Si ho entenem bé, Corpus és el dia de la solidaritat
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre del Gènesi (Gn 14,18-20)
|
En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà
pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes
paraules: «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi
Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus
adversaris.» I Abram li donà el delme de tot el botí.
|
Lectura de
la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 11,23-26)
|
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que
us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia
de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué:
«Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu
memorial.» Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze
és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu,
feu-ho per celebrar el meu memorial.» Així, doncs, cada vegada que mengeu
aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,11b-17)
|
Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i
curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els
dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als
pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un
lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells
respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres
mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns
cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de
cinquanta.» Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc
pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els
donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com
volgué i recolliren dotze coves de les sobres.
|
Homilia:
Per Corpus
ens aferrem a les paraules de sant Pau que hem sentit a la segona lectura, a la
seva carta als cristians de la ciutat grega de Corint: “La tradició (diu) que
jo he rebut i us he transmès a vosaltres ve del Senyor”. No m’ho he inventat
jo podria dir. I la multiplicació dels pans que hem sentit a l’evangeli fa
una clara referència a aquell Darrer Sopar. Repetit els mateixos verbs, les
mateixes paraules, en un lloc i en l’altre, quan diu “prengué els pans, alçant
els ulls al cel, els beneí i els donava”. És l’acte de la germanor. Si ho
entenem bé, Corpus és el dia de la solidaritat.
Per això que
també nosaltres aquí avui... destinem la col·lecta que es farà a benefici de
Caritas. Un dia ben adient. En un món amb tantes diferències entre països rics
i països pobres, escoltem allò què diu Jesús als apòstols: “Doneu-los menjar
vosaltres mateixos”. I nosaltres, fent cas d’això, farem un esforç! Cada
Eucaristia és sempre un compartir el pa que tenim. Per tant és un compartir! No
hi pot haver comunió amb el cos físic de Jesús, si no hi ha també comunió amb
el seu cos místic, que són els germans.
A la
institució de l’Eucaristia, durant el Darrer Sopar, hi ha una intenció clara i
ferma: els seus seguidors no quedaran orfes!. La mort no trencarà la relació
íntima amb els seus. “Jo estaré amb vosaltres cada dia”.
El centre de
tota comunitat cristiana que celebra l’escena del Senyor hi ha el Crist viu i
operant sempre. El seu cos lliurat, la seva sang vessada. No hi ha res més
central i més decisiu per a nosaltres que celebrar l’escena del Senyor: la
missa!
L’Església
fa l’Eucaristia, i l’Eucaristia fa l’Església. No som un grup de persones que
compartim una mateixa idea, una mateixa opinió, uns mateixos gustos... o que
compartim, simplement, una simpatia. Som molt diferents però som aquí per una
mateixa cosa. Som una comunitat que viu en comunió perquè s’alimenta d’un
mateix pa, comparteix una mateixa esperança i viu d’un mateix amor, pensant en
allò de “No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida per aquells que
s’estima”, com diu Jesús.
No podem
viure la missa de cada diumenge si no és com una experiència que enforteixi i
renovi la nostra fe i la nostra germanor. No n’hi ha prou en cantar això o allò
a la missa, ni en fer la senyal de la creu, fins m’atreviria ni en escoltar la
Paraula de Déu; ni tampoc en donar-nos la pau... que, a vegades, es converteix
en una tria selectiva. Menjar el cos de Crist compromet tota la nostra vida. I
així podem entendre l’estranyesa dels pagans quan deien “Mireu com s’estimen
els cristians”. I ho sabien perquè veien com s’estimaven, “com ningú ho havia
fet”.
Quan l’Eucaristia
no es viu així s’entén haver de convertir la missa en acte divertit,
entretingut, que ningú s’avorreixi. La diversió, el no avorriment, s’ha
convertit per a alguns en la celebració de l’Eucaristia, quan l’Eucaristia és
la renovació de la passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist, vés per on! Que no
ho sabeu que és l’entrega amb amor fins a la creu el que celebrem? Per què ha
de ser divertit això? El pa partit i repartit és el cos del Senyor entregat per
nosaltres! Si es perd de vista tot això Corpus esdevé, això sí, el dia del
gegants, el dia de la coca amb cireres, el dia de l’ou com balla... i para de
comptar. Tot això és bo, molt bo! si no hi falta allò altre. S’ha acabat allò
de les misses divertides, i comença la missa viscuda. Si no m’agrada una
simfonia de Beethoven en un concert, i la trobo avorrida... certament no és
culpa de Beethoven, és culpa del meu analfabetisme musical. Tot requereix un
ensenyament.
Avui
nosaltres som aquí per celebrar aquesta Eucaristia de Corpus. Quan hem
experimentat l’amor de Déu som capaços també d’entendre que hem estimar. Si
perdem de vista que l’Eucaristia és deixar que Déu actuï en la nostra vida,
llavors sí que és un acte incomprensible. L’Eucaristia és fer un tast d’aquell
Regne de Déu que esperem. Si és així ara ja entenem allò que se’ns diu abans de
combregar: “Feliços els convidats a aquesta taula”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada