Lectures i homilia de la festivitat de la Dedicació de St. Joan del Laterà

Amb Jesús s’inaugura un temps nou. Sobretot en allò que fa referència a la relació dels homes amb Déu.

Sant Pau ho deia ben clar a la Carta als Cristians de Corint: “No sabeu que sou temple de Déu i que l’esperit de Déu viu en vosaltres?”

Mn. A. Roquer

Lectura del profeta Ezequiel (Ez 47,1-2.8-9.12)

En aquells dies, l’àngel em va fer tornar a l’entrada del santuari, i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a orient naixia, al costat dret, una font d’aigua, i s’escolava cap a l’orient, passant a l’esquerra de l’altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va conduir per fora fins a l’exterior de la porta que mira a l’orient, i vaig veure que l’aigua rajava del costat dret. Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a l’Arabà i desemboca a la mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viurà tota mena d’animals que neden dintre l’aigua, i el peix serà molt abundant, perquè on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran fruits primerencs, perquè l’aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 3,9b-11.16-17)

Germans, vosaltres sou un edifici construït per Déu. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i d’altres continuen construint. Que cadascú miri bé com construeix. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist. ¿No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 2,13-22)

Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, a fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí, no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això? Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Homilia:

Avui, de 9 de novembre, celebrem, en diumenge, la festa de la dedicació de la basílica de sant Joan del Laterà, la catedral de Roma; per tant la seu episcopal del bisbe de Roma, el Papa.

El diumenge no és només el dia de la festa setmanal. És també el dia en que les comunitats cristianes es reuneixen per celebrar el que en diem el dia del Senyor, el diumenge; i el temple és el lloc on ens reunim. El temple som, per tant, nosaltres, els reunits, no el lloc. Si cal, com ho fem el 25 de setembre, celebrem l’eucaristia a la plaça, a l’aire lliure i continuem sent el temple del Senyor.

Per tant, tota construcció, des d’una petita ermita a una gran catedral, ha d’estar al servei de la comunitat que s’hi reuneix. Un dels aspectes més importants del cristià és que la vivència de la seva fe no és cosa personal, individual, privada... És cosa de comunitat, celebrant-la amb tots aquells que compartim una mateixa fe. Quan sant Pau parla de l’Església, diu “l’Església que és a Corint... l’Església que és a Roma”; i es refereix justament a la comunitat cristiana d’aquestes ciutats; no als temples... que no n’hi havia.

Si hi ha temples que anomenem esglésies, és perquè hi ha persones que es reuneixen per pregar, per escoltar la Paraula de Déu, per alimentar-se de l’Eucaristia. Ells són l’Església, vosaltres sou l’Església. Un dels aspectes més importants del cristià és que la vivència de la seva fe en Crist ressuscitat ha de ser celebrada amb tots aquells que comparteixen la mateixa fe.

Durant els tres primers segles el cristianisme no tenia pas temples, ni lloc on reunir-se. Ni el diumenge era el dia festiu, però ja era el dia del Senyor. Com dilluns vol dir dia de la lluna, dimarts dia de mart, diumenge vol dir dia del Senyor.

Amb Jesús s’inaugura un temps nou. Sobretot en allò que fa referència a la relació dels homes amb Déu. Sant Pau ho deia ben clar a la Carta als Cristians de Corint: “No sabeu que sou temple de Déu i que l’esperit de Déu viu en vosaltres?”. Si el temple és el lloc on Déu resideix, certament, la persona de Jesús és el veritable temple on Déu resideix, on podem trobar a Déu.

L’evangeli s’afanya a dir: “Quan Jesús ressuscità d’entre el morts els deixebles van entendre allò que els havia dit del temple del seu cos”. Ho hem sentit a l’evangeli. Per tant, el temple, el lloc, on es troba Déu és la persona de Jesús. Ell es referia al temple seu cos, allò de “Destruïu aquest temple i jo el reconstruiré en tres dies” fent referència clara a la seva resurrecció al tercer dia.

Això és un canvi de perspectiva, potser. És passar de la materialitat d’un edifici construït amb pedres a l’assemblea de persones. De la profanació d’un edifici o de profanació d’una persona. Els cristians, després de la destrucció del Temple de Jerusalem l’any 70 amb l’emperador Titus, van entendre allò que Jesús havia dit (“El temple sou vosaltres”). Per això l’arquitectura, l’ornamentació de l’edifici on ens reunim cada diumenge ens ha de portar a una trobada amb Jesús i amb els germans. Si hem de tenir cura de l’ornamentació, la neteja, la il·luminació del lloc on ens reunim... que l’hem de tenir, més n’hem de tenir de cura de la celebració que hi fem. Que no sigui més important el plat que la vianda que hi posem. El lloc és important, ben cert, però nosaltres en som més. Altrament fora més important la salsa que els cargols.