Homilia del diumenge V de Quaresma

Que el perdó de Jesucrist ens ensenyi a perdonar! Que l’amor de Jesucrist ens ensenyi a estimar!

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 43,16-21)

El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui féu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,8-14)

Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dóna als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts. No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 8,1-11)

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?» Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.» Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?» Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.»

Homilia:

Avui acabem de llegir un d’aquells fragments de l’Evangeli que no necessiten masa explicacions, per sort o per desgràcia!. S’explica per si sol i, a més, no hem de descartar que segons quina explicació pot enterbolir el mateix relat evangèlic. Som així!

El tema central és el perdó. Cabdal en tot l’Evangeli. Necessari com el pa que mengem, sobretot durant el temps de Quaresma. Diumenge passat el perdó estava en forma de paràbola, el fill pròdig; avui en un fet real, l’adúltera; i això, per ser un fet real, porta més cua que la paràbola. Isaïes ens ha parlat de renovació, de mirar endavant amb optimisme. Això també ens ho ha dit el papa Francesc.

Els acusadors de la dona ens fan adonar del perill de les veritats a mitges, o de les mentides disfressades de veritat segons la nostra conveniència, fins i tot fent veure que, a lo millor és Paraula o voler  de Déu... i és en propi profit.

Jesús es nega a entrar en el joc dels acusadors. Ell ha vingut a salvar i només hi ha una salvació: on hi ha el perdó. Ningú té dret a tirar la primera pedra. Els fariseus han enxampat una dona cometent adulteri i aprofiten l’ocasió; no els interessa el pecat de la dona, els interessa veure què diu Jesús i la porten cap allà; però, en canvi, no hi porten l’altre... que si la van enxampar cometent adulteri eren dos!

El pecat de la dona el faran servir per atacar Jesús. L’adulteri és pecat, però també ho és la instrumentalització per interessos poc nets. Voleu que Jesús presenti una acusació contra l’adúltera. Ho mana la Llei! I els adúlters, què?

Si alguna cosa pot transformar la persona, no és el càstig, sinó l’amor. Aquell que és just segons Déu pot esdevenir injust quan es creu amb el dret a condemnar. Déu perdona! I el perdó de Déu... tots n’hem fet experiència... o no!

Al menys aquells que són experts amb la Llei de Déu són sincers... quan a l’hora de tirar pedres no en va quedar cap! Acusaren una dona de culpable i a l’hora de la veritat resulta que hi ha un formiguer de culpables. Qui  no vulgui pols que no vagi a l’era.

La frase de sant Agustí, comentant aquest evangeli, és magistral: Es queden sols, cara a cara, -diu- la misèria i la misericòrdia, l’adúltera i Jesús, i vol guanyar la misericòrdia. Que Déu ens deslliuri de legalismes a ultrança. No es tracta de ser permissius, es tracta de ser misericordiosos, i fàcilment quedem curts, però demanem misericòrdia per a nosaltres. Però som més amatents a condemnar que a perdonar, senzillament perquè és més fàcil; i, a més a més, sembla que acusar ens deslliura, a nosaltres, de demanar perdó. I només si perdonem podem ser mereixedors d’un perdó, el de Déu.

Potser per això, vés a saber, aquest evangeli va tardar molt de temps a ser incorporat al textos del Nou Testament. Durant molts anys va ser un full a part que tant s’intercalava a l’evangeli de sant Joan com a l’evangeli de Lluc. Feia nosa a tot arreu!: que no sembli que Jesús no condemni l’adulteri, quan en realitat el que fa és perdonar fins i tot l’adulteri. I en canvi no pot perdonar els acusadors, perquè no en va quedar ni un per demanar perdó.

Quan és capaç de perdonar aquell que crucificat dirà als que el crucifiquen “Pare perdoneu-los”... Encara que no ens agradi es tracta de perdonar com Ell perdona. Jo perdono però me’n recordaré. Doncs tu no perdones!

Aquesta pàgina de l’evangeli d’avui només la podem entendre si som capaços d’estimar com a Jesús ha estimat, i Jesús ha estimat com Déu estima.

Dona afortunada, per més pecadora que eres, el teu pecat ha estat perdonat per l’abundància de la misericòrdia de Déu, que sempre serà un amor difícil d’entendre, però no per això no necessari.

Que el perdó de Jesucrist ens ensenyi a perdonar! Que l’amor de Jesucrist ens ensenyi a estimar!