Homilia del diumenge IV de Pasqua

Jesús, com a pastor bo, ens guia i ens coneix i ens estima.

Dir conèixer, segons la Bíblia, és una relació personal.

Mn. A. Roquer.

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,8-12)

En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-2)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,11-18)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
»Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

Homilia:

Cada any, en aquest IV diumenge de Pasqua, ens trobem a l’Evangeli la figura del Bon Pastor. Enguany Jesús ens diu que ell és el pastor de debò, el bo, que estima i defensa les ovelles fins a la mort.

Avui, però, està una mica desprestigiada la imatge del pastor i del ramat. És només per raó del desconeixement que en tenim que el confonem amb un borregisme. La cultura urbana se’ns ha menjat la cultura rural, en som uns analfabets. Per entendre correctament la figura de Jesús com a pastor només cal veure un pastor; llavors s’entén tot molt bé. La imatge del pastor era entranyable per a aquells que l’escotaven perquè formava part de la cultura d’Israel, era una figura de cada dia; per altra part era un poble descendent de pastors: recordem Abraham o el rei David. Fins i tot és una imatge atribuïda a Déu: “El Senyor és el meu pastor” diu el salm. Quan Jesús diu que és el Bon Pastor és fàcil fer una referència a aquest salm. En una contraposició ben clara dels que van a jornal que quan veuen el llop abandonen el ramat, diu, perquè no és seu. Però el pastor, quan és un bon pastor i són seves les ovelles, en té cura perquè són seves, perquè les coneix, i fins i tot pel nom, perquè les estima.

Així Déu, pastor d’Israel, no fa res en sèrie. Déu és un artista, i artista de debò; tot el que són peces són peces úniques, irrepetibles!. Des de l’òptica de Déu, la Humanitat no és una massa d’homes i dones repetits, tots iguals. “Jo conec les meves ovelles i elles em coneixen a mi, i les crido pel seu nom”; fins i tot tenen nom pel pastor!. Jesús, com a pastor bo, ens guia i ens coneix i ens estima, en el que significa la paraula conèixer en el sentit bíblic. En el llenguatge popular té un sentit, en el bíblic en té un altre. Dir conèixer és una activitat intel·lectual, dir conèixer segons la Bíblia és una relació personal, és una relació d’amor, d’afecte. El Bon Pastor té una relació i un tracte personal, íntim, amb cadascun de nosaltres, per això parlarà de “les seves ovelles”. Sant Joan, a la segona lectura, ens ho ha dit ben clar: “Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare, ens ha fet fills seus”. I ho som!. Per això el món no ens coneix... com no coneix a Déu.

Però l’amor de Déu no és selectiu. No estima només les ovelles que estan a la seva pleta; estima també les que van per les seves, les que potser enlloc d’ovelles estan com una cabra. L’amor de Déu és per a tothom, no només per a un grup de selectes: “També tinc unes altres ovelles que no són d’aquest ramat” i són seves també!.

La primera Església té una consciència ben clara que Jesús, i només ell, és l’únic pastor. Per això sant Fructuós, al segle IIIè, a l’amfiteatre de Tarragona, poc abans de ser cremat de viu en viu, dirà No us mancarà mai pastor; o sant Ignasi d’Antioquia dirà Enlloc meu, com a pastor, tindreu Déu mateix. Jesucrist us farà de bisbe.

La figura de Jesús com a Bon Pastor dóna fesomia a la figura de tots aquells que com a pastors, o potser només com a ramadans, cuiden avui l’Església de Déu. El pasturatge del poble de Déu va més enllà que una figura bucòlica “fins arribar a donar la pròpia vida per les seves ovelles”. Per això a l’oració hem demanat que la feblesa del vostre ramat arribi on ha arribat la fortalesa del seu Pastor”.