de compartir? L’evangeli revela la qualitat de la relació entre Maria i Elisabet. Nadal és cada vegada més a prop. Diu el profeta: “Betlem, petita per figurar entre les famílies de Judà, de tu en sortirà aquell que regirà Israel”.

Els grans esdeveniments de la salvació surten sempre de la senzillesa. Avui té lloc la primera benaurança: “Feliç tu que has cregut”. Maria prepara el seu Nadal fent un acte de servei, d’estimació. Maria va intuir que el gest de Déu en fer-se home ens indica que s’ha de compartir allò que tenim, i Ell comparteix fins i tot la pròpia vida. Maria és exemple i model de com hem de preparar i de com hem de viure la festa de Nadal.

I en aquest Any Sant de Misericòrdia cal assenyalar l’actitud de Maria com la mare de misericòrdia. I els de Reus sabem perquè! Maria va ser objecte de la misericòrdia de Déu en ser exclosa del pecat, i dóna testimoni que aquesta misericòrdia no té límits; arriba a tothom, “de generació en generació”. Una misericòrdia que “exalça els humils i omple de bens els pobres”.

Que Maria, aquest Nadal, enguany, ens ensenyi a tots, especialment als cristians de Reus, què volen dir aquelles paraules del profeta: “Vull misericòrdia, no sacrificis”. Que Maria ens sigui el model a imitar per preparar com cal aquest misteri que estem a punt de celebrar. Que el Nadal no ens sorprengui!

Lectures i homilia del diumenge 3r d’Advent

Jesucrist, com cada diumenge, ens comunica la veritable alegria i ens convida a viure l’Eucaristia com un bon moment per gaudir de la presència del Senyor, per transformar de veritat la nostra vida. 

Mn. A. Roquer. 

Lectura de la profecia de Sofonies (So 3,14-18a)

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,4-7)

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.» La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Homilia:

Cada any, aquest tercer diumenge d’Advent fa una crida a la joia, a l’alegria. L’important és saber on tenim la font de la veritable alegria. La Litúrgia ens dirà “El Senyor és a prop”. També el profeta Sofonies: “Alegra’t, celebra-ho de tot cor... el Senyor ens renova el seu amor”.

Ja que la Litúrgia ens convida avui a l’alegria, ens anirà bé saber de quina alegria parlem. Hi ha tres conceptes que a vegades es confonen: el plaer, la joia i la felicitat. El plaer és una experiència concreta que experimentem amb els sentits. L’alegria, la veritable alegria, la que avui se’ns anuncia, és l’alegria d’haver aconseguit allò que esperàvem amb ànsia. Per tant, per a que sigui alegria el posseir cal que abans esperem, amb il·lusió, amb ganes. És la recerca de l’alegria la que porta la gent a preguntar a Joan Baptista “Què hem de fer?”

L’Advent el vam començar fent una mirada al món; on, malgrat tot, hi veiem una petjada de Déu. I ens posàvem en marxa cap aquest Déu, i ens disposàvem a acollir-lo. El dia de la Immaculada contemplàvem el camí de Maria amb aquella salutació de l’àngel (“Alegra’t Maria”).

Aquest diumenge fem un pas més. I el profeta Sofonies ens diu “Alegra’t”. Per això, avui, podem fer una pregunta, i ens dirà “El Senyor és a prop”. Per tant la nostra alegria no és simplement una sensació positiva fruit d’un temperament optimista. El fonament de la nostra alegria és en el Senyor.

La vinguda de Déu, la seva presència en nosaltres ens dóna pau, ens dóna alegria; coses que el món, normalment, no ens dóna. Ens ho ha dit sant Pau: “La pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els nostres cors en Jesucrist”. I per això, aquest tercer diumenge d’Advent podem ben dir: “La pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els nostres cors en la pau de Jesucrist”.

Déu, des d’aquell primer Nadal, ha capgirat totes les coses. I el món no va cap per avall perquè el regne de Déu és d’amor, de llibertat, de veritat, de justícia, de pau. I aquest regne ja ha començat.

Jesucrist, com cada diumenge, ens comunica la veritable alegria i ens convida a viure l’Eucaristia com un bon moment per gaudir de la presència del Senyor, per transformar de veritat la nostra vida. A l’hora que ens vol ajudar a descobrir què hem de fer, tot fent llum al nostre cor, per a que trobem la resposta a tantes preguntes que el món ens fa.

L’Advent cada any ens anuncia l’arribada d’aquell que volem i potser ni esperem. Esperem tantes coses. I a lo millor, quan vingui el Senyor, no trobarem aquell que esperàvem. Això ja va passar en temps de Joan Baptista, no és nou. L’Advent és un senyal, una llum, una petita llum en mig de la foscor.

Volem alegrar-nos amb l’arribada d’aquell que és la llum del món, en un món tan ple de llumetes de colors, tant enlluernadores; i en mig de tantes llums Ell ens dirà, només Ell ens pot dir, “Jo sóc la llum del món”.

Lectures i homila de la festivitat de la Immaculada Concepció.

El sí de Maria és sinònim d’obediència plena i de confiança total en Déu. El pecat, en canvi, és sinònim de supèrbia, de rebel·lia...

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.» L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

Homilia:

En plena preparació de les festes de Nadal, com cada any, aquesta festa, una festa especial dedicada a la Mare de Déu, ens hi prepara degudament. D’altra banda, enguany es caracteritza per un esdeveniment especial: avui el papa Francesc, quan es compleixen 50 anys de la cloenda del concili Vaticà II, obre la porta de la basílica vaticana i proclama un any jubilar dedicat a la misericòrdia.

Avui celebrem un privilegi únic concedit a Maria. Aquella que havia de ser mare del Crist, va ser preservada ja en la seva concepció de tot pecat. L’argument que avala aquest fet és ben senzill: Déu ho podia fer, Déu ho volia fer, Déu ho va fer!

El sí de Maria és sinònim d’obediència plena i de confiança total en Déu. El pecat, en canvi, és sinònim de supèrbia, de rebel·lia... Déu escollí Maria i la preservà del pecat, no pas com a privilegi per a ella, sinó per complir una missió que se li encomanava: mare del fill de Déu. La festa d’avui, en ple temps d’Advent, ens ha d’ajudar a rebre “el que ve per treure el pecat del món”.

La primera lectura del Gènesi expressa d’una manera poètica i popular les conseqüències del pecat, que ha fet perdre a tota la humanitat l’equilibri i harmonia inicials. Déu no tanca la porta i anuncia la salvació que vindrà pel fill d’una dona, Jesús. Maria, “la plena de gràcia”, és per a nosaltres un exemple i un estímul. Com ella, també nosaltres necessitem avui d’una disponibilitat al voler de Déu... i sense por.

Aprofitant l’inici de l’Any Sant de la Misericòrdia, escoltem les paraules del papa Francesc: “Que la dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest any sant per a que tots puguem descobrir l’alegria de la tendresa de Déu”. Ningú com Maria no ha conegut la profunditat i la tendresa de Déu. Tota la seva vida va ser plasmada per la presència de la misericòrdia feta carn. La mare del crucificat va entrar en el santuari de la misericòrdia divina perquè va participar íntimament del misteri de l’amor de Déu. Maria va custodiar en el seu cor la divina misericòrdia amb perfecte sintonia amb el seu fill Jesús. El seu cant de lloança, al visitar la seva cosina Elisabet, va estar dedicat a la misericòrdia de Déu que “s’entén de generació en generació”.

I el Papa afegeix: “Maria és el testimoni que la misericòrdia del fill de Déu no coneix límits i arriba a tothom sense excloure a ningú”.

Li adrecem l’antiga, i sempre nova, pregària de la Salve Regina per a que mai no es cansi de girar vers nosaltres els seus ulls plens de misericòrdia i ens faci dignes de contemplar el rostre ple de misericòrdia del seu fill.

Que Maria ens ajudi a viure personalment i comunitàriament el projecte que Déu ha pensat per a tots nosaltres.

Lectures i homilia del diumenge 2n d’Advent.

Sant Pau ens mostra les tres qualitats que ha de tenir tot creient: Omplir-se de l’amor de Déu, saber apreciar els valors autèntics, de qualitat, viure la fe amb alegria.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de Baruc (Ba 5,1-9)

Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa’t al front per diadema la glòria de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats d’enemics, però ara Déu te’ls retorna portats gloriosament com en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els turons més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini segur sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els arbres aromàtics faran ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 1,4-6.8,11)

Germans, sempre que prego per vosaltres la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist. Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,1-6)

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»

Homilia:

La manca d’autèntics profetes avui és un clam en el nostre món. A la societat, a la política i a la mateixa Església es necessiten homes i dones que obrin camins nous, que assenyalin camins en un món tan desviat. Aquest és el tema del 2n diumenge d’Advent.

Sant Pau ens mostra les qualitats que ha de tenir un bon profeta: enriquir-se de l’amor de Déu, saber apreciar els valors autèntics. El profeta Baruc anima al poble (“Camina ple d’alegria”). I a l’evangeli es parla de la vocació profètica de Joan Baptista (“Obriu-li una ruta al Senyor; feu-li el camí ben planer”). Els veritables profetes han estat sempre els que ens han mostrat el camí que porta a Déu.

Mirem avui la figura del Baptista. La història, normalment, l’escriuen els vencedors, els poderosos: Tiberi, Pilat, Herodes, Anàs i Caifàs... i molts d’altres. I és al final on sant Lluc situa el profeta Baptista. “Una veu crida en el desert”. Doncs si és al desert ja pot anar cridant, no el sentirà ningú. I, potser, no hi pensem que som nosaltres els que hem d’escoltar. Per cridar quelcom s’ha de tenir alguna cosa per cridar.

Fixem-nos en la figura de Joan Baptista. El text de l’evangeli té dues parts ben diferents. La primera: l’Evangelista situa les dades en un moment històric concret; i, com sempre, comprovem que la història l’escriuen els guanyadors, Tiberi, Pilat, Herodes, Anàs i Caifàs... Noms ben coneguts en el moment de Jesús i del Baptista. Unes veus, diu, que clamen al desert; cridar al desert és un crit que no escolta ningú perquè no hi ha ningú. I quan parlem amb algú que no escolta, sempre pensem en els altres; i per què no podem pensar també una mica amb nosaltres?

Sant Pau ens mostra les tres qualitats que ha de tenir tot creient: Omplir-se de l’amor de Déu, saber apreciar els valors autèntics, de qualitat, viure la fe amb alegria.

Avui, amb la tendència poc esperançada i pessimista, són molts el que avui en escoltar les paraules de l’Evangeli creuen que ja no val la pena, que no hi ha res a fer, que ningú escolta, que cridem en un desert... El profeta ens ha dit “Treu-te el vestit de dol, vesteix-te amb el mantell de la bondat del teu Déu”. No oblidem que el Senyor té paraula i compleix allò que ha dit. “Tothom veurà la salvació de Déu”. Tothom que tingui ulls per mirar i orelles per escoltar.

Ni la primera vegada a Betlem tothom va veure l’infant de l’establia com a Fill de Déu. Déu és capaç de néixer en un estable. Només Déu és capaç de néixer en un estable. Però nosaltres no volem un Déu pobre. Amb tot, Déu ha de ser acollit tal com és, no tal com jo voldria que fos. Un Déu pobre desafia el nostre afany de posseir, el nostre afany de figurar. No entenem un Déu que ens guanyi en generositat. Volem un Déu que superi el nostre afany de suficiència, el nostre afany de posseir.

“Tothom veurà la salvació de Déu”... però no tothom entendrà aquesta salvació.