diumenge, 3 de gener del 2016

Lectures i homilia del diumenge II després de Nadal

Som fills de Déu! Nadal ens fa descobrir què vol dir i què comporta ser fills de Déu. 
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)
La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.” »M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.15-18)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota maena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.
Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]
Homilia:
Avui celebrem un diumenge, diem, ordinari, sense cap títol propi, que pot passar desapercebut dins de les grans festes nadalenques. Bon dia per contemplar l’abaixament de Déu en l’encarnació de l’infant de Betlem. Quan pensem en Déu acostumem a mirar cap a munt. Doncs resulta ara que Déu s’ha fet home i ha plantat entre nosaltres la seva estada.

L’evangeli comença amb dues introduccions, una de teològica, el pròleg de Joan; una altra d’històrica, el testimoni del Baptista. La primera avala Jesús des del cel, la segona des de la terra.

Les nostres paraules no tenen sempre la mateixa força a l’hora de dir allò que som o allò que sentim. Per això moltes vegades les paraules se les emporta el vent. L’evangeli de Joan ens diu que la Paraula no és un concepte, una idea només; és una persona, i ha plantat entre nosaltres el seu tabernacle. Sant Pau ens dirà “Demano que Déu us concedeixi el do d’una comprensió profunda per a que conegueu a quina esperança us ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades”. L’evangeli ens afegeix altra vegada el pròleg de Joan; el subjecte del text és Jesús; si Jesús és paraula de Déu, a nosaltres ens toca també ser paraula per als germans; si Crist és llum, també nosaltres hem de ser llum per als germans. Sigueu com vulgueu, però sigueu de veritat imatge de Déu. La fe és una experiència personal que ens mou a conèixer Déu com a Pare, i a viure com a fills seus. Aquesta és la nostra tasca i aquesta és la nostra glòria.

Avui, aquesta eucaristia ens dóna el que podríem anomenar la nadala de sant Pau quan diu: “Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. Demano al Déu nostre Senyor Jesucrist que us concedeixi el do d’una comprensió profunda per a que pugueu conèixer qui és Ell. Demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor per a que conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades”.

A l’evangeli veiem que hi ha una gran oposició entre les tenebres i la llum. “Ha vingut al món, el món que li deu l’existència i el món no l’ha reconegut”. Però a aquells que l’han reconegut, nosaltres, ens ha concedit poder ser fills de Déu. Això ho diem tranquil·lament, ho hem sentit tantes vegades que potser n’hem perdut el significat ple i total.

Gosem dir, ens atrevim a dir: Som fills de Déu! Nadal ens fa descobrir què vol dir i què comporta ser fills de Déu. Vés si ara serem com aquell que treu la grossa i ara no recorda d’on ha deixat la butlleta del número premiat! Fills de Déu ja en som, cal que ho recordem, cal que en siguem conscients i en visquem.


Nadal és celebrar que el Déu etern s’ha fet home en el temps. És celebrar que, nosaltres que hem nascut en el temps, tenim la penyora d’una vida eterna. Déu n’hi do. No podíem demanar més!

divendres, 1 de gener del 2016

Lectures i homilia de la Festivitat de Santa Maria, Mare de Déu.

Aquest Any Sant de la Misericòrdia, Maria ens ensenya que les actituds i els gestos de misericòrdia es donen a l’interior de les persones.
Perquè la pau és possible si som homes i dones de bona voluntat! 
Mn. A. Roquer.
Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
Homilia:
Avui celebrem Cap d’Any. Ai! No, que Cap d’Any no és una festa religiosa. Avui celebrem Santa Maria, Mare de Déu! Desitjos també per a un any nou. I ho faig amb les paraules del salm: “Que Déu s’apiadi de nosaltres, ens beneeixi i ens faci veure la claror de la seva mirada, i ens doni la seva pau”.

Aquesta data del primer de gener és dedicada litúrgicament a la figura de Maria, gran protagonista d’aquestes festes. I ho fem aquí, al santuari de la Mare de Déu. Per això l’Evangeli ens presenta una de les afirmacions més sorprenents que els evangelis donen a la figura de Maria: “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”.

Aquest Any Sant de la Misericòrdia, Maria ens ensenya que les actituds i els gestos de misericòrdia es donen a l’interior de les persones.

El llibre dels Nombres, de la primera lectura, dóna peu a felicitar-nos l’any nou: “Que el Senyor et beneeixi, et guardi, et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu”.

La pau és un do que hem de demanar a Déu. Com un do l’hem de demanar i com un do, a l’hora, l’hem de treballar. No és un do gratuït. Per això el Papa ens anima a superar una de les pitjors actituds del nostre temps: la indiferència; aquell per a molts és problema teu. El papa Joan XXIII en la seva encíclica Pau a la Terra va escriure que els 4 principis fonamentals per acollir la pau són la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat.

Jesús, el fill de Déu fet home, és anunciat així: “Pau a la terra als homes que Déu estima”. Aquestes paraules les hem sentit tantes vegades que ja potser no ens fan ni fred ni calor, però per a aquells a qui foren adreçades per primer cop foren una Bona Nova. A la terra.. pau!

Comencem un any nou demanant a Maria, reina de la pau, que ens ajudi a trobar-la i a mantenir-la sempre, sobretot en el nostre cor. I aquesta pau al cor contribueixi a fer cada dia més possible la pau a la terra anunciada als pastors. Identifiquem-nos amb els pastors perquè ells van creure l’anunci de l’àngel i es van posar en camí per veure el misteri. I després van compartir l’experiència; tot ho van trobar tal com els ho havien dit. Aquesta ha de ser, hauria de ser, la nostra experiència si hem viscut des de la fe el misteri de Nadal.

Sant Pau ens diu quina és aquesta experiència. Hem obtingut la condició de fills, hem estat alliberats de tot esclavatge; i, a la vegada que som fills, som hereus per voluntat de Déu. Què voleu més? De Déu podem esperar moltes coses, però esperar ser fills seus no ens ho podíem ni pensar!

Hi ha coses que de tan sabudes ja no ens fan ni fred ni calor. Som fills de Déu! I això és tan extraordinari que no ens ho hauríem d’acabar mai.


Comencem un any nou demanant a Maria, reina de la pau, que ens ajudi a trobar-la i a mantenir-la sempre. I aquesta pau del cor contribueixi a fer cada cop més possible la pau a les famílies i a tothom que ens envolta. Perquè la pau és possible si som homes i dones de bona voluntat!

dilluns, 28 de desembre del 2015

Homilia de la missa de l’aparició. Festivitat dels Sant Innocents

Josep, una vegada més, escolta el que li diu l’àngel i ho fa: prengué de nit el nen i la seva mare, i fugí. I aquesta escena evangèlica no queda només en un record del passat, encara avui continua: milions de nens innocents continuen morint per la fam, per les malalties... 
Mn. A. Roquer
Homilia:
La festa d’avui porta un cert to que trenca amb les festes de Nadal: la matança dels innocents. Però potser no es tracta només d’aquells innocents que moriren a conseqüència del decret d’Herodes, d’una por infundada d’Herodes. Perquè el rei del jueus que acaba de néixer no li prendrà el reialme. Si enlloc d’intentar eliminar-lo, l’hagués cregut, hi hauríem guanyats tots.

La reforma litúrgica de l’any 1960 va accentuar el caràcter joiós de la festa d’avui, més enllà de la nota de plany que té aquesta celebració. Encara no parlen i ja confessen el Crist. Encara no són capaços d’afrontar la lluita i ja tenen una victòria. I Herodes s’ha guanyat la fama, la mala fama, de l’infanticida més popularment conegut.

Josep, una vegada més, escolta el que li diu l’àngel i ho fa: prengué de nit el nen i la seva mare, i fugí. I aquesta escena evangèlica no queda només en un record del passat, encara avui continua: milions de nens innocents continuen morint per la fam, per les malalties... Els innocents de Betlem ens fan pensar en els innocents, avui, dels països de la fam. I avui no ho podem carregar contra el dolent Herodes!

Avui són molts els innocents que moren a causa de la fam, de les malalties... i només Herodes continua sent el dolent. La festa d’avui té moltes lectures. També avui, sense cap rei Herodes, moren molts innocents. I només Herodes és la personificació de la tragèdia. Aquesta pàgina de l’Evangeli no queda relegada al passat; avui encara molts infants moren de fam.

Calen homes i dones que escoltin l’àngel del Senyor i salvin tantes vides!

La reforma litúrgica de l’any 1960 va canviar el sentit i el color de la festa d’avui, i la va posar de color vermell. Són els primers màrtirs. Matar la innocència és pot fer de moltes maneres, però la mort d’un innocent sempre serà de color vermell. I persisteix sense resposta la pregunta: Només Herodes va matar innocents? O li hem carregat els neulers només a Herodes?

La societat del benestar sempre eliminarà tot allò que li porti un malestar; millor dir, tot allò que no li porti un benefici. Un naixement, vés qui ho diria, a vegades pot resultar un malestar.


Al darrera de la mort dels innocents sempre hi haurà uns herodes. I els herodes d’avui mai seran innocents, com no ho fou el primer. Però, pitjor, no tindrem un Herodes per culpable!

diumenge, 27 de desembre del 2015

Lectures i homilia de la festivitat de la Sagrada Família.

Però més enllà de tota situació de crisi, continua sent cert que la família constitueix un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes, acollidores, de llibertat, gratificants, propícies al desenvolupament personal, social i religiós dels seus membres.
Mn. A. Roquer. 
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)
En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats. 
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin. 
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-52)
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.
Homilia:
Per Nadal ben segur que és quan es parla més i es viu la vida familiar. Per això no resulta estrany que la litúrgia aprofiti aquesta avinentesa per celebrar avui la festa de la Sagrada Família. Una festa instituïda pel papa Lleó XIII. Una bona oportunitat per reflexionar sobre aquesta petita comunitat de vida i d’amor que és la família.

No cal fer evident que avui la família es troba davant de situacions noves, diverses i a vegades conflictives. Però més enllà de tota situació de crisi, continua sent cert que la família constitueix un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes, acollidores, de llibertat, gratificants, propícies al desenvolupament personal, social i religiós dels seus membres. La família és escola d’estimació i de gratuïtat. No exempta de dificultats, ben cert, com tota relació humana.

Els evangelis, de manera sorprenent, sols contenen aquesta història de la família en l’evangeli que hem escoltat. La pietat popular aportarà altres narracions; ingènues potser fins i tot, a propòsit de Jesús, amb els ocells fets de fang i després posats a volar; i altres. Però allò que és sorprenent és que als 12 anys el nen es quedi al Temple escoltant els mestres de la Llei, amb la sorpresa, evidentment, i l’ensurt dels seus pares. Després no tindrà cap recança a tornar a Natzaret per créixer i avançar en enteniment, en gràcia, i guanyar-se el favor de tots.

Avui ens podem emmirallar en la família de Natzaret, sense afegir-hi escenes idíl·liques o mirades d’estranys, infantils, com si no fos com un miracle la bona relació de la vida familiar.

De tots els diferents aspectes que podríem assenyalar en relació amb la vida familiar, hem de destacar el valor que té com escola de la millor pedagogia. La millor pedagogia és la de l’exemple. I els fills reben moltes influències positives, i també a vegades negatives, del seu entorn. Però el poder d’influència de la família és decisiu. D’altra part, la gran assignatura de la gratuïtat no s’aprèn en cap altre lloc millor que en la vida familiar.

Però convé que ens preguntem Com van avui les nostres famílies? Què donem? Què hi portem? Què hi trobem? Són sempre escola de generositat i de perdó? Ens podem emmirallar amb la família de Natzaret? Sí, però sense afegir-hi elements idíl·lics i bucòlics.

Fou una família amb problemes, com les nostres. No van trobar lloc a l’hostal, Déu n’hi do! Herodes busca el nen per matar-lo, Déu n’hi do! De problemes en té tota família. La Sagrada Família també. El que cal és trobar el camí per superar-los, no pas eliminar-los que és impossible. Jesús, Maria i Josep són una família no pas sense problemes, però sí una família amb prou valentia per superar-los tots.


Els problemes avui potser no són familiars, potser són personals. I qui rep els cops dels problemes personals és la família. Abans d’intentar resoldre els problemes familiars potser hem de mirar de resoldre els problemes personals que són la causa dels altres.