La Paraula de Déu ens vol ajudar a pensar en el nostre futur, i a saber entendre quin és el temps que vivim, sense por, amb confiança. Jesús ens adverteix que les coses d’aquest món passen, però la realitat de Déu no passa.
Mn. A.
Roquer.
|
Lectura de
la profecia de Daniel (Dn 12,1-3)
|
|
En aquell temps es presentarà Miquel, comandant
dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un
temps de desgràcies com no se n’havien vist des que existeixen les nacions
fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els
qui estaran inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a la pols de
la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya
d’una reprovació eterna. Els justos resplendiran com la llum del firmament,
els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per
sempre més.
|
|
Lectura de
la carta als cristians hebreus (He 10,11-14.18)
|
|
Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen
sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats. Però
Jesucrist, després d’oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats,
s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus
enemics l’escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot
i per sempre els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els
pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.
|
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,24-32)
|
|
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna
no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen
allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els
núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per
reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems
més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó:
quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que
l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell
s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà
aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra
passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora,
ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el
Pare.»
|
Homilia:
Avui és ja
el penúltim diumenge de Durant l’any, aquests diumenge de color verd.
Com cada any llegim un fragment del discurs escatològic de Jesús. Però ara ja
no s’esvera ningú! Enguany és l’evangeli de Marc.
El gènere
apocalíptic ens resulta sorprenent per la seva riquesa d’imatges com acabem de
sentir. Però per altra part ens costa d’entendre perquè la nostra cultura és
diferent. Sembla clar que no vol descriure un cataclisme, sinó que les imatges
del sol, la lluna i els estels volen parlar de l’anunci del gran misteri: Jesús
de Natzaret, que aquest sí que dóna sentit a la nostra vida, al nostre present
i al nostre futur.
“Esperem el
vostre retorn”. Avui també ho direm a la celebració. “Espero la resurrecció
dels morts i la vida de la glòria” direm en el Crec en un Déu. Esperem
que Déu dugui a terme la seva obra, que és la Salvació.
Anant pel carrer o parlant amb la gent podem
trobar persones que creuen que la seva vida acaba aquí, amb la mort. Les
preguntes més profundes de la nostra existència (d’on venim? on anem? què fem
en aquest món?) avui tenen una resposta que ens parla d’un futur, i amb esperança.
“El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran”. Aquestes són
les paraules de Jesús. La Paraula de Déu
ens vol ajudar a pensar en el nostre futur, i a saber entendre quin és el temps
que vivim, sense por, amb confiança. Jesús ens adverteix que les coses d’aquest
món passen, però la realitat de Déu no passa; que les coses d’aquest món
són provisional, tenen un fi. Doncs és envà posar-hi tota la confiança. Això ja
ho sabem però cal que de tant en tant se’ns recordi.
La descripció viva d’un final de tot vol posar
en relleu dos accents. Tot és caduc, nosaltres també! En canvi el Senyor
tornarà. No hi ha res que sigui absolut. Res no pot donar a l’home una vida en
plenitud. Els humans ens aferrem a moltes coses, que poden tenir el seu valor,
certament, però no són absolutes. Aquest és l’accent principal: “El Fill de
l’home vindrà amb gran poder i amb majestat...” perquè Ell és la veritat, Ell
és la vida plena.
Hem d’entendre el triomf de Jesús no pas com
un triomf i un èxit, que Ell sempre va refusar. La victòria final és la
victòria de la veritat, de la seva veritat.
Els homes ens definim per allò que esperem,
que és el que mou la nostra vida. Doncs que esperem, cristians? L’Evangeli és
una crida a la vigilància, no podem viure distrets, entretinguts, només per
passar-ho bé. Així ens ho adverteix el mateix Jesús: “Estigueu atents,
vigileu.” És donar a cada moment la importància que té.
El passat no el podem canviar, però sí que
podem canviar el nostre futur. No començarà demà a ser veritat que la vida, la
vida de veritat, consisteix en estimar i en perdonar.
Feliços aquells que quan arribi el Senyor els
trobi vetllant. “Us asseguro que se cenyirà, el farà seure a taula i Ell mateix
passarà a servir-vos”. I això ens ho diu Jesucrist. Essent així ja podem dir,
doncs, “Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”. Sí! Esperem el vostre retorn,
sense por, certament, però amb sentit de responsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada