L’home troba la vida quan estima. Donar el que sobra és engany. Només donar amb generositat és amor!
Mn. A.
Roquer.
Lectura del
primer llibre dels Reis (1Re 17,10-16)
|
En aquell temps el profeta Elies se n’anà a
Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que
recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau, una mica
d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li
digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del
Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de
farina i una mica d’oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a
fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam.»
Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un
panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill.
Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni
s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al
país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella
com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni
s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies.
|
Lectura de
la carta als cristians hebreus (He 9,24-28)
|
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge
del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha
presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al
santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir
moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de
la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a
oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els
homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment
el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats
de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per
salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44)
|
En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els
deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els
seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els
primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els
béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen
filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»]
Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent
hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que
hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els
digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat
més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho
necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»
|
Homilia:
Ens anem
acostant al final de l’any litúrgic i justament la Paraula de Déu ens fa
endinsar en aquells punts que són cabdals en la nostra vida, en allò que és
veritablement essencial. Dit de manera més col·loquial: allò que va al gra.
Avui allò
que ressalta és la generositat. Déu no es fixa en les aparences. Veu el cor.
Moltes vegades els humans ens quedem meravellats i enlluernats per les
aparences; Déu no! Avui ens adonem que Déu no es conforma amb les aparences,
amb les quantitats, sinó amb la qualitat. Realment, les paraules de Jesús
davant del gest de la viuda són un desafiament per a la nostra vida acomodada.
En certa manera ens incomoden, i si no ens incomoden és que no hem entès res,
les paraules de Jesús. La paraula de Jesús subratlla, doncs, on es troba la
veritable riquesa als ulls de Déu; i ho ha presentat amb dues dones
extraordinàries.
La primera
és aquella que Elies troba a Sarepta, de camí cap a la muntanya de l’Oreb. Una
pobra viuda que recull llenya. El profeta li demana confiança. La seva fe és
premiada amb l’abundància. “No es buidarà el pot de farina ni s’abaixarà l’oli
de la gerra. La segona dona ens la descriu l’Evangeli. L’Evangeli és la vida
vista cap per avall. Aquella dona insignificant als ulls dels rics és mirada
amb afecte per Jesús. Ell sempre ensenya a mirar amb el cor, a mirar amb amor,
a mirar més enllà del que veiem amb els ulls, i a valorar les coses petites.
Així ens convida a tots a mesurar el món no amb criteris de quantitat sinó amb
criteris de qualitat. A mirar amb el cor.
Avui es
parla molt de compartir, de solidaritat, però a l’hora de la veritat,
preguntem-nos... Som generosos? Quan donem, acostumem a donar allò que
necessitem? O allò que ens sobra? I portem a Caritas la roba que hem de
llençar? La que ens fa nosa, la que no sabem on posar?
Jesús, avui,
contraposa egoisme amb generositat. “No us fieu dels mestres de la Llei, els
agrada fer-se veure”. Són els que seran jutjats més rigorosament. Jesús critica
la hipocresia: pretendre d’aconseguir estima mitjançant les aparences. La
hipocresia és la negació de la veritat. I Déu vol la veritat. I justament en
aquest fragment de l’evangeli de Marc Jesús convoca els seus deixebles per fer-los
adonar del valor amagat del gest de la viuda pobra elogiant la seva
generositat. Ben curiós! Aquella dona que tenia tot el dret de demanar és capaç
de donar amb amor el poc que té. Com n’és de gran la generositat! Aquella
petita almoina valia més que els gran donatius. L’Evangeli és el món cap per
avall.
Aquest evangeli d’avui és una felicitació a tantes persones que posen al servei de Déu
i dels germans allò que tenen com a bens materials.
Ell dóna, i
compateix amb nosaltres, el cos i la seva sang que és tota la seva vida; i que
és la nostra vida com a seguidors seus.
L’home troba la vida quan estima. Donar el
que sobra és engany. Només donar amb generositat és amor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada