A l’Evangeli, la imatge del Bon Pastor expressa amb fermesa, i amb tendresa, que la mirada de Jesús reconeix cada persona com el què és: fill de Déu!
Mn. A. Roquer.
Lectura dels Fets dels
Apòstols (Ac 13,14.43-52)
En aquells dies, Pau i
Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de
Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es
dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits
seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es
mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la
ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren
aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules
injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb
valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de
Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos
indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho
té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació
fins als límits de la terra”.» Quan sentiren això els qui no eren jueus, se
n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia
destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor
s’escampava per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més
distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau
i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de
protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a
Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit
Sant.
Lectura de l’Apocalipsi de
sant Joan (Ap 7,9.14b-17)
Jo, Joan, vaig veure una
multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota
nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven
drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les
mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran
tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han
quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia
dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva
presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran
exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i
els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes
les llàgrimes dels seus ulls.»
Lectura de l’evangeli segons
sant Joan (Jn 10,27-30)
En aquell temps, digué
Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles
em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà
ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho
podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.
Homilia:
Aquest
diumenge de Pasqua s’anomena també el diumenge del Bon Pastor. A l’evangeli
d’avui, ho acabem de sentir, se’ns presenta cada any la imatge de Jesús com a
bon pastor. És una de les imatges bíbliques més entranyables. Tot i que la
figura del pastor avui ens resulta a tots una mica estranya. Avui, però, aquest
cicle ens parla més de l’ovella que no pas dels pastors. La figura del Bon
Pastor continua viva en la tradició de l’Església. Avui és un bon dia per
recordar i per pregar pels pastors de l’Església: Papa, bisbes, rectors...
La
celebració d’avui és un moment privilegiat per sentir-nos comunitat cristiana.
Tots volem gaudir d’una bones relacions humanes, d’una bona comunicació;
sentir-nos reconeguts pels altres començant per la pròpia família. I aquesta
comunió no és fàcil. De fet, des del començament de l’Església, tal com hem
escoltat en els Fets dels Apòstols, hi ha conflictes. Així veiem com Pau i
Bernabé, que prediquen l’Evangeli a Antioquia, provoquen un enfrontament entre
els membres d’aquella comunitat; alguns dels seus membres se senten malament,
moguts per la gelosia en veure que els altres eren més ben tractats que no pas
ells segons la seva opinió. El papa Francesc parla clarament del vici del
xafardeig. Això es pot donar també avui a les nostres comunitats quan les
opinions dels altres es consideren contràries a les nostres pròpies opinions.
En aquell moment ja apareixia l’instint del grup que es creia superior als altres.
Els jueus, dipositaris de la tradició en front dels no jueus que tenien unes
altres tradicions i uns altres costums. En aquell moment ja apareixia aquell
que es creia superior als altres.
La fe
cristiana té com a fonament l’evangeli de Jesús, que no fa distincions segons
l’expressió de sant Pau: “Entre jueus o grecs, esclaus o lliures, no hi ha
diferència perquè tots som una sola cosa en Crist Senyor”. Pau i Bernabé
repliquen els que consideraven que l’Evangeli no havia de traspassar fronteres
culturals.
A l’Evangeli, la imatge del Bon Pastor
expressa amb fermesa, i amb tendresa, que la mirada de Jesús reconeix cada
persona com el què és: fill de Déu!
Seguim,
doncs, Jesús ressuscitat que ens obre el camí per tal de poder-nos reconèixer
com persones, fills tots d’un mateix
Pare que ens estima a tots per igual; un Pare que ens crida a viure no en
competència amb els altres, sinó amb germanor; amb ganes de servir i construir
el seu Regne, no el nostre!, el seu Regne; un regne d’amor i de justícia, un regne
de pau.
Seguim Jesús
que ens diu “Jo conec les meves ovelles i elles em reconeixen a mi. Jo els dono
la vida eterna i no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans”.
Aquest
evangeli d’avui ens mostra que Jesús se situa molt més enllà de les nostres
divisions, de les nostres rivalitats. “Ningú no podrà arrencar de les meves
mans allò que el Pare m’ha donat”.
Sentim avui
el goig i la responsabilitat de formar part del ramat del Bon Pastor, amb la
confiança que ens dóna saber cap el lloc on ens condueix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada