Lecturtes i homilia del diumenge 4t de Quaresma

Nicodem va venir a trobar Jesús perquè busca una resposta. Nosaltres venim aquí cada diumenge perquè necessitem respostes. I la resposta és una mort en creu? No, la resposta és la matinada de Pasqua.

Mn. A. Roquer

Lectura del segon llibre de les Cròniques (2Cr 36,14-16.19-23)

En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s’havien escapat de morir per l’espasa, i se’ls quedà per esclaus d’ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys. Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m’ha donat tots els reialmes de la terra i m’ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 2,4-10)

Germans, Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

Evangeli segons sant Joan (Jn 3,14-21)

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».

Homilia:

Diuen els entesos en Litúrgia que la Quaresma d’enguany, aquest cicle B, és la Quaresma de la creu. Això queda ben clar justament a l’evangeli que ara acabem d’escoltar: “El Fill de l’home serà enlairat”. Jesús serà enlairat a la creu, com diu Nicodem, “perquè els que creuen en Ell tinguin vida eterna”. Nosaltres! Déu sacrificarà el fill per a la salvació de tot el món. Déu no ha enviat el seu fill per condemnar el món, sinó per salvar el món.

La creu és el símbol de tots els dolors i patiments de la humanitat. Però des de la creu de Jesús els fracassos poden ser victòries, les foscors poden ser llum, els hiverns poden ser primaveres.

Al llarg de tota la història humana hi ha sempre una lluita entre la llum i la foscor, la vida o la mort. Aquesta lluita té lloc a l’interior de cada persona; per això, necessitem més que mai la llum de la creu, on el Crist dóna la vida per amor. I és aquest amor el que fa lluminosa la seva creu.

La vida és plena de contrastos, prou que ho sabem. Amb diners es pot comprar un pis molt confortable, ben cert, però no es pot comprar un benestar familiar; es pot comprar un llit ben còmode i flonjo però no es pot comprar un son tranquil; es poden comprar influències però amics no; es pot comprar plaer però no felicitat.

Nicodem va a trobar de nit a Jesús per intentar trobar una resposta a les preguntes fonamentals de la vida. I Jesús li parla d’una mort en creu. O sigui, li parla de la prova més gran d’amor: donar la vida. I la vida, quan es dóna per amor, no es perd, es guanya. Preguntem-nos què és guanyar, què és perdre. L’amor de Déu, com tot amor quan es té de veritat, no obliga però sí que demana. És allò d‘amor amb amor es paga.

Jesús no ha vingut al món per condemnar el món sinó per salvar-lo. I només es pot salvar estimant. I en aquesta donació hi trobem la veritable llibertat.

És el que diu no a Déu el que es condemna ell mateix. Que sigui veritat allò que demanem en l’oració d’avui: “Feu que el poble cristià s’afanyi amb una fe ben animosa a celebrar la festa de Pasqua que s’acosta”.

La lluita entre la llum i la foscor, entre la vida i la mort, té lloc a l’interior de la vida de cada persona. Per això necessitem, més que mai, la llum de la seva creu on el Crist dóna, generosament, la seva vida.

Potser avui podem dir: Gràcies, Nicodem, per la teva poca fe, per la teva foscor, pels teus dubtes; tu ens has obert la porta i ha entrat la llum de Déu a la nostra vida. Per al cristià que sap estimar, el fracàs pot ser una victòria. Perquè l’amor sempre acaba guanyant.

Nicodem va venir a trobar Jesús perquè busca una resposta. Nosaltres venim aquí cada diumenge perquè necessitem respostes. I la resposta és una mort en creu? No, la resposta és la matinada de Pasqua. Perquè no hi ha Pasqua sense un Divendres Sant.

La nostra fe el Divendres Sant no mort, ressuscita. Sant Pau ens ho ha dit ben clar: “Nosaltres no som seguidors de Jesús perquè ha mort, sinó perquè ha ressuscitat”.