L’experiència de la fe en la resurrecció de Jesús ens mou a viure d’una altra manera totes les realitats de la vida, per tant també la mort!
Mn. A.
Roquer
| ||||
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,1-6)
|
||||
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles:
«Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A
casa el meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, ¿us podria dir que
vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us
prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja
sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.»
Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi.» |
Homilia:
En un dia
com avui ens podem preguntar Què puc fer jo pels meus difunts? Ens motiva la festa, el
record i fem allò que nosaltres creiem que és un senyal evident de l’amor que
els tenim. Netejar les tombes, portar flors, visitar els cementiris... El culte
als difunts és comú a totes les cultures, i de molt antic. I continuo preguntat
Què puc fer pels meus difunts? Jesús ens diria, com va fer a la multitud
després de la multiplicació dels pans: “Allò que Déu vol que feu és que cregueu
en aquell que Ell ha enviat”. L’obra principal, per tant, és la fe.
La festa
d’avui té certament uns destinataris preferents, els nostres difunts, tot i que
també s’adreça a nosaltres, els que encara quedem aquí en aquest món. Avui és
una bona ocasió per refermar la nostra fe en Jesús ressuscitat. Com feia Job:
“Sé que el meu redemptor viu”. Com diem cada diumenge en Crec-en-un-Déu (“crec
en la resurrecció dels morts”). Les pràctiques de pietat en record dels nostres
difunts són recomanables, certament; però la fe en Jesucrist ressuscitat és
necessària. Ell és el camí, la veritat i la vida; potser l’únic camí, l’única
veritat, la vida veritable. Com ens recorda el prefaci de Difunts: “Crist ens
obre l’esperança d’una resurrecció gloriosa. La certesa que hem de morir ens
dóna l’esperança d’una resurrecció. La mort no destrueix la vida dels que
creuen en Vós, la transforma. Tant si morim com si vivim som del Senyor”.
La mort és
una realitat que ens toca mol de prop. Tots tenim per qui pregar. Tots tenim
qui prega per nosaltres. Sant Pau ens recorda allò que mai no hauríem de perdre
de vista: sempre som del Senyor, en la vida i en la mort. I des de la fe mirem de
manera diferent la vida i la mort; no només podem mirar diferent, ho podem
viure diferent, perquè per Jesús és diferent la vida i també la mort.
La fe en
Jesús fa néixer en nosaltres una nova esperança. Només qui creu pot esperar...
i perquè creu fins més enllà de tota mort. És la convicció de la nostra fe.
Fem totes les
coses sentint-nos sempre en la vida i en la mort pertanyents al Senyor de la
vida. Només aquest amor de Déu va més enllà del temps i de l’espai. I aquesta
evidència es fon deliberadament i no pot ser mai una excusa. Jesús ens ensenya
com i cap a on hem d’enfocar la nostra vida, cap on Ell l’enfocà. I així ha esdevingut
Senyor de la vida i de la mort; i no perdem de vista que ho fou morint en una
creu.
L’experiència de la fe en la resurrecció de
Jesús ens mou a viure d’una altra manera totes les realitats de la vida, per
tant també la mort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada