Lectures i homilia de la missa de l’aparició. “La Conversió de sant Pau”

“Aixeca’t, posa’t en camí, deixa’t il·luminar”.

I a això és el que els cristians hem d’estar habituats a fer: aixecar-nos, posar-nos en camí i deixar-nos il·luminar.

Mn. C. Saiz

Lectura dels fets dels Apòstols (Ac 22,3-16)

En aquells dies Pau digué al poble: «Jo sóc un jueu, nascut a Tars de Cilícia, educat en aquesta ciutat, format als peus de Gamaliel en l’observança exacta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n’esteu avui tots vosaltres. »Jo vaig perseguir a mort aquest grup: agafava homes i dones i els posava a la presó. El gran sacerdot i tot el sanedrí en són testimonis. D’ells vaig rebre cartes adreçades als germans jueus de Damasc, i me n’hi anava amb la intenció d’endur-me’n presos els qui trobés allà, perquè fossin castigats a Jerusalem. »Pel camí, quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, esclatà al voltant meu una gran llum que venia del cel, vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” Jo vaig respondre: “Qui sou, Senyor?” Ell em digué: “Jo sóc Jesús, el Natzarè, que tu persegueixes.” Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van entendre què em deia la veu que em parlava. Jo li vaig dir: “Què haig de fer, Senyor?” El Senyor em respongué: “Aixeca’t, vés a Damasc, i allà et diran tot el que tinc ordenat que facis.” »Jo, encegat per aquella llum, no veia res, però els qui m’acompanyaven em donaren la mà i em conduïren a Damasc. Un tal Ananies, home piadós segons la Llei, molt considerat de tots els jueus que residien a Damasc, em vingué a trobar i em digué: “Saule, germà meu, recobra la vista.” I a l’instant el vaig veure. Llavors em digué: “El Déu dels nostres pares et tenia destinat a fer-te conèixer el seu voler, a veure el Just i a sentir les paraules dels seus llavis, perquè davant de tots els homes, tu li has de ser testimoni de tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Invoca el seu nom i bateja’t, i quedaràs net dels teus pecats”.»

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-18)

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué:«Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la bona nova de l’evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.»

Homilia:

Bé, germanes i germans, en aquesta festa que celebra l’Església de la Conversió de sant Pau fixem-nos en 2 o 3 detalls de la proclamació de la Paraula d’avui, d’aquest 25 de gener.

“Pau mogut pel zel”. El zel a vegades pot ser perillós. I ho feia amb bona intenció, perquè creia que hi havia un grup que havia començat... que anava... diríem d’una manera, sinó oposada, diferent del que fins ara ell, com a bon jueu, bon samarità, havia cregut; i defensava el que creia que havia de defensar, “mogut pel seu zel”. Els extrems, i això també ho estem veient en els nostres temps, no han canviat, porten a fer coses en nom de Déu que van en contra del voler de Déu.

Veu una llum, escolta unes paraules i rep una missió. És aquesta, germanes i germans, la vida de tot creient: deixar-se il·luminar per la Paraula de Déu. Ella ha de ser la norma. La primera paraula, l’Antic Testament, que ens porta a la descoberta del qui és la llum que ve a il·luminar tot home que ve a aquest món, Jesucrist, el Senyor.

“Escolta una veu: Saule, Saule! Per què em persegueixes?... Vés, aixeca’t”. I on va? Acompanyat dels altres, a aquell que l’ha d’introduir dintre de la comunitat. I allà es deix il·luminar per la paraula d’Ananies, es deix il·luminar; i allí descobreix a aquell que serà el motor de la seva vida. Aquell que posarà en mans de moltes comunitats el missatge de la Paraula de Déu, a l’estil del Senyor Jesús.

“Aixeca’t, posa’t en camí, deixa’t il·luminar”. I a això és el que els cristians hem d’estar habituats a fer: aixecar-nos, posar-nos en camí i deixar-nos il·luminar. Però no sols, sinó acompanyats de la comunitat. Allà el van presentar a la comunitat de Damasc. I quan ja el responsable de la comunitat ha vist l’evolució de Pau, que és l’evolució que l’ha portat a descobrir Jesucrist: Què esperes ara? Fes-te batejar. Introdueix-te com a signe d’aquesta pertinença a la comunitat. Pel sagrament del Baptisme quedes net dels teus pecats.

I llavors acabem amb les paraules de l’Evangeli: “Com el Pare m’ha enviat, així us envio jo a vosaltres”. Però tots els enviats saben que porten aquell gran tresor de la Paraula del Senyor Jesús i el missatge profund de Jesús per portar-lo a tots aquells que vulguin escoltar. Que és l’estil de Jesús: “Qui vulgui!”.

Hem volgut seguir-lo, en donem gràcies al Senyor, i contínuament ens alimentem de la paraula del Senyor i del signe pa i vi, cos i sang, que ens uneix a tots en la mateixa comú unió.

Donem-ne gràcies. Amen.