Homilia de la Festivitat de la Immaculada Concepció de Maria

Que tots nosaltres siguem objecte de l’amor de Déu no és cap privilegi, és comú a tots. Només ens demana que, com Maria, sapiguem dir “Sóc la serventa del meu Senyor. Que es faci tal com vols tu”

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.

Homilia:

Cada any, en mig del temps d’Advent, el calendari litúrgic ens proposa la celebració de la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Una festa que, tot i trobar-se situada al temps d’Advent, realment hi escau, encara que el motiu sigui un altre. El motiu és que un 8 de desembre de 1854 el papa Pius IX proclamava com a dogma de fe la Concepció Immaculada de Maria. Aquest dogma, aquesta realitat de fe, si no hi fos l’haurien d’inventar, perquè és el més normal del món!. No podem deslligar de cap manera la festa d’avui del temps d’una preparació adequada per al Nadal. Maria el visqué com ningú, el temps d’Advent, és clar. I confirmà les paraules de l’apòstol Pau que escoltàvem diumenge passat, quan ens dia “Que Ell us trobi immaculats i irreprensibles a la seva arribada”.

Sabem que el pecat ha entrat al món, i tots n’hem fet l’experiència, per desgràcia moltes vegades. Si sabem això és perquè hi ha una realitat quan l’home s’ha volgut fer Déu. Això és el pecat. I aquest pecat ha quedat redimit quan Déu s’ha fet home. I ara ho celebrarem per Nadal.

És un misteri de fe, certament, però com deia és el més normal del món: aquell que venia a treure el pecat del món nasqué d’una dona no tacada justament pel pecat. Nosaltres també ho hauríem fet així, segurament. Si avui celebrem que Maria de Nazaret fou agraciada per aquest do diví, vol dir que ha estat especialment estimada per Déu.

Diem també amb sant Pau: nosaltres també hem estat estimats per Déu. Diu Pau als cristians d’Efes: “Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist”. El fill de Maria, pel Baptisme, ens ha fet fills de Déu, fills estimats de Déu!. Avui és un bon dia per donar-ne gràcies; donar-ne gràcies per aquest do concedit a Maria i pel do concedit a nosaltres de poder ser, pel Baptisme, fills de Déu.

Hi ha realitats molt profundes que, pel fet de saber-les tant, sempre es poden convertir en realitats monòtones, en realitats que ens sonen a cosa ja coneguda, a assignatura ja aprovada; que quan ens les diuen ens entren per una orella i ens surten per l’altre, i pensem: ah!, això ja ho sé. No és només qüestió de saber, sinó que és qüestió de viure-ho. De viure-ho quan els temps són bons, i quan els temps no són tan bons; perquè la realitat és la mateixa. Ser fills de Déu és un tresor que en mig de les precarietats de la vida, fins i tot en  temps d’una crisi econòmica, en mig de tota feblesa, de tota pena, de tot dol, de tot contratemps... hem de viure amb molt de goig; un goig que res ni ningú mai ens pot prendre.

Malgrat tot, més enllà de tots els contratemps, sentir-nos estimats de Déu ens esperona, ens renova, i és una pau i seguretat. És seguint a Maria com a model que podem adonar-nos que l’esperança, il·luminada per la fe, te les seves arrels en prendre consciència de ser uns elegits per Déu; això és valorats, estimats per Déu. Però a diferència del què passa en el nostre món, un  món més aviat hostil, competitiu, superficial, insolidari, l’elecció de Déu fa... en convida a prendre consciència que amb nosaltres també tots els altres han estat elegits, han estat estimats.

Que Maria sigui la plena de gràcia és un privilegi únic. Que tots nosaltres siguem objecte de l’amor de Déu no és cap privilegi, és comú a tots. Només ens demana que, com Maria, sapiguem dir “Sóc la serventa del meu Senyor. Que es faci tal com vols tu”.