Tota trobada amb Jesús és sempre una Bona Nova,
un Evangeli!
Mn. A. Roquer.
|
Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)
|
|
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a
Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que
el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de
la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et
doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo
el beneiré.»
|
|
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de
Galàcia (Ga 4,4-7)
|
|
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu
envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els
qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la
prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat
crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó
fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
|
|
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)
|
|
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i
trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els
propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui
ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests
records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare. |
Homilia:
En ple ambient nadalenc, avui és la vuitada en
la qual celebrem la solemnitat de Maria, Mare de Déu. I ho fem aquí, nosaltres,
al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.
L’Evangeli ens ha dit que després que els
pastors anessin a Betlem “van contar el que havien vist, i tot tal com ho
havien trobat”. Això vol dir evangeli; i la paraula evangeli vol
dir Bona Nova. La primera Bona Nova és la que reben els pastors. Tota trobada amb Jesús és sempre una Bona
Nova, un Evangeli!
Però avui convé fer alçaprem en aquestes
paraules: “Maria conservava tots aquests records en el seu cor”. L’actitud de
Maria ens fa pensar en la necessitat que tenim tots d’interioritzar aquestes
celebracions nadalenques.
Avui, dels records que tenim en el nostre cor,
podríem també escriure la història de la nostra pròpia salvació tot descobrim
allò que el Senyor ens ha fet saber. En primer lloc, el do de ser fills de Déu,
que vol dir deixar-nos guiar pel seu esperit, perquè Déu és el nostre pare.
“Abbà, Pare!” ha dit l’apòstol Pau.
Entre les relacions de tots els que van a
Betlem, l’evangelista ens remarca sobretot la de la Mare de Déu. “Maria
conservava aquests records en el seu cor”. No podia ser d’altra manera. Però
què vol dir que conservava aquest records? Tots el personatges que intervenen a
Betlem desapareixen; sols Maria fa de pont entre Nadal i el misteri de la mort
i resurrecció del seu fill, Jesús. Ella porta en el seu cor el record del
naixement i tota la vida del seu fill; i els llegeix tots des de la fe. Una fe
que a vegades serà heroica; que sempre serà el goig, el dolor... però sempre
amb una confiança amorosa; és la mare.
Els pastors no fan gaires preguntes; hi ha
coses que no tenen resposta. Maria tampoc fa grans preguntes. La fe no cal que
faci grans preguntes. Es confia o no es confia; es creu o no es creu. “Allò que
el Senyor t’ha fet saber es complirà”. I no hi ha volta de full. En els casos
que coneixem, allò que el Senyor va dir s’ha acomplert.
Avui comencem també un any nou. I és ben segur
que això és el que marca el dia d’avui, la vuitada de Nadal. També per començar
l’any amb bon peu celebrem el dia de la pau. “Pau a la terra” és el missatge
dels àngels a Betlem. Una pau que hem de portar primer en el cor; ens ho ha dit
l’Apòstol. També a la primera lectura se’ns ha parlat com un do de Déu: “Que el
Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la
seva mirada i et doni la seva pau”. La vinguda de Déu al nostre món és
garantia, doncs, de pau.
I avui comencem un any nou, un any més a la
nostra vida. Aquesta nit tothom es felicitava desitjant un bon any (Feliç
any nou!). Què vol dir feliç any nou? En bona part que sigui un bon any
depèn de nosaltres, si som o no som nosaltres portadors de la pau que volem; a
casa, a la feina i en les relacions personals amb la família i els coneguts.
Com que ja ens coneixem i sabem tots de quin peu calcem, sabem que la pau ens
pot durar de Nadal a Sant Esteve.
Quan l’home deixa de banda... s’oblida massa
sovint del misteri de Nadal cau en un simple i caduc desig de pau. En un desig
i prou. I la pau no n’hi ha prou que sigui només unes ganes. Podem caure en el
racionalisme dels científics, i llavors qui ocupa, si és així, el lloc de Déu?
Qui ocupa el lloc de la pau? La por?
Si algú vol ocupar el lloc de Déu, si algú vol
ser portador de la pau que comenci per creure en un Déu que neix pobre en un
estable entre un bou i una mula. Vés per on, aquest és el senyal d’un Déu que
justament per això es fa creïble.
Desestimeu, creieu-me, els déus bonics, els
déus que ens agraden. A vegades poden ser déus de plàstic, bonics i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada