Per als cristians, la gran utopia és la Pasqua; perquè anuncia una nova manera de viure la fe. El nostre testimoni serà creïble si ens estimem de veritat, els uns als altres amb l’amor que ens sabem estimats.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 14,21b-27)
|
En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a
Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els
exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar
al regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en
cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al
Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i
arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a
Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els
havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven
d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el
que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe
als qui no són jueus.
|
Lectura de
l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,1-5a)
|
Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova.
El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia.
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova
Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig
sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle
on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el
seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls
i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han
passat.» Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou.»
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 13,31-33a.34-35)
|
Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué:
«Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és
glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el
glorificarà ben aviat. »Fillets, és per poc temps que encara estic amb
vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal
com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us
tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»
|
Homilia:
Em penso que
després d’escoltar aquesta lectura de l’Evangeli ja està tot dit, no cal afegir
res més!
Ens trobem,
siguem-ne ben conscients, celebrant la cinquantena pasqual. Però Jesús el ressuscitat
sempre serà present en la seva Església, en la persona del ministre que
presideix la celebració, en les despeses eucarístiques del pa i vi, i en la seva
pròpia paraula. Com es feu present en mig dels apòstols reunits amb Maria al
Cenacle, també continua fent-se present en aquesta assemblea reunida aquí cada
diumenge. I és aquí que es fa realitat allò de “Quan dos o tres es reuneixin en
el meu nom, jo sóc en mig d’ells”.
La imatge
més completa del poble reunit la trobem, sobretot, a la segona lectura quan ens
parla de la nova Jerusalem. La presència de Déu es troba en mig del seu poble;
i aquesta comunió entre Déu i el seu poble, la veiem a l’Església i, de manera
molt especial, cada diumenge, que per això en diem el dia del Senyor.
Som el nou
poble de Déu. El projecte de Jesús ressuscitat és nou i ben fonamentat. Els
apòstols se senten amb forces per predicar la Bona Nova. L’Església dels
començaments, com se’ns diu i com s’escriu també en el llibre dels Fets dels
Apòstols, és una Església que camina amb comunitats que creuen, amb una fe que
s’aferma en els seus cors.
Escoltant
les paraules que ens apropen a la realitat, aquest començament, si ho comparem
amb les nostres comunitats, hi veiem diferències. Potser convindria recordar
les seves grans dificultats per obrir-se camí, un camí nou. També llavors tenien
dificultats, no era tot flors i violes. Els primers cristians foren
objecte de persecucions. Jesús havia tocat el cor i el pensament d’aquells
homes; i allò que abans creien impossible ara veuen que es pot aconseguir. No
és qüestió de capacitats, és qüestió de fe. Es tracta d’una esperança que ve de
lluny, de molt lluny.
Nosaltres
condemnem moltes coses del passat i no estem satisfets a vegades amb algunes
coses del present. Voldríem un món nou, més just, més solidari... una utopia. Per
als cristians, la gran utopia és la Pasqua; perquè anuncia una nova manera de
viure la fe. No es tracta de viure somiant truites, somiant un
paradís perdut. Potser hem de començar per canviar no el món que ens envolta,
sinó canviar una mica nosaltres.
Un món nou
necessita noves maneres de viure. “Us dono un nou manament: que us estimeu els
uns als altres”. Com?: “Tal com jo us he estimat. I per l’estimació que us
tindreu els altres coneixeran que sou els meus deixebles”. Ara ja entenc moltes
coses! És clar que això ho hem sentit moltes vegades.
Aquell món
nou va créixer lentament, però imparablement. El regne de Déu ja és aquí, en
cada comunitat que acull el missatge alliberador de l’Evangeli. El manament nou
que Jesús ens dóna es va consolidant en la vida de cadascú.
Els
sagraments nascuts a la Pasqua fan créixer l’Església; no només en nombre. L’Església
avui és viva perquè està animada pel mateix esperit del Ressuscitat.
El record de
Maria al Cenacle ens ha d’animar també a viure amb il·lusió, amb ganes, aquest
temps pasqual que estem celebrant. Però no oblidem mai que el nostre testimoni
serà creïble si ens estimem de veritat, els uns als altres amb l’amor que ens
sabem estimats. Potser sí que per fer creïble la nostra fe hem de parlar
menys i estimar més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada