Homilia del Diumenge III d’Advent

Però nosaltres què volem?. Sincerament!. Un que ens alliberi del pecat? o bé un que ens aplaudeixi, ens doni satisfacció i tranquil·litat?

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)

Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.»
Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

Homilia:

Gaudete! (Alegreu-vos!). No podia prescindir d’aquesta paraula ni que sigui en llatí, que és tal com comença la missa d’aquest tercer diumenge d’Advent. Es va fent la llum, va arribant poc a poc, que no ens agafi de sorpresa l’Alegria, la Gran Alegria.

La temptació que sovint ens assetja a tots és la tristesa, i a vegades en tenim motius. Tot és tan complicat, tot és tan difícil... ni la mateixa comunitat cristiana se’n pot deslliurar. Alerta!, ni que la realitat més crua sigui així no podem deixar que ens arrossegui cap el terreny de la tristesa, i menys encara del pessimisme. El cristià ha de respirar esperança... perquè en té motius, i no se’ls inventa!.

No vulgueu disfressar la tristesa de la realitat que tenim amb una careta riallera; en mig d’una gran desolació podem tenir la gran alegria, la perfecta alegria que deia sant Francesc d’Assís. En tenim motius com no els té ningú. Aquesta afirmació no és una frase bonica, una frase que queda ve, que sempre vesteix; que serveix, com a mínim, de consol a individus que no toquen de peus a terra, sinó a individus que viuen una altra realitat. El Senyor ha entrat al cor de la humanitat, ha viscut la nostra condició humana; un trenat, com sabeu, de dol i de rialles, d’alegries i de tristeses, però un trenat on Déu tot ho lliga i tot ho aguanta. Doncs: Gaudete! (Alegreu-vos!).

Els encarregats del Temple de Jerusalem, acostuma sempre a passar així, han de vetllar per la recta doctrina, sempre en bé del poble; per tant han de saber qui és aquest home que, a la vora del riu Jordà, esvalota el galliner. Per mor de la tranquil·litat del poble: “Què diu de tu mateix?”. Joan els dirà, citant el profeta Isaïes: “Jo sóc una veu que crida en el desert”, per tant una veu que trenca el silenci, el silenci de segles; està a punt d’arribar aquell que Joan dirà “És la Paraula feta home”. “Aplaneu els camins. Feu-li assequible l’arribada. Feu que pugui entrar i néixer als vostres cors”, Isaïes és clau per entendre el Baptista.

Però sempre serà difícil creure en allò que no ens interessa creure. Diuen els sociòlegs que l’home d’avui no és creient ni no creient. Ha nascut l’home indiferent (dit d’una altra manera el passota). D’excuses per a no creure n’hi ha més que un foc no cremaria. És ben cert!. Des del vestit estrafet de Joan fins aquell despreci a Jesús perquè és el fill del fuster. Volem un Messies fet a la nostra mida, segons el nostre gust, segons les nostres ambicions (no sempre massa correctes, a vegades). Si és possible un Messies que per Nadal ens faci treure la grossa. Germans, aquí sí que ens equivoquem de mig a mig: com voleu que ens faci treure la grossa un que va haver de néixer en un estable?; no us en fieu!.

El Messies, el Salvador del món, ve per a una altra cosa. Serà anunciat per un home titllat d’una mica tocadet, que crida per allà el Jordà no sé què de conversió, vestit amb una pell de camell, descalç... i porta a la cintura un tros de roba. Mira, què vols que et digui?. Si anés vestit d’Armani, encara!, en faríem cas.

Alerta!, que és més fàcil del què ens pensem agafar el rave per les fulles. Joan ens diu que “Aquest és el que ve per treure el pecat del món”. Però nosaltres què volem?. Sincerament!. Un que ens alliberi del pecat?, o bé un que ens aplaudeixi, ens doni satisfacció i tranquil·litat?. Si ho fa així posarem als seus peus, ben gustosos, la nostra llibertat. Llavors serà veritat que la salsa serà més cara que els cargols.

Recordeu el què ens diu el prefaci d’Advent: “El que Joan proclamà com el que havia de venir i el mostrà ja present en mig del homes...”. És ell mateix que ara ens dóna el goig (alegreu-vos!) de preparar-nos el misteri de Nadal. I afegim i també ens dóna el goig (alegreu-vos!)... el goig de celebrar aquesta Eucaristia tots junts, compartint la taula amb aquell que és l’Anyell de Déu.