Lectures i homilía de la missa de l’aparició. Festivitat de sant Jaume.

 Si volem ser servidors fidels a Jesús, com l’apòstol Jaume, hi tenim un bon exemple, un bon testimoni.
Si proclamem que la nostra fe és la fe dels apòstols que ho sigui també el nostre seguiment.

Mn. A. Roquer. 

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,33.5,12.27-33.12,1b.2)

En aquells dies, el testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar molts miracles i prodigis entre el poble. Els guardes s’emportaren els Apòstols i els presentaren al sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.» Pere i els Apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.» Ells, en sentir això, s’exasperaven i volien condemnar-los a mort.
Més tard el rei Herodes féu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 20,20-28)

En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, anà a trobar Jesús amb els seus fills i es prosternà per demanar-li un favor. Jesús li digué: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre Regne aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.» Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo he de beure?» Ells li diuen: «Sí que podem.» Els diu Jesús: «És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui el meu Pare ho ha reservat.»
Quan els altres deu sentiren tot això s’indignaren contra els dos germans, però Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»

Homilia:

Al proclamar la nostra fe al dir el “Crec en un Déu” diem que creiem en “l’Església catòlica, apostòlica...”. Per això la fe dels apòstols és la nostra fe.

Avui al celebrar sant Jaume arribem a l’arrel de la nostra fe. La festa de l’apòstol sant Jaume ens porta cada any el testimoni d’un deixeble privilegiat de Jesús. Jaume fou un dels tres deixebles que acompanyaren Jesús en els moments importants de la seva vida: la resurrecció de la filla de Jaire, la transfiguració al Tabor i la pregària a l’hort de Getsemaní. I fou el primer, Jaume, en donar la seva vida per Jesús; ho hem escoltat a la primera lectura. Amb tot, l’Evangeli no amaga alguns dels trets, diríem pocs gloriosos, de l’apòstol sant Jaume. Tant ell com el seu germà Joan eren de caràcter fort, Jesús els posà per sobrenom guanarqués que vol dir fill del tro; i també se’ns presenten ambiciosos de poder. Ho hem escoltat a l ‘evangeli.

Nosaltres ens hi podem veure reflectits amb l’apòstol Jaume de diferents maneres. A vegades també nosaltres unim una certa ambició amb el pretext que tenim una gran fe. L’evangeli ens recorda aquella petició de la mare demanant pels seus fills. Poc podia pensar que el lloc que demanava fora el lloc de servir, no el lloc de domini.

Les fites del camí de sant Jaume són:

Primera, respondre amb generositat a la crida de Déu, com els apòstols.

Segona, una decisió ferma en aquell seguiment a Jesucrist.

Tercera, que el camí de la glòria passa pel camí de la creu (“Podeu veure el calze que jo he de veure?”)

I quarta, compartir amb Jesús penes i glòries (Tabor i Getsemaní).

Aquestes decisions tenen poc a veure, certament, amb les manifestacions folklòriques i patriòtiques que moltes vegades han envoltat la figura,  fins avui, de l’apòstol Jaume. Si volem ser servidors fidels a Jesús, com l’apòstol Jaume, hi tenim un bon exemple, un bon testimoni. Si proclamem que la nostra fe és la fe dels apòstols que ho sigui també el nostre seguiment. Si som seguidors a les verdes també ho serem a les madures. Si no, no val!