Homilia del diumenge I de Quaresma

L’orgull, que pretén fer de Déu un objecte, de sotmetre’l a les nostres proves de laboratori, no pot trobar Déu de cap manera.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 26,4-10)

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat.” »Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 10,8-13)

Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor.» Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat.» Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat». Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 4,1-13) En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.» Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”» Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”» Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

Homilia:

Cada any, ja ho sabeu, en aquest primer diumenge de Quaresma proclamem l’evangeli anomenat de les Temptacions; i en fem, com cada diumenge, un comentari de l’Evangeli. Avui permeteu-me que el comentari ens el faci el papa Benet. Ho trec del seu llibre Jesús de Natzaret. El motiu d’aquest cometari fet directament pel Papa ja el podeu suposar. Sabem tots que el Papa pot abdicar però sempre ens quedarà el seu magisteri.

Diu el Papa comentant l’evangeli:

La temptació se li presenta així: “Si ets fill de Déu digues que... Si ets fill de Déu tira’t d’alta baix”. Des de quan Jesús per demostrar que és fill de Déu ha de fer allò que diu el temptador? “Jo he vingut a fer la voluntat del Pare” dirà. Aquesta paraula “Si ets fill de Déu...” la tornarem a sentir, com a escarni, al peu de la creu: “Si ets fill de Déu baixa de la creu”.

I aquesta exigència també la podem presentar nosaltres a Déu... i a l’Església. Direm a Déu: si existeixes demostra’ns-ho; si tu ets fill de Déu i no un d’aquest il·luminats que sempre surten per tot arreu, demostra-ho. I fes també que la teva Església, si és que és la teva Església, sigui més convincent. Quina cosa hi ha que sigui més tràgica que contradir la fe en un Déu bondadós, la fe que vol salvar el món, que la fam que hi ha en aquest món?

Vam posar el Senyor a prova quan dèiem “el Senyor és o no és amb nosaltres?” de la mateixa manera com se sotmet una mercaderia a control.

L’orgull, que pretén fer de Déu un objecte, de sotmetre’l a les nostres proves de laboratori, no pot trobar Déu de cap manera. I no només reconeixerem que està a l’abast de les nostres mans; no hi està. Dels nostres coneixements; no hi està. D’allò que nosaltres podem arribar a experimentar. El que pensa així, ell es fa un déu; i no només rebaixa a Déu sinó que es rebaixa com a persona.

Mireu la tercera temptació. El temptador li mostra tots els reialmes de la terra i li ofereix el seu domini. El regne de Crist no va per aquest camí, no és com els regnes d’aquest món; no és aquesta la Glòria que Ell vol. La glòria que ofereix al món és aparença i es dissol. El regne de Crist no cal que adopti l’esplendor dels regnes polítics. Moltes vegades s’ha provat de seguir aquest camí amb el pretext, equivocat, d’assegurar la fe. I aquestes abraçades sempre han estat contraproduents i han degradat la fe.

La lluita per la llibertat de l’Església, per evitar que el regne de Crist no s’identifiqui amb cap credo polític, cal que ho aprenguem sempre. Sinó el preu que en pagarem serà molt car. Al final la fe es posa al servei del poder i es doblega a les seves conveniències.

Els regnes de la terra, que Satanàs aquell dia li oferia al Senyor, a hores d’ara tots han caigut, tots han desaparegut. La seva esplendorosa glòria era aparença. Amb tot, ni Pere ho havia entès. Quan Jesús parla de la Passió, Pere li diu “Això a vós no us pot passar”; i Jesús li diu “Ves-te’n  d’aquí Satanàs. Em vols fer caure. Tu també ets un temptador. No veus les coses amb els ulls de Déu sinó amb els ulls dels homes”.

La divinització del poder, la promesa falsa d’un benestar a base de que tothom tingui resolta l’economia i prou... Satanàs ho contraposa a la divinitat de Déu. És la divinització del poder. El Senyor respon: “Adora el Senyor, el teu Déu, i dóna culte només a Ell”.

Fins aquí el comentari del Papa sobre el tema de les temptacions.

Fins el dia 28 celebrarem l’eucaristia amb comunió amb el papa Benet, i després continuarem gaudint i alimentant-nos del seu mestratge, de la seva paraula, perquè “No només de pa viu l’home”.