Homilia de Nadal

Nadal no és res si no ens fa una mica més bons!. Que aquest Nadal ens transformi en homes i dones de bona voluntat

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)

En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
[Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.]
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
[Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Homilia:

Avui no us puc dir res millor del què ens han dit aquesta nit, la gran bona notícia, ho ha dit l’àngel als pastors, i ho hem repetit altra vegada: “Us anuncio una Bona Nova. Avui us ha nascut un Salvador”. Ja està tot dit!.

Però em penso que, de tant que l’hem sentida, any rere any aquesta expressió, potser ja no ens resulta ni tan nova ni tan bona. Doncs, què voleu que us digui?. Aquest, i només aquest és el gran missatge de Nadal; el què necessitem tots els Nadals. I tots necessitem més del que ens pensem escoltar aquesta veritat com una Bona Notícia: Us ha nascut un salvador. Teniu remei. No tot està perdut. Ho necessita el món que encara vol violència, guerres i injustícia... Ho necessita el malalt de l’hospital... Ho necessita el vell, rodejat de persones però tant sol a la residència... I també els pastors de l’anunciata del pessebre... i el rabadà, tot i que està girat d’esquena. Per això Nadal torna cada any, ha de tornar cada any; i torna, sempre, com una Bona Nova. Nadal, jo diria, és un dia amic. I qui no necessita un dia amic?.

S’ha manifestat l’amor de Déu. Ja no és l’home que s’afanya a buscar Déu. Nadal és Déu que s’afanya a trobar els homes. I ningú és exclòs de l’amor de Déu, però tothom s’ha de fer capaç i és responsable d’obrir-se, o no, a la realitat d’aquest amor, el misteri incomprensible de l’amor.

Una mirada atenta al Nadal ens farà descobrir que no som nosaltres que acollim Déu, sinó que és Déu que ens acull a nosaltres. Déu s’humanitza, es fa home; i l’home esdevé fill de Déu. Si aquesta no és una Bona Nova, quina ho serà?. Una veritat que encara no hem acabat de pair del tot; i per això convé que la repetim, al menys una vegada a l’any. Tenim la possibilitat de salvar-nos si no hem renunciat a l’amor.

Per a que el puguem entendre Déu s’ha fet un infant; per a que el puguem entendre Déu s’ha fet amor generós. Aquest Déu l’entén tothom que vol. Nadal és una manifestació de l’amor il·lusionat de Déu. Aquesta és la nostra fe, aquesta és la nostra festa de Nadal, una festa que no podem tancar aquí, entre les quatre parets i el sostre d’aquest Santuari. El seu missatge ha de dinamitzar i ha d’arribar a tots els recons del nostre món; en aquest món nostre tan desconcertant. Aquest món que, sense saber-ho, busca l’esperit del Nadal... amb una crisi econòmica que afecta aquells que menys culpa en tenen, potser.

Que Nadal entri a casa amb tot el bé de Déu de tradicions (pessebres, regals, arbres, tions, nadales...) però que no es quedi al carrer la pau i la reconciliació. Nadal és també una família on s’estima, on es comprèn, on es perdona. La glòria de Déu és la pau a la terra. I la pau a la terra comença per la pau al cor.

Que Nadal no sigui un parèntesi de pau i d’amor, sinó un obrir els ulls a una nova existència, a una nova manera de viure, a una nova manera d’estimar. Nadal no és res si no ens fa una mica més bons!. “Pau a la terra als homes de bona voluntat”. Que aquest Nadal ens transformi en homes i dones de bona voluntat. En mig de tants rabadans que cada any tornen sempre amb la seva mateixa cançó, que ja és la cançó de l’enfadós (No serà tant). Els rabadans mai podran copsar l’alegria, senzilla, simple, espontània i necessària, d’un Nadal.