Aquella estranya felicitat que Jesús promet és una altra manera de ser feliços. I no és una utopia, és possible.
Mn. A. Roquer
Lectura
de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)
|
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent
i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels
que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a
la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els
servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat
marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel.
Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.» |
Lectura
de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)
|
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el
Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens
reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu,
però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà,
serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta
esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.
|
Lectura
de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)
|
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a
la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a
parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.» |
Homilia:
Avui, com
tots sabeu, celebrem sant Halloween. Ai! No, perdó; celebren santa
Castanyada. Ai! No, tampoc. És que no celebrem n’hi un sant avui, els celebrem
tots! Els celebrem tots amb l’ambició humana, sempre, d’obtenir la felicitat.
Aquest és l’objectiu de tota persona humana.
Però els
sants no han tingut, justament, una vida fàcil. No han estat, humanament
parlant, feliços. La lectura del llibre de l’Apocalipsi ens ho ha dit ben clar:
“Aquests són els qui vénen de la gran tribulació”. Però malgrat això, s’han
esforçat a dur a terme el projecte de Jesús, manifestat clarament en les
Benaurances que acabem d’escoltar. Han superat els entrebancs i ara porten a la
ma la palma dels vencedors.
Avui és la
festa d’aquella multitud que “ningú (com diu l’Apocalipsi) no hauria pogut ni
comptar”; “l’aplec festiu dels germans nostres” com direm en el prefaci. És la
joia de la Jerusalem celestial i és, a l’hora, la nostra esperança. Celebrem la
seva glòria i celebrem, també, que nosaltres esperem arribar a on ells són. “On
ells han arribat tenim l’esperança també nosaltres d’arribar-hi”, direm a la
pregària; manifestat clarament en Jesús, mort i ressuscitat.
Jesús no ho
va dir mai que lligaríem els gossos amb llonganisses; i tampoc va dir
allò de las mañanas mejores... que no són al cel.
Aquell que
creu i practica les benaurances pot ser tingut avui per un fracassat,
humanament parlant; però demà no! Practicar les benaurances és, doncs, invertir
pesant en demà! I per això és benaurat demà; avui, no! Els sants són persones
amb esperança.
Molts
comentaristes de l’evangeli de les Benaurances diuen que són la carta magna del
pensament de Jesús. Aquella estranya felicitat que Jesús promet a
aquells que avui es troben en situació que el món considera difícil o absurda,
aquella estranya felicitat que supera totes les limitacions humanes... és
una altra manera de ser feliços. I no és una utopia, és possible. Bé, és
possible si volem. El món infeliç el fabriquem en part nosaltres. La benaurança
de que parla Jesús és la invasió en el nostre món de la follia de Déu.
L’home feliç
pot ser l’home sense camisa. I en tenim un exemple ben clar; i no en el conte
de L’home sense camisa, sinó en sant Francesc d’Assis: l’home més feliç
i pobre del món; buit de tot i ple de Déu.
Les
Benaurances de Jesús són la follia del nostre Déu en front de la follia d’un
món que tot ho té mesurat, tot ho té calculat, a tot hi posa preu. Fins i tot
la felicitat es compra amb diners. Al menys algú s’ho creu.
La
Benaurança de Jesús és tirar-se amb paracaigudes, segurs que el paracaigudes
s’obrirà, perquè Déu ens estima i Déu no falla. Aquesta filosofia de la vida
només l’entenen els de cor senzill, els pobres d’esperit, els misericordiosos,
els nets de cor; perquè la seva seguretat es recolza en Déu, no en nosaltres, no
en les perspectives humanes.
Ells ho han cregut,
ells ho han fet i ells són els sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada