Lectures i homilia del diumenge 25 de durant l’any

Compartir ens fa entendre que el que tenim no és només per a nosaltres.

Per això la finalitat dels nostres bens no és multiplicar-se pretenen que ens assegurin el futur.

Tenir no pot ser la finalitat de la nostra vida.

 Mn. A. Roquer. 

Lectura de la profecia d’Amós (Am 8,4-7)

Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre.» El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: «No oblidaré mai tot això que fan.»

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu (1Tm 2,1-8)

Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l’home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 16,1-13)

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»

Homilia:

La societat on profetitza el profeta Amos, com hem sentit a la primera lectura, és el regne el Nord, que és més ric que el regne del Sud. La seva riquesa és fruit del comerç amb altres pobles veïns; d’aquí ve que parli de corrupció per la seva manera d’obtenir guanys. Farem trampa, diu, amb les balances i vendrem el rebuig com si fos gra del bo. Hi havia el convenciment que Déu beneïa els rics perquè les ofrenes que feien al Temple eren més esplèndides; en canvi, no aprovava els pobres perquè semblava que aquests no tenien tan d’interès en les coses del Temple. La lectura el profeta acaba així: “No oblidaré mai tot això que fan”.

L’administrador de l’evangeli segueix les pautes de comportament del qui és ambiciós en propi profit. Ja hem d’entendre que l’elogi que fa de l’administrador no li ve del seu comportament moral, que és molt dubtós. El seu comportament és d’un que es passa de ratlla.

Vivim un temps colpejats, d’una forma molt dura, per dos paràmetres econòmics: la crisi i la corrupció. I podem afegir que l’una va de bracet amb l’altra moltes vegades.

Per això la situació de la Paraula de Déu és dura per al profeta Amós (“No oblidaré això que feu”). El profeta fa una descripció dura d’aquesta manera d’actuar. Podríem dir que posa en evidència les bases d’un sistema capitalista que endureix el cor de les persones i es pot convertir en un sistema sense entranyes.

A l’evangeli, Jesús ens sorprèn amb una història tèrbola que sembla que, a primer cop de vista, justifica l’actuació d’un home corrupte, que fent trampes s’assegura el seu futur. Però Jesús no elogia les habilitats corruptes d’aquest administrador; Jesús ens convida a fer la nostra lectura present; hem d’utilitzar els bens d’aquest món d’acord amb allò que Déu ens diu.

Compartir ens fa entendre que el que tenim no és només per a nosaltres. Per això la finalitat dels nostres bens no és multiplicar-se pretenen que ens assegurin el futur. Tenir no pot ser la finalitat de la nostra vida.

Amb raó diu Jesús: “Ningú pot servir dos amos”. Si fa cas de l’un, no farà cas de l’altre. No podem ser servidors de Déu i de la riquesa a l’hora. Servir Déu és ser prou lliure davant del diner i no deixar-nos condicionar o portar per ell. Hem de ser administradors fidels dels dons de Déu. Si no fóssim fidels a les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que us són pròpies?

Per això hem de ser crítics amb les afirmacions que ens diuen les lleis són així. I podríem preguntar una cosa, una sola cosa: I les lleis, qui les fa?