diumenge, 8 de juny del 2014

Ens ho deia fa ben poc el papa Francesc:
“La humanitat ha de fer una veritable renovació moral”.
Nosaltres tenim aquest esperit renovador, no l’ofeguem. Fem-lo servir i viurem.”
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
Avui, amb la festa de la Pentecosta, culminem la cinquantena pasqual. Ens ho recorda el prefaci d’aquesta festa: “Per donar al misteri pasqual la seva plenitud enviàreu avui l’Esperit Sant”.

No només recordem que l’Esperit vingué sobre aquella primera església, els 11 apòstols, sinó que encara hi és avui. L’Esperit és present en tota la vida de Jesús. És aquest Esperit que omple de vida el ventre virginal de Maria: “L’Esperit Sant vindrà sobre teu”. I és l’Esperit que a les aigües del Jordà baixa cap a Jesús en forma de colom. És l’Esperit que condueix Jesús al desert. I Joan, al narrar la mort de Jesús en creu, dirà: “Inclinant el cap entregà l’Esperit”. I tal dia com avui, al cenacle, com ens ha dit la primera lectura, “tots quedaren plens de l’Esperit Sant”.

La pau, el goig, són els dons del Ressuscitat: “La meva pau us dono”. Tenim encara aquells dons del Senyor, nosaltres que creiem en el Ressuscitat. “Rep el signe del do de l’Esperit Sant” se’ns deia el dia de la Confirmació.

Així com Jesús és l’enviat del Pare, nosaltres ara som els enviats de Jesucrist: “Com el Pare m’ha enviat a mi, ara jo us envio a vosaltres. Als qui perdoneu els pecats els quedaran perdonats”. L’esperit de Jesús és un esperit de pau i de perdó. Nosaltres hem rebut el do de la pau, un do que el nostre món li costa tant de trobar! Només l’Esperit arriba on nosaltres no som capaços d’arribar; dóna la pau que nosaltres no som capaços de donar. I també dóna aquella plenitud de vida que nosaltres, per molt que fem, no podem donar.

Una ventada fins i tot violenta omple la casa on estaven reunits... o recluïts per por dels jueus, els apòstols. És  una imatge que es presenta al Llibre dels Fets dels Apòstols, unes llengües de foc que fan que la bona nova de l’Evangeli ara pugui ser entesa per tots els homes i dones de totes les llengües i de totes les èpoques. La versió inversa de Babel. Babel és confusió, Pentecosta és unió. “Quan envieu el vostre alè, renoveu la vida sobre la terra”.

El do de l’Esperit és en bé de tots com diu sant Pau. I en comptes de ser com abans dels uns o dels altres, jueus o grecs, esclaus o lliures, tots volem un sol cos perquè tots hem rebut un mateix esperit. Necessitem un nou alè de vida per humanitzar el nostre món, per humanitzar el que en diem progrés.

Hem aprés a allargar el temps de vida humana, hem elevat el nivell de benestar material; però si a la vegada no li donem un sentit a la vida, no li donem un esperit nou, serem robots.

Els cristians podem fer moltes coses. I ens sentirem una mica estranys davant un món que no ens entén, ben cert. Però sabem què creiem, què esperem i perquè estimem. I si no hi ha aquestes raons per viure, la vida ni que sigui plena de coses, si és buida de sentit no és vida, és un armari.


Ens ho deia fa ben poc el papa Francesc: “La humanitat ha de fer una veritable renovació moral”. Nosaltres tenim aquest esperit renovador, no l’ofeguem. Fem-lo servir i viurem.”

diumenge, 1 de juny del 2014

“Aneu i convertiu tots els pobles”.
Així ens ho ha recordat fa poc el papa Francesc.
Diu: “El cristià és un enviat, aneu. El cristià és el que viu l’alegria de l’Evangeli i l’encomana”.
Mn. A. Roquer. Santuari de Misericòrdia. Festa de l’Ascensió del Senyor. 1-6-2014
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.»
Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,17-23)
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.
Acaba l’evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20)
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
Homilia:
Ens ho acaba de dir sant Lluc al començar el seu llibre dels Fets dels Apòstols. Hi ha una primera part, l’Evangeli, on diu tot el que Jesús va fer i ensenyar des del principi fins el dia que fou endut al cel. Hi ha també una segona part: el que fa l’Església després de l’Ascensió. Ens interessa la primera part, sense la qual no hi ha la segona. D’aquesta segona part, el llibre del què fa l’Església encara l’estem escrivint nosaltres en la mesura que som autèntics testimonis de Jesucrist.

Calia que Jesús puges novament al cel, calia tancar el primer cicle que havia començat a Betlem. Ara ja pot retornar al cel; Ell ja ha complert l’obra de la redempció. Ara el Senyor confia, millor dit: es fia de nosaltres. Els deu dies que van de l’Ascensió a la Pentecosta fan de frontissa de les dues parts.

I avui ens tornem a dir, com deien els àngels aquell dia: “Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà”.

Hem escoltat la reflexió bonica que fa sant Pau a la comunitat de cristians de la ciutat d’Efes que hem sentit a la segona lectura. Potser també ens la podria fer també avui a nosaltres, cristians de la ciutat de Reus. Diu: “Demaneu-li a Jesús que us concedeixi de poder comprendre i poder conèixer de veritat qui és Ell. Que il·lumini la mirada interior del vostre cor. Que conegueu l’eficàcia de la seva força que actua en vosaltres”. És bonic; més encara, és consolador repetir avui, aquí, aquestes paraules. Tants anys de vida cristiana, des del Baptisme, tantes misses cada diumenge, tantes reunions, tantes homilies, tantes catequesis... i encara, potser, en el fons en el fons, covem alguns dubtes. Avui celebrem això: “·S’apujà al cel i seu a la dreta del Pare”, i ho diem cada diumenge al Credo.

El Jesús de la creu és el Jesús de la glòria. Sant Mateu tanca amb aquestes paraules el seu evangeli: “Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.  I podia haver dit: i per tot el món. Amb aquesta promesa, nosaltres podem viure amb serenor i amb esperança, malgrat els nostres dubtes, les nostres pors, més enllà de les nostres vacil·lacions. “Jo estaré amb vosaltres sempre”. I és sobretot aquí, cada diumenge, quan en prenem consciència i ho celebrem. I la seguretat de la seva presència ens conforta; i ens urgeix, a l’hora, a ser testimonis d’allò que creiem, de tot allò que el Senyor ens ha dit.

La missió de Jesús continua ara en la seva Església, en nosaltres. La salvació es continua fent present en el nostre món d’avui i aquí. “Aneu i convertiu tots els pobles”. Així ens ho ha recordat fa poc el papa Francesc. Diu: “El cristià és un enviat, aneu. El cristià és el que viu l’alegria de l’Evangeli i l’encomana”.


La festa d’avui, doncs, és una festa d’alegria si pensem en les paraules de Jesús en el Darrer Sopar: “Perquè allà on jo vaig hi vingueu també vosaltres.” La porta és oberta.

dilluns, 26 de maig del 2014

Homilia de la missa de l’aparició

“Feu que per la força de la resurrecció
arribem al goig que mai no s’acaba”
Mn. A. Roquer
Homilia:
Avui, al ser 26 de maig, tocaria celebrar sant Felip Neri. No tinc res contra sant Felip Neri, però és que no sabem quasi bé ni qui és. En canvi som aquí al Santuari de la Mare de Déu i m’ha assemblat molt adient, trobant-nos en ple temps de Pasqua, celebrar la missa votiva de Santa Maria Verge en la resurrecció del seu fill. A més els textos d’aquesta celebració excel·leixen, jo diria, per la seva bellesa. Ella, Maria, com ningú, ens pot fer sentir, que no sempre és fàcil, l’alegria de la Pasqua. Ella que, com l’anomenem a les lletanies, “es causa de la nostra alegria”. Donat a més a més que som més propensos a compartir el dolor que no pas l’alegria. I així ho hem demanat al començament: “Per la intercessió de Maria concediu-nos a arribar a l’alegria de la vida”. Ella, que és mestra, i és a l’hora model de tot, també ho és de l’alegria.

Ella per la fe va esperar la resurrecció. Enfortida per aquesta mateixa fe va veure el dia de la llum i el dia de la vida. I així, esvaïda la nit de la mort, tot el món salta de goig i l’Església reneix veient el seu Senyor immortal i gloriós.

Aquesta Església, nosaltres, saluda a Maria i li diu: Alegreu-vos, Verge i Mare, Crist ha ressuscitat. Alegreu-vos, Mare de la Llum, Jesús és el sol de justícia que ha vençut la foscor del sepulcre i ara il·lumina tot el món.

Maria, que per la fe va concebre el seu fill, per la fe va esperar en la resurrecció, ha de ser per a nosaltres un model en la fe i un consol en l’esperança. I així confiem a arribar a aquella alegria que serà eterna.

Allò que va veure Joan, i ho va escriure al llibre de l’Apocalipsi, és allò que sempre va omplir d’esperança el cor de Maria. És el que nosaltres també esperem, recolzats en allò que el Senyor ens ha fet saber. “Tot allò que el Senyor t’ha dit es complirà”.

“Vaig veure un cel nou i una terra nova, i llavors vaig veure baixar del cel la ciutat santa, la nova Jerusalem. I vaig sentir una veu que deia: és el tabernacle de Déu, Ell viurà amb els homes, ells seran el seu poble, Ell eixaguarà totes les llàgrimes dels seus ulls, ja no existirà mai més ni mort, ni dol, ni penes”. Això ens ho ha dit avui a nosaltres i això Maria ho va confirmar; ens ho ha garantit; això ho tenim més que segur per la vida. Més segur, diria jo, que treure de la rifa.


Aquesta és la nostra fe, aquesta és la nostra esperança. Digueu-li amb la pregària de després de la comunió: “Feu que per la força de la resurrecció arribem al goig que mai no s’acaba”.

diumenge, 25 de maig del 2014

Lectures i homilia de la missa del diumenge 6 de Pasqua



Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 8,5-8.14-17)
En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt.
Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.
Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,15-18)
Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,15-21)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»
Homilia:
Continuem llegint el discurs de comiat de Jesús en el seu Darrer Sopar. I aquí, cada diumenge justament, les paraules de Jesús ressonen amb tota la seva força perquè aquí, cada diumenge celebrem el Darrer Sopar.

Aquestes paraules escoltades abans de la Passió eren paraules de comiat: “Me’n vaig al Pare”; però també d’esperança: “Però tornaré”. Són paraules que donen ple sentit a la nostra celebració dominical: el Senyor és aquí! És a nosaltres que el Ressuscitat s’adreça avui, és la seva paraula. I aquelles paraules (“Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”) ens donen esperança. És la nostra esperança!

Encara que les celebracions dominicals, normalment d’un temps ençà, s’aprimen en nombre d’assistents, ara que estem immersos en una greu crisi, llarga, econòmica, amb tantes conseqüències, ara que la societat camina no només al marge sinó a l’esquena de l’Església, i de Déu mateix, fa bo de sentir aquestes paraules vives que fan i mantenen l’Església, les del comiat de Jesús.

L’afirmació és ben clara: “Si m’estimeu, guardeu els meus manaments”. El cristià és aquell que estima Jesús. L’amor és l’ànim del cristià. L’amor de Jesucrist, fet de fidelitat, sobretot quan queda tan poc a esperar... nosaltres sols no ens en podem sortir; hi ha molts entrebancs, interiors i exteriors que frenen. Mentre Ell anava amb els seus pels camins de Palestina els feia costat. Però ara que se’n va, que torna al Pare, els promet un defensor: “Jo pregaré al Pare, que us donarà un Defensor que es quedarà amb vosaltres per sempre. Ell us ho farà entendre tot”. És aquest esperit que segons Pere donarà raó de la nostra esperança. El cristià no pot amagar el cap sota l’ala, ni callar per por o per covardia, ni per un fals respecte i, menys encara, per ignorància.

Saber què creiem i saber-ho dir! I no justament davant d’un tribunal que ens acusa, sinó davant les circumstàncies normals de la vida de cada dia. Sant Pere ens dóna consells pràctics. “Edifiqueu als no creients amb la vostra manera de viure”.

Ens anem apropant al final del temps de Pasqua. Després de la festa de l’Ascensió, que celebrem diumenge que ve, vindrà la vinguda de l’Esperit Sant, la Pentecosta. I arribarem al cap demunt de tot, ja ho tindrem tot per ser testimonis de la seva Resurrecció. I aquest esperit és un esperit d’amor que ens fa viure, perquè ens fa entendre l’amor de Déu; és l’esperit de la veritat.

Però la gent del nostre món, sobretot del primer món, avui no està per escoltar segons quines veritats. Ens agrada viure contents ni que sigui en la mentida. Contents i enganyats! Allò que de veritat interessa és viure tranquils, però això sí, amb un ben estar, que ens asseguri, o això ho pensem, tota la vida. No volem veure la veritat i veure com va avui la resta del món. El món va bé! I així nosaltres tranquils. No volem veure la realitat, preferim no mirar allò que no ens agrada veure; volem viure amb aquesta tranquil·litat.


Però Jesús va fins al fons de les coses, Ell busca la veritat; busca el Regne de Déu i la seva justícia. I en això consisteix la seva veritat. “Els que són de la veritat escolten la meva veu” dirà a Pilat. I nosaltres, aquí, cada diumenge escoltem la seva veu. I això no ens pot deixar indiferents!