El que ens cal és saber si nosaltres estem disposats a escoltar i a fer cas de la paraula de Moisés i dels profetes.
Mn. A. Roquer.
Lectura de
la profecia d’Amós (Am 6,1a.4-7)
|
Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels
qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria!
S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells
més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de
l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans copes, i
s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de
les tribus de Josep. Per això ara seran els primers en les files dels
deportats; així s’acabarà l’orgia dels vividors.»
|
Lectura de
la primera carta de sant Pau a Timoteu (1Tm 6,11-16)
|
Home de Déu, busca de practicar sempre la
justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el
noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna. És per a obtenir-la que vas
ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis.
Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà
testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible
i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre
Senyor.
Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Reis dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que té com a pròpia la immortalitat i habita en una llum inaccessible: Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 16,19-31)
|
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi
havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia
celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat
vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb
les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a
llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda
d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
»Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.” »El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.” Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.” El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.” Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.» |
Homilia:
Diumenge
passat acabàvem la lectura de l’Evangeli amb aquestes paraules: “No podeu ser
servidors de Déu i de les riqueses”; i l’evangelista s’afanya a concretar: “els
fariseus, que eren amics dels diners, ens sentir això, es reien de Jesús”.
Nosaltres no ens riem de Jesús, però en el fons potser sí que pensem: Jesús
exagerava o que potser Jesús era molt ingenu.
La paràbola
d’avui és un retrat irònic del ric inútil i del pobre acollit al sí d’Abraham.
El contrast és de colors ben vius: vestits de porpra, banquets... per un cantó;
i per l’altre, nafres i pobresa.
I el
missatge no és tant que alguns, els pobres, viuen en una vall de llàgrimes,
i els altres, els rics, en una terra de xauxa. Els primers s’han de
resignar dient paciència, la mort ens igualarà a tots. Però la paràbola diu
que no és així, que més enllà de la mort tampoc hi ha igualtat, però a
l’inrevés. El pobre morí i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric
també morí i el van sepultar. Difícilment es pot concretar més en menys
paraules.
La paràbola
de l’home ric i el pobre Llàtzer és una invitació a tocar de peus a terra, a no
esperar demà per ser bons. “Si no fan cas de Moisés i dels profetes, ni que
ressuscités algú d’entre els morts, no es deixarien convèncer”. Doncs aquest
“algú” que torna d’entre els morts és Jesús per a nosaltres. I no sé si encara
ens hem deixat convèncer!
Doncs aquest
“algú” és el que ens convoca aquí cada diumenge. El que ens cal és saber si
nosaltres estem disposats a escoltar i a fer cas de la paraula de Moisés i dels
profetes.
La paràbola
deriva cap el tema de la conversió, fruit justament d’escoltar i fer cas de la
Paraula de Déu. La primera part de la paràbola és sobre la caducitat del temps.
I el ric no és condemnat pel fet de ser ric, no!, sinó pel fet de no compartir
amb els pobres la seva riquesa. I si no vol ser solidari, un cop mort, el seu
lloc no és el lloc dels que són solidaris: “la falda d’Abraham”. Si
l’insolidari ha de conviure en el sí d’Abraham i ser solidari, li serà com una
condemna! Ha desaprofitat l’ocasió: “Ja tenen Moisés i els profetes; que els
escoltin”. El camí de la conversió passa per escoltar la Paraula de Déu, no
esperem creure per veure miracles. Els homes, però, no en tenen prou; reclamen
miracles, fets extraordinaris.
El que
condemna és el pecat d’omissió del ric davant del pobre Llàtzer. Un pobre que ell
tenia cada dia al seu portal i només els gossos li llepaven les ferides, però no
tenia ni les engrunes que queien de la taula del ric.
El profeta
Amós, a la primera lectura, ja ho denunciava aquesta actitud apàtica: “S’estiren
en llits de marfil... mengen els anyells més tendres...” però no els fa ni fred
ni calor la pena dels pobres. La pobresa no existeix, existeixen els pobres,
amb noms i cognoms; en aquest cas Llàtzer.
La paràbola
Jesús la diu a uns que estaven molt segurs d’ells mateixos. Hi ha seguretats
ben insegures. El diner no ho assegura tot. Si algú és sensible a les
necessitats dels altres, no serà mai aquell que té de tot, sinó aquell que li
falta alguna cosa i per solidaritat s’adherirà a l’altre. Sembla contradictori
però no ho és.
Aquesta
setmana recordarem sant Francesc d’Assis, un sant que pot ajudar a entendre
l’evangeli d’avui. Un sant que, justament en la pobresa, va trobar la perfecta
alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada